El crucificat i l'amor misericordiós: una reflexió del Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, Missioner de la Misericòrdia

Crist és Déu, Déu és amor, Crist ens estima. Ens estima a nosaltres, meres criatures, o punts, que esdevenim imperceptibles en perdre'ns a la llunyania de l'horitzó, com empassats per l'immens univers. Amor de l'ésser de grandesa infinita, amor misericordiós. Crist, segona persona de la Santíssima Trinitat fet home, Fill de Déu encarnat, Home Déu, és el rostre misericordiós del Pare celestial. En Crist es transparenta la misericòrdia infinita de la primera persona de la Santíssima Trinitat. En Crist hi ha la plenitud de la misericòrdia, la misericòrdia infinita. Crist, doncs, en cert sentit, és l'encarnació de la misericòrdia divina.
Cap s'atreviria a dir-li a Crist: si m'estimes, demostra-m'ho, mor per mi. Jutgem que suplicar això seria passar-se, reclamar massa. Confirma això que, només pensar-ho, suem, ens inquietem, tremolem, sentim enrogiment i vergonya. Tenim a això per tan excessiu perquè sabem que seria sol·licitar el sacrifici d'Aquell que a més de ser home veritable, perfecte, immaculat i ple de bondat i de tendresa, també és, al mateix temps, veritable i perfecte Déu, amor infinit, persona divina, infinitament bona, bella i gran.
Però, de fet, cadascun de nosaltres pot afirmar de si mateix la realitat següent: Crist m'ha estimat i s'ha lliurat per mi. Crist m'ha volgut tant que ha mort per mi. Mort que ha estat mort de creu, passant per tots els terribles dolors de la seva Sagrada Passió. El seu amor misericordiós per mi ho ha escrit amb la seva pròpia i preciosíssima sang. Tant ha estat l'amor que m'ha tingut!
Així doncs, Crist, per amor a mi, ha fet alguna cosa molt més gran que tot allò que m'hauria atrevit a imaginar, a pensar, a desitjar, a voler. Ha fet per mi molt més que allò que hauria gosat demanar-li. Ha fet el que no tindria cara per demanar-li-ho.
Crist, perfecte Déu, ple de bondat, ha mort crucificat, per amor lliure i gratuït a mi. Aquesta és la mateixa realitat de les coses! Aquest és el fet! Es tracta d'un fet i d'una realitat revestida d'una aparença d'actitud no raonable. Doncs, encara que és veritat que la persona humana és imatge de Déu, i, també ho és que El nostre Senyor Jesucrist té en comú amb nosaltres estar dotat d'una naturalesa humana, segueix pesant molt, que, quant a la grandesa del propi ser, entre Déu i l'home hi ha una distància infinita, o una diferència infinita de grandesa. Pel mateix, sembla que el que Jesús, Déu, lliurés la seva vida per l'home seria alguna cosa encara més irracional que el que un home arribés a morir per salvar a éssers una mica inferiors, com serien una formiga o a un toro que menja herba. No obstant això, en realitat, per ser Crist veritable Déu, és autor de la fe, de la raó i de la realitat creada, i, com Déu que realment és, no pot negar-se a si mateix. D'aquí que l'actuació de Crist sempre està en plena harmonia amb la lògica humana, doncs aquesta és una expressió adequada de la raó i de l'ésser de les coses. La realitat, doncs, resulta molt més gran que les aparences. L'anterior actitud de Crist, misteriosa i aparentment irracional, resulta ser realment i plenament racional, supra racional, perfectament d'acord amb la lògica humana i infinitament sàvia. El que sembla neci en Déu és molt més savi que la saviesa dels homes. Al mateix temps que aquesta actitud divina sempre resulta sorprenent i immensament admirable.
Els grans autors espirituals per referir-se a aquest indicible, sorprenent i inefable sacrifici de Crist usen expressions com les següents: “amor excessiu” de Crist, “bogeria d'amor”. Com diria un gran sant, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer: Jesucrist estava boig d'amor. Es tracta òbviament d'un excedir-se, savi, i d'una bogeria, totalment entenimentada. En llenguatge actual expressaríem la mateixa idea dient, de manera plenament elogiosa, Crist s'ha passat, s'ha passat en la seva tan admirable amor envers nosaltres.
En suma, mirant a Crist crucificat aprenem que l'amor del diví redemptor envers nosaltres és més gran que tot allò que podem arribar a desitjar i a imaginar. Podem confiar en qui vulgues nostre ben més del que ho volem nosaltres mateixos, ja que fa per nosaltres més del que desitgem. Això prou per saber que en el crucificat tenim la solució. És a dir, això és suficient per intuir que el problema del mal sempre té solució, així com per suscitar una confiança. Sagrat Cor de Jesús en Vós confio! Jesús confio en Tu!

 

Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, pvre., Missioner de la Misericordia

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte