Alegria, do de l'Advent

image-5da3b8143fbb58a418a72a94173a4d47


Mi foto

Encara que alguns indicadors anuncien que anem sortint de la crisi, no obstant això hi ha molts que encara la pateixen en el dia a dia de les seves vides, sense treball, i sense horitzons per a tirar endavant les seves famílies. En tants llocs del planeta es viu el drama de les guerres i persecucions, precisament en aquest temps de l'Advent que prepara per a la bona notícia, l'alegria del Nadal. Davant els sofriments físics i espirituals de tantes persones, ferides per la vida i orfes d'alegria, serà bo manifestar la nostra alegria, aquesta alegria de l'Advent per la vinguda del Senyor, i oferir-nos a compartir-la amb els altres?


S’ho preguntava Benet XVI fa vuit anys davant la imminència del Nadal "Com compartir amb ells l'alegria sense faltar-los al respecte pel seu sofriment?". I responia: "La invitació a l'alegria no és un missatge alienador, ni un pal·liatiu estèril, sinó més aviat una profecia de salvació, una crida a un rescat que parteix de la renovació interior" (Àngelus, 17-XII-2006).

L'advent, crida a la conversió: mirar a Déu i als altres

Déu ve a consolar-nos. La seva vinguda ens demana una conversió que ens porti a sortir de nosaltres mateixos, a preparar-nos per a ser capaços de veure’l i d'acollir la seva salvació, que sempre té a veure amb l'obertura als altres. Déu se'ns dóna perquè ens donem al proïsme, i l'ajudem així a transformar el món. Per a això hem de despertar del possible somni de la rutina i de la mediocritat, o abandonar la tristesa i el desànim.

El Senyor és a prop, diu sant Pau (Flp, 4, 4-5). Com interpretar aquesta proximitat? Responia el papa Benet en una ocasió similar: "La proximitat de Déu no és una qüestió d'espai i de temps, sinó més aviat una qüestió d'amor: l'amor acosta! El pròxim Nadal vindrà per a recordar-nos aquesta veritat fonamental de la nostra fe i, davant el Naixement, podrem viure l'alegria cristiana, contemplant en el nounat Jesús el rostre de Déu que per amor es va fer com nosaltres" (Àngelus, 14-XII-2008).

I resava així al Déu, Pare nostre, davant els nens romans que, segons una piadosa tradició, acudeixen el tercer diumenge d'advent al Papa perquè els beneeixi les figuretes del Nen Jesús – els "Bambinelli"– que posaran en els seus pessebres: "Obre el nostre cor perquè sapiguem rebre a Jesús en l'alegria, fer sempre el que ell demana i veure’l en tots els que tenen necessitat del nostre amor".

Per a alegrar-nos necessitem amor i veritat, necessitem a Déu

Alegria cristiana significa obertura a l'amor i a la veritat. En la mateixa ocasió l'any següent el deia així Benet XVI: "La veritable alegria: és sentir que un gran misteri, el misteri de l'amor de Déu, visita i satisfà la nostra existència personal i comunitària. Per a alegrar-nos, no sols necessitem coses, sinó també amor i veritat: necessitem al Déu pròxim que escalfa el nostre cor i respon als nostres anhels més profunds. Aquest Déu s'ha manifestat en Jesús, nascut de la Mare de Déu. Per això el Nen, que posem en el portal o en la cova, és el centre de tot, és el cor del món" (Àngelus, 13-XII-2009).

L'alegria de l'advent va unida a l'esperança cristiana, i per tant, a la constància i a la paciència, a la "confiança operant", perquè es tracta d'unir la fe en Déu amb el compromís humà. Els cristians sabem que la felicitat sols es pot trobar plenament en la fidelitat a Déu: "L'agricultor –observava el Papa ara emèrit– no és fatalista, sinó que és un model d'aquesta mentalitat que uneix de manera equilibrada la fe i la raó, doncs, d'una banda, coneix les lleis de la naturalesa i compleix bé amb el seu treball, i, per una altra, confia en la Providència, atès que algunes coses fonamentals no depenen d'ell, sinó que són a les mans de Déu. La paciència i la constància són precisament síntesi entre el compromís humà i la confiança en Déu" (Àngelus, 12-XII-2010).

Un any després advertia contra una alegria superficial: "La veritable alegria no és fruit de divertir-se, entès en el sentit etimològic de la paraula di-vertere, és a dir desentendre's de les obligacions de la vida i de les seves responsabilitats". Certament que és important el descans, però no hi ha veritable alegria sense Déu. Per això, "qui ha trobat a Crist en la pròpia vida, experimenta en el cor una serenitat i una alegria que ningú ni cap situació poden llevar". I evocava la figura de sant Agustí: "En la seva cerca de la veritat, de la pau, de l'alegria, després d'haver buscat en va en múltiples coses, conclou amb la cèlebre frase que el cor de l'home està inquiet, no troba serenitat i pau fins que no reposa en Déu (cf. Confessions, I,1,1)".

La veritable alegria és un do

Per tant –concloïa– "la veritable alegria no és un simple estat d'ànim passatger, ni alguna cosa que s'aconsegeix amb el propi esforç, sinó que és un do, neix de la trobada amb la persona viva de Jesús, de fer-li espai en nosaltres, d'acollir a l'Esperit Sant que guia la nostra vida" (cf. 1 Ts 5,23) (Àngelus, 11-XII-2011).

Per part seva, el papa Francesc ens ve impulsant a manifestar l'alegria de l'Evangeli, de l'anunci i de la transmissió de la fe, de l'apostolat cristià: "Però la de l'Evangeli no és una alegria qualsevol. Es funda a saber-se acollits i estimats per Déu.(...) La seva vinguda entre nosaltres enforteix, fa fermes, dóna valor, fa exultar i florir el desert i l'estepa, és a dir, la nostra vida quan s'asseca. I quan s'asseca la nostra vida? Quan està sense l'aigua de la Paraula de Déu i del seu Esperit d'amor" (Àngelus, 15-XII-2013)

A conseqüència d'aquest do de l'alegria cristiana –brillant en l'advent com l'estrella que condueix a Betlem–, "per grans que siguin les nostres limitacions i desvaris, no se'ns consenteix dubtar ni vacil·lar davant les dificultats i les nostres mateixes febleses. Al contrari, estem convidats a enfortir les mans, a afirmar els genolls, a tenir valor i no por, perquè el nostre Déu ens mostra sempre la grandesa de la seva misericòrdia: (...) és un Déu que ens vol tant, que per això està amb nosaltres, per a ajudar-nos, enfortir-nos i seguir endavant. Ànim! Sempre endavant! Gràcies a la seva ajuda podem recomençar de nou" (Ibíd.).


En definitiva, l'alegria que el cristià està cridat a viure i a testimoniar –subratlla Francesc– és la que prové de la proximitat de Déu, de la seva presència en la nostra vida. Però "no es tracta solament d'una alegria esperada i promesa per al Cel: aquí estem tristos però en el paradís estarem alegres. No! No és aquesta, sinó una alegria real i experimentable ara, perquè Jesús mateix és la nostra alegria, i amb Jesús l'alegria està a casa" (Àngelus, 14-XII-2014).

Així és l'alegria cristiana. Un do que ens crida a despertar de la rutina i de la tristesa, per a obrir-nos a l'amor i a la veritat que ens constitueix. Do que ens convida a la "confiança operant" –la fe amb obres en el petit i en el gran– tan diferent de l'alegria superficial (cf. Camí, n. 659, Solc, n. 95). Do que ens enforteix per a anar sempre endavant i recomençar, fos el que fos la nostra situació i les nostres dificultats. Alegria esperançadora (cf. Rm 12, 12), alegria de casa, do de l'advent.

 

El Dr. Ramiro Pellitero és professor de Teologia Pastoral i de Teologia de la Missió a l'ICR, Universitat de Navarra.

Bloc de l’autor: iglesiaynuevaevangelizacion

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte