Vestir el despullat i consolar el que està trist

Obres de Misericòrdia corporals i espirituals: Vestir el despullat i consolar el que està trist

Quan Jesucrist parla del Judici Final posa de relleu que tot allò que fem o deixem de fer als germans necessitats ho fem o deixem de fer a Ell mateix. Per això diu: “anava despullat, i em vau vestir” (Mt 25, 36). Aquesta obra de misericòrdia ha quedat gravada a la memòria del poble cristià associada amb el gest de sant Martí de Tours en partir la seva capa amb un pobre. Explica la tradició que, essent soldat romà, sant Martí va trobar a la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred. Tot decidit, Sant Martí tragué l'espasa i partí la capa que duia per tal d'abrigar aquell home. Aquella nit se li aparegué Crist vestit amb la mitja capa per agraïr-li aquest gest. D'una manera molt gràfica sant Martí va comprovar com en el pobre s'hi trobava el mateix Crist.

A la Sagrada Escriptura la nuesa expressa la condició de feblesa i amenaça per a la pròpia dignitat en que ens ha deixat el pecat. Així es presenta com a pròpia de situacions de marginació i exclusió de la societat: l'esclau venut com unamercaderia (cf. Gen 37, 23), l'empresonat (cf. Is 20, 4), o el malalt mental (cf. Mc 5, 1-20). Després del pecat original sorgeix la necessitat del pudor, car la concupiscència desordenada tendeix a mirar la corporalitat humana com un simple objecte, sense respectar la seva dignitat personal. No es tracta d'amagar el cos perquè sigui dolent, sino de preservar allò que és íntim per a la intimitat.

En contrast amb la nuesa, per a la Biblia el vestit es signe de la dignitat humana, pròpia de la seva condició espiritual. Així el pare del fill pròdig, desprès d'abraçar i besar el seu fill, mana que tot seguit li portin vestit i calçat, indicat que ha recuperat la seva dignitat de fill (cf. Lc 15,22). Especialment es fa referència als vestits blancs com a imatge de la humanitat que ha esta salvada per Déu (cf. Ecl 9, 8; Eclo 43, 18; Ap 2, 17; 14, 14). De part seva, Sant Pau exhorta a despullar-se de l'home vell per a revestir-se de Crist (cf. Col 3, 10; Ef 4, 24; Gal 3, 27).

És bo que de tant en tant repassem el nostre armari i pensem si podem prescindir de cap peça que no necessitem. Per descomptat, si donem roba a algú cal que estigui neta i en bon estat. Es tracta de compartir respectant delicadament la dignitat de les persones. Una altra manera de viure aquesta obra de misericòrdia és promoure sanament el sentit del pudor, que du a respectar el propi cos i el d'altri com a veritable imatge de Déu.

L'obra de misericòrdia espiritual qu proposem aquest mes es consolar el que està trist. El dolor del proïsme ens interpela per a donar compliment a les paraules de Jesús: “Benaurats els qui ploren, perquè ells seràn consolats” (Mt 5, 5). Estem cridats a consolar perquè en Crist se'ns ha donat tot l'amor de Déu, que és remei per als nostres mals i font inesgotable de goig i d'esperança. Sant Pau ens recorda que Déu és el fonament que ens permet oferir a tothom consol i alegria, ja que “ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena” (2Co 1, 4).

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte