Abraham i Isaac: un exercici de misericòrdia

Per començar, una invitació a fer un senzill exercici. Tots coneixem el relat de com Abraham gairebé sacrifica al seu fill Isaac. Fem una mica de memòria del que recordem i… quin és l'exercici? Com ja he dit, és ben senzill. Pren una fulla de paper i un llapis, i dibuixa en una sola vinyeta la imatge que et suscita aquest relat.

M'atreveixo a predir que majoritàriament els dibuixos ens van a mostrar a Abraham amb el ganivet a la mà aixecada sobre Isaac. Especialment, si ho fessin nens i adolescents, van a destacar per la seva grandària el ganivet. El ganivet, de vegades fins i tot transformat en espasa, es converteix en protagonista destacat.

És possible que alguns de nosaltres, menys peliculeros, remarquem la cara de dolor d'Abraham o la pequeñez i innocència d'Isaac.
Ara, permeteu-me que recordem el text bíblic:

“Va prendre Abraham la llenya de l'holocaust, la va carregar sobre el seu fill Isaac, va prendre a la seva mà el foc i el ganivet, i es van anar els dos junts. Va dir Isaac al seu pare Abraham: "Pare!" Va respondre: "què hi ha, fill?" — "Aquí està el foc i la llenya, però, on està el be per a l'holocaust?" Va dir Abraham: "Déu proveirà el be per a l'holocaust, fill meu." I van seguir caminant els dos junts. Arribats al lloc que li havia dit Déu, va construir allí Abraham l'altar, i va disposar la llenya; després va lligar a Isaac, el seu fill, i li va posar sobre el llaura, damunt de la llenya. Va allargar Abraham la mà i va prendre el ganivet per immolar al seu fill. Llavors li va cridar l'Àngel del Senyor des dels cels dient: Abraham, Abraham!" Ell va dir: "Heme aquí." Va dir l'Àngel: "No allarguis la teva mà contra el nen, ni li facis gens, que ara ja sé que tu ets temorós de Déu, ja que no m'has negat el teu fill, el teu únic." Va aixecar Abraham els ulls, va mirar i va veure un be travat en un esbarzerar per les banyes. Va ser Abraham, va prendre el be, i ho va sacrificar en holocaust en lloc del seu fill”. (Gn 22, 6-13)

En una segona fase d'aquest exercici ens fixem més i millor en el relat que, ara sí, tenim davant i podem llegir i rellegir. Fins i tot ens pot facilitar la labor de comprensió el que se'ns desvetlli una clau: es tracta de deixar de fixar-se tant, gairebé en exclusiva, en els detalls més tristos (el ganivet, el sofriment d'Abraham, el perill sobre Isaac) per fixar-nos en els aspectes més positius. Llavors… s'obra el miracle i al costat del nostre somriure apareix l'Àngel del Senyor defensant la vida d'Isaac, apareix Déu mateix que és el Déu de la Vida i apareix el be que representa a Jesucrist que ocupa el nostre lloc en la Creu per lliurar la seva vida per nosaltres.

Descobrim que moltes vegades ens quedem solament amb els aspectes negatius de les qüestions. Aquesta parcialitat negativa ens impedeix veure els altres aspectes més positius. Això ens passa com a lectors i també com a autors (de comentaris, d'entrades de blogs…). I així es va creant una “marea negra” que ho envaeix tot: que si el Papa, el meu bisbe, el meu rector, aquell sacerdot… que si això ja no es fa com abans… que si aquells són molt dolents… Quantes vegades en llegir certs escrits hipercríticos amb l'Església i el Papa em ve al record aquell apel·latiu de Juan XXII, “Profetes de calamitats”.

No ens quedem solament amb mirar l'espasa, de la justícia o de la venjança, fixem-nos en la veu de Déu, per mitjà de l'àngel, que és amor i misericòrdia.

Acabem aquest exercici maravillándonos de com canvia la nostra lectura i comprensió d'aquest relat (i de d'altres en l'Antic Testament) quan busquem al Déu de la Vida, i, per tant, cal preguntar-se com és la meva lectura de la Bíblia? i com és la meva mirada cap al germà?

Quique Fernández
Coordinador d'Escola d'Animació Bíblica

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte