Misericòrdia i vida matrimonial: una reflexió del Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, Missioner de la Misericòrdia

En els nostres dies resplendeix amb noves llums la realitat cabdal del matrimoni. Una realitat que sempre ha estat molt protegida per l'Església. Així, per exemple, l'Església conforta l'ànima dels esposos fent-los hi present que Déu, ple de tendresa i infinitament misericordiós, mai no els negarà els ajuts necessaris a aquells que s'han unit en sant matrimoni. El sant matrimoni és una autèntica vocació divina. És un camí diví. És una realitat fantàstica, meravellosa. És un ideal que entusiasma, que il.lusiona.

L'Església defensa la indissolubilitat del matrimoni. No admet el divorci. Sí que admet que es puguin donar situacions en les quals la convivència matrimonial resulti impossible, fent-se necessaria la separació física dels cònjuges. Tampoc no es pot confondre la nulitat matrimonial amb el divorci. La declaració de nulitat matrimonial no significa una ruptura del vincle, ans declarar que mai no hi ha hagut veritable matrimoni. Tothom sap que no es pot trencar allò que mai no ha existit.

Des d'un pla merament estadístic es constata que és molt gran el nombre de separacions matrimonials, de divorcis, de ruptures matrimonials, etc. Això vol dir que molts cònjuges, tot i podent romandre units, han deixat d'estar-hi. Alguns d'ells afirmen que tingueren una reacció precipitada, que tenien raons, però que no tenien raó. L'amor misericordiós hauria pogut salvar moltes d'aquestes situacions. Aquest és precisament l'objecte del present article.

No podem pas viure en un món virtual, en un món imaginatiu, irreal, fictici. Tocant de peus a terra trobem que és natural que en determinades ocasions la convivència, també la matrimonial, pugui no resultar fàcil. No cal sorpendre's de que puguin aparèixer dificultats. S'esdevé anàlogament a com sobre un formós arbre pot arribar tant la carícia dels ragis del sol com l'embat advers del vent.

No hi ha perquè desfigurar -tot i exagerant-les- les errades greus de l'altre conjuge, atribuint-les hi una importància excessiva. Ser tremendista tant sols cap en qui ignora la condició humana, el fang de que estem fets, la feblesa extrema de la pròpia persona. Tots som capaços de caure en coses pitjors. Torres més altes han caigut. Més a més, per gros que sigui l'error del conjuge, no hi ha perquè cedir a la temptació de la desesperança, de la plena desconfiança. Sempre es possible la seva conversió, el seu canvi, la seva millora; sempre hi pot haver futur. Aquest binomi, fang i possible conversió, permet donar a les coses el seu veritable valor, la seva veritat, fent possible així una actitut de comprensió i de compassió.

El veritable error causa una pena en l'altre. Això és un mal autèntic, que no es pot desitjar. Tantmateix, no tot està tancat en el mal, en la negativitat. En efecte: Déu no permetria un mal si així no pogués obtenir un bé més gran. La història, mestra de la vida, mostra que són moltes les persones que en haver patit -amb paciéncia- un mal injust, han assolit una gran maduració. Aquí, la virtut de la paciéncia ha fet un gran bé, ha jugat un paper anàleg a l'esforç que fa possible a l'atleta d'abastar nous records. Els grans homes s'han forjat a l'escola de la desgràcia! De totes maneres, segueix dempeus que a la feblesa humana li resulta difícil de guarir les ferides de l'ànima. Resulta doncs savi acudir aleshores a l'ajut de Déu, a la misericòrdia divina. És bo, doncs, recórrer a Déu per mitjà de l'oració i el sagrament de la misericòrdia. Sagrament del perdó en el que podem rebre molta ajuda dels bons consells del sacerdot. Guarits pel metge diví, i ajudats amb la nova força, la força de Déu, resulta més fàcil seguir caminant.

A la situació problemàtica matrimonial en qüestió s'ha de procurar respondre sense precipitacions, procurant no adoptar actituts de les que després hom se n'hagi de penedir. Cal adoptar una resposta equilibrada, sigui quina sigui. En tot cas aquesta resposta mai no pot ser l'egoisme. Només pot ser l'amor. Un amor que cerca el bé de l'altre, un amor que perdona. L'amor posat en la misèria de l'altre rep precisament el nom de misericòrdia, amor misericordiós.

A tall de conclusió, segons les situacions que es presentin hi cap la nulitat matrimonial, la separació dels conjuges o continuar la convivència matrimonial. Un realisme no catastrofista permetrà veure no el problema fictici, acolorit i alterat greument per la imaginació, pels sentiments i per la impaciència, sino el problema real. Es pot veure així el problema d'una manera equilibrada, en les seves justes dimensions. Problema real que només té com a veritable resposta, o solució, l'amor misericordiós, la bondat, un amor que sap anar més enllà de la justícia. Gràcies a Déu, a través d'aquest equilibri del cap i del cor, mitjançant l'amor misericordiós, podràn salvar-se no poques situacions matrimonials difícils, evitant no poques rutpures, esdevenint font de renovada fidelitat i d'intima i joiosa alegria. S'assoleix així un nou i joiós florir del 'arbre pot ser abans un tant sec, que tal volta semblava que no daria cap més flor. És la força de la bondat! És la força de l'amor, que és la rosa més formosa del jardí!

 

Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, pvre., Missioner de la Misericordia

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte