Assistir al malalt i ensenyar al que no sap

Obres de Misericòrdia corporals: assistir al malalt i ensenyar al que no sap

La malaltia i el sofriment s'han explicat sempre entre els problemes més greus que afligeixen la vida humana. En la malaltia, l'home experimenta la seva impotència, els seus límits i la seva finitud. La malaltia ens fa entreveure també el misteri de la mort.

Apropar-se al malalt, visitar-ho i cuidar d'ell, és una manifestació de misericòrdia que neix de l'amor i desperta amor. Per això la Sagrada Escriptura diu: “No deixis de visitar al malalt perquè amb aquestes obres et faràs voler” (Eclo 7, 35). Estar prop dels altres als seus moments difícils és una prova de veritable amor i ens fa amables.

En l'Evangeli, Jesús dóna un nou sentit a cura del malalt, proclamant que aquest posseeix una peculiar dignitat que ha de ser reconeguda. El malalt és Crist mateix: “estava malalt i vau venir a veure'm” (Mt 25, 36). D'aquesta manera, en visitar un malalt i cuidar-ho, no només li portem consol i afecte; sinó que en ell trobem a Jesucrist i rebem una gràcia especial: som interpel·lats per imitar a Crist, que “sent ric, es va fer pobre” (2Cor 8, 9).

En el Nou Testament es recull una manera especial de visita als malalts que és la base del sagrament de la Unció dels Malalts: “Està malalt algun de vosaltres? Cridi als preveres de l'Església, que resin per ell i ungin amb oli en el nom del Senyor. L'oració feta amb fe salvarà al malalt i el Senyor ho restablirà; i si hagués comès algun pecat, li serà perdonat” (Sant 5, 14s). Aquest text reflecteix que per a un cristià la cura del malalt no és només material, sinó que va acompanyat de l'oració i de la possibilitat de rebre un sagrament propi per als moments de malaltia.

Facilitar als nostres amics i familiars rebre el sagrament de la Unció dels Malalts és una excel·lent obra de misericòrdia. Recordem que aquest sagrament no és només pel que estan a  punt de morir, sinó per tots aquells que sofreixen una malaltia de certa gravetat. Dóna la gràcia per viure la malaltia amb pau i serenitat, uneix a Crist i purifica l'ànima. Si convé, ajuda a recobrar la salut; i si arriba el moment de passar a l'eternitat, ajuda a fer el pas amb bona disposició.

L'obra de misericòrdia espiritual que considerem aquest mes és ensenyar al que no sap. L'ésser humà necessita conèixer la veritat per poder orientar correctament la seva vida. Hi ha preguntes fonamentals que tot ésser humà ha de fer-se: Qui sóc? D'on vinc? Quin és el sentit de la vida? Qui és Déu? Què vulgues de mi?

La resposta última a tots aquests interrogants no és una teoria, sinó una persona: Jesucrist. Ell ens ha ensenyat: ”Jo sóc el camí, la veritat i la vida” (Jn 14, 6), per això Ell és l'únic que pot cridar-se en veritat Maestre (cf. Mt 23, 10). La nostra tasca és abans de res donar testimoniatge de Crist amb la nostra vida, però també hem de procurar cuidar la formació de la nostra fe per poder donar raó d'ella i complir l'encàrrec del Senyor: “Aneu , doncs i feu deixebles a totes les gents (…) ensenyant-los a guardar tot el que us he manat” (Mt 28, 19-20).

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte