Capítol II: La contracepció pionera i la seva incompatibilitat amb l'avortament

1. B. Foote Jr .: Contracèptics i avortament

En aquest capítol es mostrarà com, en la ment dels iniciadors de la contracepció, aquesta no és només una cosa ben diferent de l'avortament, sinó que és, per definició, incompatible amb ell.

El tema és de gran interès i actualitat. Des de fa uns decennis, la idea dominant en bioètica i medicina és que entre contracepció i avortament hi ha una continuïtat sense fissures. Molts contraceptius interrompen la vida de l'embrió jove: són, doncs, abortius.

image-37e1d4d8c35e2bab6f3b6a4fb047f063

En l'època de Foote Jr., la contracepció era practicada per persones que no eren metges, que corrien el risc de patir penes molt rigoroses, ja que era una activitat il•legal. Als metges, els estava greument dificultada: podien aconsellar-la en casos justificats, però no els era fàcil proporcionar els mitjans per posar-la en pràctica. A més, era considerada com una activitat marginal i impròpia de la professió.

Foote Jr. estava profundament convençut de la necessitat de controlar la concepció, en oposició a l'avortament, ja que pensava que era el remei radical per als mals que afectaven els individus, les famílies i la societat. A diferència d'altres promotors del control de la concepció, va considerar essencial que aquesta informació estigués basada en les dades de la ciència. Només així, la contracepció podria convertir-se en el procediment únic per erradicar la greu xacra social i moral de l'avortament.

És notori que per a Foote Jr ha una frontera decisiva, biològica i moral, entre control de la concepció i avortament, que vol subratllar amb el nou terme de 'contracepció'. A un costat d'aquesta frontera, hi ha els mètodes contracèptics, que impedeixen la reunió dels gàmetes, i dels quals no se'n deriva cap dany per a la vida naixent. A l'altra banda, els abortius, condemnables a la llum de la fisiologia sexual i de les consideracions morals.

Foote Jr. no va abandonar mai la seva convicció sobre la insalvable distància moral i biològica que separa contracepció i avortament. El 1910, dos anys abans de la seva mort, en un article en el qual resumeix els seus punts de vista sobre la contracepció, afirma: «En tota circumstància, la contracepció és preferible a l'avortament, i hauria d'ocupar el seu lloc en la mesura del possible [...]. Quan es descobreix que una dona casada no pot gestar un fill de manera segura, és millor la contracepció que l'avortament».

2. M. Sanger: el control de naixements és incompatible amb l'avortament

Com es va assenyalar en el capítol anterior, Sanger (i/o algun dels seus col•laboradors) van crear el terme «control dels naixements» (CN) l'any 1914.

El pensament de Sanger sobre la relació entre CN i avortament canvia al llarg del temps; pel que sembla, més per motius pragmàtics i polítics que per raons substantives o ètiques, fins que més tard arriba a una postura consolidada.

El mateix any 1914, Sanger distribueix un fullet, breu però intencionadament subversiu, titulat La Limitació de la Família. Contenia bàsicament informació sobre els mètodes contraceptius llavors en ús. Tot i que la impressió i distribució del pamflet es van dur a terme en la clandestinitat i van provocar no pocs problemes amb la policia i els jutges, el fullet va haver de ser reeditat diverses vegades en el termini de pocs anys. Sanger va introduir algunes variants de notable interès en el text de les successives edicions.

El 1914, es transparenta una actitud tolerant cap a l'avortament, en la qual aquest és vist com un inevitable recurs final quan la contracepció ha fallat.

Ara bé, aquesta àmplia tolerància cap a l'avortament ha desaparegut pràcticament tres anys després. El 1917, defensa que l'única cura de l'avortament és evitar la concepció.

És el 1918 que Sanger va adoptar una postura ferma davant el problema en un article titulat: Control dels Naixements o Avortament? Després de comprovar que, al seu parer, la limitació de la família és inevitable, es pregunta com ha de ser practicada. Per a Sanger, la solució es troba en el fet de prevenir la fecundació, i impedir la trobada de espermatozous i òvuls, mitjançant els procediments del CN. Queda clar que, per a Sanger, CN i avortament pertanyen a àrees biològiques i ètiques diferents. En els anys següents, Sanger va reblar les mateixes idees i va persistir a donar-los fonament científic.

3. Robinson, prevenció i avortament

La postura de Robinson davant la prevencepció i l'avortament és complexa, ja que semblen coexistir-hi dues actituds contradictòries. D'una banda, va manifestar tenaçment a partir de 1918 la seva convicció personal i pràctica que la prevencepció era la solució prioritària i pràcticament universal als problemes que la reproducció humana pogués plantejar, fins al punt que la pràctica diligent de la prevencepció acabaria per fer innecessari l'avortament. D'altra banda, i paradoxalment, admetia la necessitat de certs avortaments, ja que, tot i que reconeixia que l'avortament es presentava sempre com un mal, acceptava que, de vegades, representava un mal menor en comparació amb les conseqüències catastròfiques que podrien derivar-se de no practicar-lo, unes conseqüències que no eren només d'ordre biològic, sinó també d'ordre social, econòmic i eugenèsic. Això el va portar al llarg de la seva vida, i sobretot al final, a promoure la derogació de les lleis contra l'avortament.

El que aquí interessa és, sobretot, mostrar com, malgrat la seva ambigüitat moral, Robinson va encunyar el terme «prevencepció» per rebuig, i no només per prevenció, de l'avortament. En efecte, sembla que la intenció bàsica de Robinson en posar en circulació el seu neologisme va ser establir la màxima distància possible entre contracepció i avortament.

S'ha de concloure que l'actitud de duplicitat de Robinson davant l'avortament (rebuig a practicar-lo, exigència de la seva legalització) obre una esquerda en la convicció dels pioners de la contracepció, que mantenien que aquesta era incompatible amb l'avortament. En el cas de Foote Jr., aquesta convicció era absoluta i basada exclusivament en raons ètiques. Per a Sanger, la ferma oposició a l'avortament procedia, més que de conviccions morals, de raons socials i polítiques, ja que era evident que, perquè la societat de llavors pogués acceptar la contracepció, era necessari interposar una gran distància entre contracepció i avortament. Finalment, Robinson pensa que la incompatibilitat contracepció/avortament ha de donar espai a l'avortament restringit i legal d'indicació terapèutica i socioeconòmica.

  • Dr. Gonzalo Herranz
  • Humanae vitae, contracepció, Gonzalo Herranz, Família, Població, Natalitat
  • Preguntes freqüents

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte