Néixer com a ésser humà

El 10 d’abril de 2013, va morir a Manchester Robert Edwards, el pare de la fecundació in vitro (FIV). A finals de la dècada dels 70, en competició amb altres laboratoris d’arreu del món, el grup de recerca de Cambridge va aconseguir el primer èxit: Louis Brown, una nena que va néixer viva com a resultat fonamentalment de la intervenció tècnica dels metges.

Evidentment, aquest fet va provocar un debat sobre l’eticitat d’aquest procés. Al cap de més de trenta anys, i tres abans de morir, Edwards va rebre el premi Nobel de fisiologia i medicina, com a reconeixement a la seva trajectòria i, en certa mesura, com a acceptació per part de la comunitat internacional d’una tècnica que s’ha convertit en rutina en nombrosos sistemes sanitaris dels països desenvolupats.

De fet, es calcula que gairebé quaranta anys després del naixement de la primera nena proveta, ja són més de cinc milions els humans nascuts per FIV. És a dir, la comunitat de nascuts in vitro ja supera el nombre d’habitants de nacions com Lituània, Estònia, Irlanda, Croàcia o Eslovènia, cosa que semblaria a primera vista que atorga plena normalitat a una pràctica tan estesa arreu del món.