Donar de menjar al famolenc i aconsellar al que ho necessita

Obres de Misericòrdia corporals: Donar de menjar al famolenc i aconsellar al que ho necessita

Una de les peculiaritats d'aquest any Sant de la Misericòrdia és que la indulgència jubilar es pot guanyar no només peregrinant a la Porta Santa, sinó també realitzant qualsevol de les obres de misericòrdia corporals i espirituals. El Papa ha volgut que aquest any les meditem i posem en pràctica, com a camí segur per ser misericordiosos com el Pare. En els propers mesos anirem proposant dues obres de misericòrdia cada mes perquè reflexionem sobre elles i puguem fer propòsits concrets per exercitar-les.

Donar de menjar al famolenc és la primera obra de misericòrdia recollida en el text de Mt 25, 35: “Vaig tenir gana i em vau donar de menjar”. Crist s'identifica amb els pobres i necessitats, de manera que el que vam fer o deixem de fer amb ells ho vam fer o deixem de fer amb Ell. L'aliment és una necessitat humana bàsica, que expressa la nostra condició d'éssers necessitats. Quan Déu va crear a l'ésser humà va posar a la seva disposició la creació sencera, de manera que els béns de la terra puguin satisfer les necessitats de tots els homes (Cf. Gen 1, 26-29). Els béns materials no són perquè els gaudeixin uns pocs, sinó perquè el conjunt de la humanitat tingui el necessari per poder viure dignament.

La manera ordinària que els béns creats arribin a tots és a través del treball, que permet guanyar a cadascun el propi sustento per a si i la seva família. No obstant això de vegades no és possible treballar per motius de salut o perquè no hi ha treball; o fins i tot el treball pot estar mal pagat i ser insuficient. Algunes d'aquestes circumstàncies es deuen a situacions catastròfiques com a desastres naturals, unes altres obeeixen a situacions injustes que els cristians estem anomenats a denunciar i remeiar segons les nostres capacitats.

En qualsevol cas no podem passar de llarg davant qui està passant gana i necessita d'una ajuda immediata. És cert que caldrà ajudar-li a valer-se per si mateix, fent possible que es capaciti per exercir els seus drets i pugui treballar de manera digna. Però mentrestant és necessari procurar que no li falti el sustento necessari per viure. Des de la parròquia atenem amb aliments a unes 30 famílies necessitades del barri. La recollida d'aliments de cada mes és una forma concreta de viure aquesta obra de misericòrdia.

D'altra banda el Senyor ens recorda que “no només de pa viu l'home, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4, 4). L'ésser humà necessita també l'aliment espiritual per poder créixer com a persona i viure com a fill de Déu. Per això és de gran importància demanar consell en les coses importants i donar-ho amb prudència a qui ho necessita. “El consell del savi és com una font de vida” (Eclo 21, 13). La familiaritat amb la paraula de Déu, que es fa vida quan la meditem en l'oració, ens dóna una saviesa que no s'aprèn en llibres i que Déu revela als humils i senzills. Si procurem demanar consell per a nosaltres i ens deixem ajudar, l'Esperit Sant ens donarà també el do de saber aconsellar amb encert als altres.

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte