Capítol III: La professió mèdica davant la contracepció: del rebuig a l'acceptació

1. Introducció: El menyspreu institucional de la contracepció

En general, i fins ben avançat el segle XX, la medicina institucional va adoptar  una actitud negativa davant de la contracepció. En contrast amb el rebuig de la majoria dels metges, es va anar escampant entre el públic general, especialment el més benestant, la pràctica dels mètodes contraceptius. L'expansió del control de la concepció va afavorir la producció i el comerç lucratiu d'agents contraceptius (alguns ineficaços i potencialment nocius).

Ben entrada la dècada de 1930, la importància social i econòmica de la contracepció va obligar la medicina organitzada a parar-hi atenció. Aleshores, gairebé de la nit al dia, va passar a ser una activitat exclusivament mèdica.

 2. La complexa història del rebuig: de 1912 a 1937

Durant el primer terç del segle XX, cap institució mèdica es va mostrar inquieta davant la  possibilitat de modificar la seva postura oficial de rebuig de la contracepció. L'activisme del control de la concepció va consistir a captar destacades figures de la medicina. Però la resistència de la medicina institucional a la contracepció va persistir fins l'any 1924.

Primeres fissures

A mitjans de la dècada de 1920, van començar a aparèixer esquerdes en el rebuig institucional de la contracepció. La més important fou provocada pel feminisme contraceptiu. El seu instrument de propaganda va ser un diari clandestí, anomenat The Woman Rebel, que va tenir una vida curta. A partir de 1918, aquest moviment es va centrar a atraure els metges per a la causa, per aconseguir la legitimació social del moviment del control dels naixements. The Woman Rebel va ser substituït per la publicació Birth Control Review, més formal i acadèmica.  Però els metges van continuar mostrant-s'hi reticents. Allò que, finalment, va facilitar l'acceptació mèdica va ser l'actitud de complet rebuig de l'avortament no terapèutic. La contracepció es veia amb el valor ètic de ser un eficaç fre davant de l'avortament.

L'AMA respon a la pressió

Des de la meitat del anys 20, es van començar a debatre en les sessions anuals de l'Associació Mèdica Nord-americana (AMA, segons les sigles en anglès) algunes peticions que els seus membres dirigien a la Cambra de Delegats en què els instaven a assumir un paper actiu a favor (i, ocasionalment, en contra) de la regulació legal i professional de la contracepció.

En una primera etapa, els dirigents de l'AMA rebutjaven les iniciatives presentades. Finalment, van transferir la responsabilitat al Comitè per a l'Estudi de la Contracepció i van seguir submisament els seus passos: del rebuig a l'acceptació. En la sessió de 1932, a Nova Orleans, es va introduir una moció demanant la creació, en el si de l'AMA, d'un comitè per estudiar el control dels naixements. Després de ser rebutjada, la moció es va tornar a presentar en diverses ocasions amb una significativa cautela: la creació d'aquest comitè no es podria interpretar com un suport de l'AMA a la contracepció.

El 1934 va persistir la postura de rebuig institucional de l'AMA davant el control dels naixements, encara que van aparèixer signes d'ambigüitat i la Birth Control Review va elogiar l'acció de l'AMA.

La transició de 1935 a 1937

En la sessió de 1935, a Atlantic City, es va prendre per fi la decisió de crear un comitè per estudiar la contracepció. La Junta Directiva va respondre amb aquesta mesura a la intensa pressió que havia rebut.

En la sessió de 1936, a Kansas City, el Comitè d'Estudi de les Pràctiques Contraceptives i Problemes Relacionats va presentar un informe que desaprovava, en general, la contracepció. Després de prestar atenció als aspectes demogràfics, eugenèsics, econòmics, morals i mèdics de la contracepció, les recomanacions de la resolució van ser tres: (1) Tenint en compte el caràcter incomplet de l'informe, es prorrogarà el treball del Comitè per tornar a informar la Cambra; (2) Constituir un grup per desenvolupar criteris d'avaluació de contraceptius; (3) Rebutjar la propaganda dirigida al públic per part d'organismes no mèdics.

El Comitè de Referència per a la Sessió Executiva no va aprovar la segona recomanació perquè va considerar que no es tenia prou coneixement de l'assumpte i perquè entenia que la desautorització de certs productes contraceptius podia, per inferència, significar l'aprovació d'uns altres. La resolució en general va rebre dures crítiques per part de l'American Birth Control League.

 3. La resolució de 1937

L'aprovació de l'informe del Comitè d'Estudi de les Pràctiques Contraceptives i Problemes Relacionats per part de la Cambra de Delegats de la Sessió de l'AMA, celebrada a Atlantic City el 1937, va derogar el rebuig de la contracepció que l'Associació havia mantingut i va instaurar una actitud nova de suport al control dels naixements.

El document de 1937 és pràcticament un escrit nou íntegrament, diferent en contingut i conclusions del seu homònim de 1936. Ara conclou amb tres recomanacions: (1) Que l'AMA deixi clars als metges els seus drets legals en relació amb l'ús de contraceptius. (2) Que l'AMA emprengui la investigació dels materials per a la prevenció de la concepció, a fi d'avaluar-ne les propietats; i que publiqui els resultats perquè la professió n'estigui degudament informada. (3) Que es demani al Consell d'Educació Mèdica i Hospitals de l'AMA la promoció de l'ensenyament dels diversos factors de fertilitat i esterilitat. L'Informe va ser presentat a la Cambra de Delegats pel Comitè Executiu de Referència, i avalat després d'incorporar-hi modificacions.

 4. Què va passar amb la resolució de 1937?

En contra del que van proclamar els activistes del control dels naixements, la Resolució d'Atlantic City era un document provisional que, per arribar a fer-se una norma efectiva, requeria que l'AMA complís determinats encàrrecs. Però les tres recomanacions van ser escassament complertes.

 5. Motivacions després de la resolució de 1937

La comparació de la Resolució de 1937 amb la de 1936 ens porta a demanar-nos sobre les raons que hi havia darrere d'aquest canvi. El silenci del Comitè de 1937 sobre els motius que el van portar al canvi va provocar especulacions sobre l'existència de pressions.

 6. Crítica ètica

L'Informe de 1936 contenia una minúscula secció dedicada a «Consideracions morals». L'Informe de 1937 no ofereix cap justificació ètica del canvi radical que va introduir.

  • Dr. Gonzalo Herranz
  • Humanae vitae, contracepció, Gonzalo Herranz, Família, Població, Natalitat
  • Preguntes freqüents

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte