Déu és amor: una reflexió del Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, Missioner de la Misericòrdia

“Déu és amor”, “Deus caritas est” (cf. 1 Jn. 4, 16). Aquesta expressió, encara que molt breu, es portadora de infinita riquesa. Que Déu és amor, a més de ser quelcom infinitament important, té l’interès que el Papa Francesc ha publicat el llibre “El nom de Déu és misericòrdia”.

Déu és infinit. Déu és infinitament gran. Infinit és el que no té límits. Infinit és el que supera a tot el que és finit.

Tot el que hi ha en Déu és infinit. Així, “Déu és amor”, és quelcom que significa que “Déu és amor infinit”.

Si l’amor de Déu és infinit, cap preguntar-se si el nostre enteniment finit podrà arribar a conèixer a Déu, si el que és finit pot arribar a contenir el que és infinit. La Sagrada Bíblia resolt aquesta dificultat, doncs, si ens parla de Déu, es que podem arribar a conèixer a Déu. La filosofia de debò mostra que la persona humana està dotada de capacitat natural per a poder conèixer a Déu. Els místics han fet experiència de Déu. Filosofia, teologia i mística aconsegueixen un coneixement exacte de Déu.

Encara que tot això és veritat, també ho és que el coneixement filosòfic de Déu és molt més pobre que el coneixement teològic de Déu. Així, aquell no aconsegueix conèixer el misteri suprem de la Santíssima Trinitat. La revelació sobrenatural, en canvi, transmet la plenitud del coneixement de Déu. Aquest coneixement és el mateix que és paladejat, afirmat i experimentat profundament pels místics. Tot això s’explica perquè encara que s’arribi a un coneixement exacte de les coses resulta sempre possible arribar a entendre més allò que ja abans enteníem. Aleshores, entenent més, es profunditza, es supera el coneixement anterior, no negant aquest, sinó conservant-lo inalterat.

Coneixem que Déu ens estima. Però, la Verge, amb les seves vivències santes, entenia millor el que això significa. A la gloria celestial no només es coneix que hi ha un tresor infinit, s’arriba a veure’l. El coneixement que tenen els sants al cel es tal que la seva voluntat queda lliure i necessariament enamorada de Déu per tota la eternitat, sense que aquesta pugui ja separar-se el més mínim de la voluntat divina.

A la Santíssima Verge li tirem floretes al dir-li que és una flor. Així és, verdaderament, exactament. Però, amb això lloem la seva insigne persona comparant-la amb quelcom molt inferior a ella, una flor. Qui no sabés que és una persona humana, poc arribaria a entendre la grandesa de la Verge quan li apliqués aquesta expressió exacta, “més formosa que una flor”, ja que ella és moltíssim més. La capacitat natural de l’ésser humà coneix la grandesa de Déu gràcies a que sap que les criatures són belles. Com els éssers creats són bells, Déu ha de ser bell, molt més bell, infinitament bell. De Déu la raó humana només pot aconseguir un coneixement d’aquest tipus. Es a dir, un coneixement analògic. Però, ja es veu que coneixent a Déu a partir de les creatures, per analogia, i havent-hi una distància infinita entre les criatures i Déu, encara que així s’aconsegueix un coneixement veritable de Déu, aquest sempre queda molt per sota del que Déu és. Es el que ja va afirmar sant Tomàs: per una banda, sabem que Déu és infinit, per altra, coneixem que Déu és més gran que tot el que l’enteniment pot arribar a pensar. Déu és meravella sobre tota meravella. A la vegada, Déu és això i Déu està per sobre d’això. En particular, es veritat exacta que Déu és amor infinit i, a la vegada, l’amor de Déu és tan gran que està per sobre de tot el que podem pensar.  

Déu no és un ser que tingui una dosis d’amor, sinó molt més que això. El seu mateix ser consisteix en l’amor, és amor. El ser mateix de Déu és amor infinit. Això, clar estar, és molt més gran que estimar molt. Déu no es un ser compost, sinó un ser totalment simple. Per tant, com que Déu és amor, tot el seu ser és amor i res més que amor. Déu és amor infinit i només amor infinit. Tot el que hi ha en Déu és etern. Així doncs, l’amor infinit de Déu no comença ni acaba, és etern. Déu estima sempre. Déu estima sempre amb amor infinit. L’amor de Déu no pot disminuir, doncs Déu no pot negar-se a sí mateix. Déu és tant bo que mai pot estimar menys. El seu amor es tan gran que és misteriós. Això és, el seu amor està per sobre de la raó, però no contra la raó. El seu amor és més gran i més bonic del que pensem.

En conclusió, Déu és amor infinit i etern, el seu amor és meravella sobre tota meravella. El seu amor és més gran que tot el que podem arribar a pensar. Déu és sempre així de bo ¡Bondat infinita, Amor infinit, Grandesa infinita! L’amor de Déu posat sobre la misèria humana és amor misericordiós, misericòrdia.

Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, pvre., Missioner de la Misericòrdia

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte