Cas de moral: La dubtosa ecologia humana d’Amazon pel Dr. Melé

image-0bb61801cbb17c030e027719dbbb6d39La dubtosa ecologia humana d’Amazon

Domènec Melé

Professor d’ètica empresarial

 L’ecologia humana es podria definir com una relació entre l’home i el seu entorn natural i social que n’afavoreixi el desenvolupament. Sant Joan Pau II va introduir aquest concepte, que ha estat reprès pel papa Francesc. Aquí, el farem servir per comentar la filosofia de treball d’Amazon, una empresa admirada per la seva innovació en la venda per internet: els mercats aposten pel seu futur, tot i que els beneficis, de moment, no hi acompanyen gaire. És molt eficient a l’hora de fer arribar els seus productes a molts racons d’arreu del món: ara bé, què se’n pot dir, de la seva ecologia humana?

Un elaborat reportatge que va ser publicat el mes d’agost pel New York Times (NYT)[1] ha provocat una gran polèmica sobre la cultura i la manera de treballar a Amazon, la coneguda empresa de distribució per internet. Va ser fundada per Jeff Bezos l’any 1994 i té la seu a Seattle, a l’estat de Washington. Jeff Bezos en continua sent el principal accionista i el màxim executiu. Amazon compta amb 180.000 empleats i seus a països d’arreu del món.  

Amazon va començar venent llibres per internet i, posteriorment, va ampliar el seu catàleg a DVD, CD de música, software, videojocs, electrònica, roba, mobles, i fins i tot menjar en conserva. Ha estat una empresa innovadora en estratègia, organització del treball i aplicació de les noves tecnologies. Ha tingut un desenvolupament espectacular. Actualment, el mercat la valora en 250.000 milions de dòlars, i Jeff Bezos figura en el 5è lloc a la llista de persones més riques del món.

Bezos pensava que la burocràcia, el malbaratament i la manca de rigor havien minat moltes empreses, i va voler fer una cosa diferent. Volia que a la seva empresa només s’hi quedessin «els millors», valorats a través de mesuraments freqüents dels resultats assolits. Una forta competició interna seria també clau a l’hora de seleccionar els treballadors que havien d’ocupar llocs superiors dins l’empresa.

image-7e76c799df4be34b566b487e767a65c8Davant del creixement d’Amazon, Bezos va codificar les seves idees sobre l’execució de la feina a través de 14 regles o instruccions, anomenades Principis de lideratge[2], que són prou generals per ser aplicades a la gran varietat de situacions de negoci de l’emprea, però que, al mateix temps, són també prou estrictes per evitar la mediocritat que Bezos volia evitar. A més, eren força fàcils d’entendre per a qualsevol treballador nouvingut. El reportatge del New York Times assenyala que les 14 regles que marquen el treball quotidià de la plantilla van adreçades a crear «un imperi de treballadors d’elit». «Contractar i potenciar els millors», «insistir en l’assoliment dels nivells més alts», «pensar en grans objectius» són alguns d’aquests principis. «Intentem no gastar diners en coses que no són importants per als clients. L’austeritat és el camp adobat perquè hi creixi el talent». Així, l’empleat ideal és descrit com un «atleta» capaç d’aguantar la pressió i de superar-se.

Què en diuen, els empleats…

El reportatge esmentat es va elaborar a partir d’entrevistes fetes a més de 100 empleats i exempleats d’Amazon, juntament amb un grup no gaire nombrós d’alts directius, autoritzats oficialment a concedir entrevistes sobre l’empresa. Una bona part d’aquests treballadors va manifestar que s’havien de fer grans excessos en la manera de treballar, sovint d’hores extres, durant la nit o el cap de setmana, per tal de no quedar-se enrere. «Si no estàs disposat a donar-ho tot, 80 hores a la setmana, ells ho veuran com una feblesa», afirmava una exempleada.

No és pas la primera vegada que l’empresa Amazon ha estat acusada d’explotar els seus treballadors, amb un tracte despietat i opressiu. L’any 2011, va destacar un incident en un centre de treball d’Amazon. Els empleats es van veure obligats a treballar tot i les altes temperatures de l’estiu en un magatzem sense aire condicionat i amb les portes tancades per por dels possibles robatoris. Hi va haver molts empleats que es van desmaiar i es van poder veure diverses ambulàncies al davant de l’edifici, que venien per emportar-se alguns treballadors a l’hospital.

En el reportatge del NYT, s’hi recull el testimoni d’algú que va treballar a la seu d’Amazon a Seattle durant més de 5 anys. Afirmava: «et puc assegurar que és un lloc indecentment estressant per treballar. No li desitjo una feina a Amazon ni al meu pitjor enemic. Tothom prenia medicaments per a la depressió, bevien massa o tenien problemes greus per dormir. Si treballes aquí, ja et pots oblidar de qualsevol mena de vida fora d’Amazon, 75 hores setmanals o més són la norma. És absolutament brutal. Fins al punt que no em vaig poder adonar d’aquesta situació tan fastigosa i abusiva fins que me’n vaig anar.»

Més que obligar-los a treballar tantes hores, però, el que fan és oferir oportunitats fabuloses i grans remuneracions als qui obtenen resultats excel·lents, i mantenen sempre vigent l’amenaça de l’acomiadament. Hi ha molts candidats que hi volen entrar, però també n’hi ha molts que se’n van. Forma part del sistema per retenir als que són capaços de sobreviure a Amazon. D’altra banda, si un marxa abans d’un any, queda penalitzat amb el pagament de part del bonus que ha de cobrar.

Hi ha una eina d’avaluació (Anytime Feedback Tool) que permet a qualsevol empleat enviar elogis o crítiques de la gestió dels seus companys quan vulgui. Així, mentre els caps saben qui envia els comentaris, les seves identitats no s’acostumen a compartir amb els companys que han estat objecte d’aquestes observacions. Sembla que hi hagi, doncs, una autèntica lluita de tothom contra tothom.

Cada any, la competència interna culmina en una mena de torneig entre directius per determinar un rànquing dels seus subordinats. El torneig està dissenyat per identificar les persones a qui s’assignaran les responsabilitats més rellevants.  

La maternitat també pot suposar un desavantatge. La Michelle, mare de tres fills, de 41 anys d’edat, que va contribuir a tirar endavant el negoci dels subministraments de restaurant d’Amazon, va afirmar que el seu cap li havia dit que criar fills impedeix tenir èxit, a causa de les llargues jornades de treball que els càrrecs superiors exigeixen. La Michelle competia directament amb col·legues més joves i amb menys compromisos, i per això se li va suggerir que es busqués una feina menys exigent. I ho va fer. Segons l’article esmentat, diversos pares de família van afirmar que s’estaven rumiant deixar la feina, ja que els caps o els companys els pressionaven perquè passessin menys temps amb les seves famílies.

Un extreballador, molt disgustat, expressava quina consideració es té pels empleats en aquesta empresa: «A Amazon, només ets un “login”, una cara en una placa, un element de recompte, una filera en una base de dades en una habitació gegant plena de servidors, tot esperant el moment d’abocar la teva petita aportació.»

Jeff Bezos va respondre a aquest article-reportatge amb una carta als empleats que es va publicar posteriorment. No hi reconeixeia pas, en l’empresa que hi sortia, res que el fes pensar en Amazon. Hi afirmava: «Qualsevol persona que treballés en una empresa com la que es descriu a l’article del NYT seria ben boja si s’hi quedés. Tothom se n’aniria.» I hi va afegir: «El que és raonable esperar és que la gent es diverteixi treballant amb un grup de companys d’equip brillants, tot ajudant a inventar el futur, i tot rient mentre es fa camí.»

La veritat és que, si bé n’hi ha alguns que s’hi queden, a Amazon, la immensa majoria dels que s’hi incorporen no dura gaire temps a l’empresa. Una enquesta de l’any 2013, realitzada per PayScale, una empresa d’anàlisi de salaris, assenyala que la mitjana de permanència a Amazon és d’un any i que només el 15 per cent dels empleats hi roman més de 5 anys.

És possible que els que s’hi queden s’ho passin bé treballant i fins i tot que s’acabin identificant amb l’ideari del promotor de l’empresa. De fet, diversos empleats van criticar l’article del NYT: el van considerar incorrecte, i van titllar les històries de simples anècdotes. Alguns justificaven aquest comportament per part de l’empresa a partir del creixement que s’havia aconseguit i perquè és una exigència pròpia d’aquesta mena de negocis.

Per a aquest 15% d’empleats encantats de treballar a Amazon, el fet de saber-se guanyadors, per damunt d’altres companys, i l’al·licient econòmic que tenen, els pot crear certa addicció. Un dels testimonis del NYT, una exempleada d’Amazon, afirmava: «Era addicta a voler triomfar allà (…) [El treball] era com una droga per a l’autoestima».

La cultura d’Amazon en relació amb les persones s’ha qualificat com a «darwinisme social» (selecció dels més forts, amb el rebuig dels més febles). Té tots els ingredients per ser considerada una cultura d’indiferència vers les persones, en la qual només compten la tecnologia, els controls numèrics i els resultats. Les persones són considerades com a recursos en el sentit més estricte de la paraula.

L’empresa no para de créixer i procura satisfer el client millorant encara més els terminis de lliurament, però fomenta que les relacions entre els éssers humans i el seu entorn, i, de manera particular, l’entorn social dels treballadors d’Amazon, siguin rebutjats o s’adaptin forçosament a la manera de fer de l’empresa. I aquestes persones s’hi han d’adaptar al preu de sacrificar bona part de la seva vida personal i familiar. Es podria dir que s’han d’adaptar a viure per a l’empresa.

A l’altre extrem de la balança, hi ha les empreses en què els empleats ganduls i mediocres fan el que volen. Aquesta mena d’empreses no fomenta tampoc una autèntica ecologia humana, en la qual les persones es puguin desenvolupar i arribar a florir com a éssers humans.

El creixement de les persones ha de ser prioritari

Encara que un acceptés que el reportatge del NYT és incorrecte en alguns punts i molt crític amb l’empresa, és prou clar que allò que explica no són simples anècdotes. S’hi pot veure una manera de fer les coses molt enfocada a maximitzar l’eficiència i els resultats econòmics, amb una escassa o nul·la preocupació per les persones. Es pot argumentar que els empleats tenen la llibertat de canviar d’empresa, i és veritat; i que els que s’hi queden és perquè volen: i això també és cert. Ara bé, ¿hi pot haver altres formes de treball que siguin més respectuoses amb l’ecologia humana?

Una autèntica ecologia humana ha de buscar fomentar, més que no pas la capacitat productiva i la competició de tothom contra tothom, el creixement humà de les persones. Sant Joan Pau II defensava la necessitat de «salvaguardar les condicions morals d’una autèntica ecologia humana». I hi afegia: «No només la terra ha estat donada per Déu a l’home, el qual l’ha d’utilitzar respectant la intenció originària que ens diu que és un bé, i segons la qual li ha estat donada; fins i tot l’home és per a ell mateix un do de Déu i, per tant, ha de respectar l’estructura natural i moral de la qual ha estat dotat.»[3] A diferència de l’ecologia animal, determinada exclusivament per condicions físiques, l’ecologia humana també exigeix condicions morals. En aquest sentit, Benet XVI, en el seu famós discurs en el Bundestag alemany, afirmava que hi ha una «ecologia de l’home» perquè «l’home també té una natura que ell ha de respectar i que no pot manipular capriciosament»[4]. Tot seguint els passos dels seus antecessors, el papa Francesc recorda que l’ecologia humana implica «la necessària relació de la vida de l’ésser humà amb la llei moral escrita en la seva pròpia natura, que és necessària per poder crear un ambient més digne.»[5]

Entre els exemples de protecció de l’ecologia humana que cita sant Joan Pau II, hi ha el fet de tenir cura d’una «ecologia social» del treball[6], cosa que es pot interpretar com les condicions del treball en elles mateixes i també en els efectes dels horaris i de les condicions de treball en la família, ja que «la primera estructura fonamental a favor de l’ “ecologia humana” és la familia, i és al seu si que l’home rep les primeres nocions sobre la veritat i el bé; aprèn què vol dir estimar i ser estimat, i, per tant, què vol dir en concret ser una persona.»[7] L’aplicació al cas d’Amazon, que hem considerat, és immediata.

Sense haver d’arribar a casos tan extrems com el que hem tractat aquí, quantes empreses hi ha que no respecten l’ecologia humana? Caldria explorar certes firmes consultores, bufets d’advocats i altres empreses que, d’alguna manera, exigeixen sacrificar-ho tot, i això inclou la famílía, en nom de l’empresa i dels seus guanys econòmics.

 



[3] Encíclica Centesimum annum, núm. 38.

[4] Discurs al Deutscher Bundestag, Berlín (22 de setembre de 2011).

[5] Encíclica Laudato si’, núm. 155.

[6] Cf. Encíclica Centesium annus, núm. 38.

[7] Ibidem, núm. 39.


Font: Revista Temes d'Avui 51-52

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte