Vida Sacerdotal > Predicació

Diumenge VI de Pasqua (cicle C): Val més un té que dos et daré: L’amor a Déu ha de manifestar-se en el compliment dels seus manaments en tot moment

Estimar a Déu és, segons les paraules de sant Joan que avui considerem, una possibilitat per a cadascun. Arriba a ser efectiu només si volem, si ens decidim per Déu: si algun m’estima... L’expressió de Jesús, que ens estima entranyablement lliurant-se pel món, ens commou. No vol imposar-se. Ha de ser una decisió de cadascun, un voler estimar-lo personalment. Ell estima fins a la fi, havia dit als seus deixebles poc abans de pronunciar les paraules que avui considerem. I els explica…

  • Temes d'Avui
  • Estimar Déu, Guardar, Paraula, Obediència, Manaments, Obres

Diumenge V de Pasqua (cicle C): Els preceptes del Senyor es resumeixen en un: el Manament Nou de l’amor

Les paraules «com jo us he estimat» donen al precepte un sentit i un contingut nous: la mesura de l’amor cristià no està en el cor de l’home, sinó en el cor de Crist. «En donar-nos el manament nou, Jesús ens demana viure el seu mateix amor, viure del seu mateix amor, que és el signe veritablement creïble, eloqüent i eficaç per anunciar al món la vinguda del regne de Déu. Òbviament, només amb les nostres forces som febles i limitats. En nosaltres roman sempre una…

  • Temes d'Avui
  • Diumenge V, Pascua, Homilíes, Textes Litúrgicos, Manament Nou del Amor

Diumenge IV de Pasqua (cicle C): Crist crida les seves ovelles i elles reconeixen la seva veu, responen a la seva crida i el segueixen

El quart diumenge del temps de Pasqua es caracteritza per l'Evangeli del Bon Pastor, que es llegeix cada any. El passatge d'avui refereix aquestes paraules de Jesús: «Les meves ovelles escolten la meva veu, i jo les conec, i elles em segueixen, i jo els dono la vida eterna; no moriran per sempre, i ningú les arrabassarà de la meva mà. El meu Pare, la qual cosa m'ha donat, és major que tot, i ningú pot arrabassar-les de la mà del meu Pare. Jo i el Pare som un» (Jn 10, 27-30). En aquests…

  • Temes d'Avui
  • Diumenge IV, Pasqua, Homilies, Textos Litúrgics, Bon Pastor, Escolta, Seguiment

Diumenge III de Pasqua (cicle C): he vingut a vosaltres sobretot per a animar-vos a ser testimonis valents de Crist

Hem escoltat aquestes paraules de Jesús en el passatge evangèlic que s'acaba de proclamar. Es troben dins del relat de la tercera aparició del Ressuscitat als deixebles al costat de les ribes del mar de Tiberíades, que narra la pesca miraculosa. Després del “escàndol” de la creu havien tornat a la seva terra i al seu treball de pescadors, és a dir, a les activitats que realitzaven abans de trobar-se amb Jesús. Havien tornat a la vida anterior i això dóna a entendre el clima de…

  • Temes d'Avui
  • Domingo III, Pascua, Testigo, Homilías, Textos Litúrgicos, Pesca Milagrosa, Pedro, Vicario Cristo

Diumenge II de Pasqua (cicle C): Que la Mare de la Divina Misericòrdia obri els nostres ulls a la tasca a la qual estem cridats

Aquest diumenge tanca l'Octava de Pasqua com un únic dia «en què va actuar el Senyor», caracteritzat pel distintiu de la Resurrecció i de l'alegria dels deixebles en veure a Jesús. Des de l'antiguitat aquest diumenge es diu «in albis», del terme llatí «alba», donat al vestit blanc que els neòfits portaven en el Baptisme la nit de Pasqua i es llevaven als vuit dies, o sigui, avui. El venerable Joan Pau II va dedicar aquest mateix diumenge a la Divina Misericòrdia en ocasió de la…

  • Temes d'Avui
  • Diumenge 2n Pasqua, Divina, Misericòrdia

Diumenge de Resurrecció: no busquem entre els morts a Aquell que viu enmig de nosaltres

Sovint, la novetat ens fa por, també la novetat que Déu ens porta, la novetat que Déu ens demana. Som com els apòstols de l'Evangeli: moltes vegades preferim mantenir les nostres seguretats, parar-nos davant una tomba, pensant en el difunt, que en definitiva només viu en el record de la història, com els grans personatges del passat. Tenim por de les sorpreses de Déu. Benvolguts germans i germanes, en la nostra vida, tenim por de les sorpreses de Déu. Ell ens sorprèn sempre. Déu és…

  • Temes d'Avui
  • Diumenge, Resurrecció, Victòria, Sorpresa

Divendres sant: Aquesta nit contemplem Jesús amb el seu rostre ple de dolor, burlat, ultratjat, desfigurat pel pecat de l'home.

Hem recordat en la meditació, l'oració i el cant, el camí de Jesús en la via de la creu: una via que semblava sense sortida i que, no obstant això, ha canviat la vida i la història de l'home, ha obert el pas cap als «cels nous i la terra nova» (cf. Ap 21,1). Especialment en aquest dia del Divendres Sant, l'Església celebra amb íntima devoció espiritual la memòria de la mort en creu del Fill de Déu i, en la seva creu, veu l'arbre de la vida, fecund d'una nova…

  • Temes d'Avui
  • Divendres, Sant, Pasió, Jesús, Oferiment, Entrega, Dolor, Pecat, Redenció

Dijous sant: «Compreneu el que he fet amb vosaltres?… Perquè si jo, el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres heu de rentar-vos els peus els uns als altres».

Demanem al Senyor que ens ajudi a comprendre cada vegada més profundament aquest misteri meravellós i a estimar-lo cada vegada més i, en ell, a estimar-li cada vegada més a Ell. Demanem-li que ens atregui amb la santa comunió cada vegada més cap a si mateix. En l'homilia s'exposen els grans fets que es recorden en aquesta missa, és a dir, la institució de la Sagrada Eucaristia i de l'Ordre Sacerdotal i el mandat del Senyor sobre la caritat fraterna. TEXTOS LITÚRGICOS DEL JUEVES…

  • Temes d'Avui
  • Dijous, Sant, Missa Cena Domini, Entrega, Institució, Eucaristía, Sacerdoci,
Pàgina 1 de 26

Homilia pronunciada per Mons. Joan Josep Omella a la basílica de la Sagrada Família

Barcelona, Diumenge 5 de març de 2017, Primer Diumenge de Quaresma

Benvolgut bisbe auxiliar, monsenyor Sebastià Taltavull, 

Germans preveres i diaques,
Delegat Diocesà de Pastoral Juvenil i Equip de la Delegació,
Benvolguts joves que veniu de diferents grups, parròquies i moviments,
Germans tots en el Senyor,

I
Crucem tuam adoramus, Domine

Celebrem avui el primer diumenge de Quaresma, temps preciós que ens portarà a la celebració de la Pasqua del Senyor. I comencem aquest camí quaresmal amb tres símbols molt significatius:

1.- La unió – comunió de tots els grups juvenils de la nostra Diòcesi. Volem simbolitzar que som Església, família de Déu, i que ens sentim joiosos de pertànyer a ella, guiats per Jesucrist, l'únic i gran Pastor de les nostres vides.

2.- L'acolliment de la Creu de Lampedusa, que ha arribat a Barcelona des de la ciutat italiana de Milà. Volem mirar-la i contemplar-la llargament. Ens fa present el dolor de Crist, que va morir clavat a la Creu, i ens fa també presents els nostres germans que pateixen, que, fins i tot, perden la vida en la travessia del Mediterrani, intentant fugir de la fam, de la guerra, de la violència i de la persecució.

3.- L'adoració de la Creu. Al final de la Missa tindrem un temps llarg per poder tocar i besar aquesta Creu, i donarem gràcies al Senyor per haver acceptat morir per nosaltres. Pregarem pels nostres germans immigrants, perseguits, torturats i violentats, que han perdut la vida al Mediterrani o en altres llocs del planeta.

II
Et Verbum caro factum est

 Sí, benvolguts amics, ens endinsem aquesta tarda en un dels misteris més impressionants de la nostra fe.

Mireu el que contestaven els Pares del desert davant la pregunta de per què hi havia monjos que deixaven el monestir:

- «Pare: ¿Per què deu ser que molts abandonen la vida monàstica? I el monjo contesta: En la vida monàstica passa el mateix que a un gos que persegueix una llebre: la persegueix i en la carrera crida i borda. Se li uneixen molts altres i tots corren junts, però en un cert moment tots aquells que no veuen la llebre es cansen i un darrere l’altre desisteixen; només els que la veuen, segueixen fins al final».

I afegia: «Solament qui ha posat els ulls en la persona de Crist crucificat pot perseverar fins al final».

Mireu, amics: un no pot ser veritablement cristià, si no palpa les llagues de Crist, si no besa la creu de Crist, si no toca, estima i serveix la “carn de Crist”, que són els pobres, tal com ens recorda sovint el Papa Francesc.

Això és el que li va passar a l'apòstol sant Tomás, que va caure de genolls després d’haver tocat amb els dits i amb la mà les nafres del Ressuscitat. Amb viva emoció va fer llavors la més bella confessió de fe que coneixem. Va dir: “Senyor meu i Déu meu”.

Tomàs, l’incrèdul, el que es burlava dels altres apòstols dient que veien fantasmes, que s'imaginaven haver vist Crist Ressuscitat, el que deia que  això era impossible; en tocar les llagues de Crist va creure i va adorar el Senyor.

Que savis que eren els consells que Tomás de Kempis, un frare molt famós del segle XV, dirigia als cristians que deien que no sabien pregar o que els costava molt!

- “Si no saps meditar en coses elevades i celestials, descansa en la passió de Crist, i atura’t a pensar, com si fossis dins de les seves sagrades llagues. Perquè si et refugies devotament en aquestes cicatrius i precioses nafres de Jesús, sentiràs una gran fortalesa en l'aflicció, no t’afectaran els menyspreus dels homes i suportaràs amb facilitat les paraules d’aquells que murmuren contra tu” (llibre II, 1, nº 16-17).

Amics, no tinguem dubtes d’acostar-nos a la Creu de Crist, a la seva Passió i Mort. Deixem que el cor s'esplaï mirant i estimant el Senyor, que hi és clavat. Alleugem i aboquem en ella les nostres penes, dolors, projectes i desitjos.

Així ho recomana el gran sant Ignasi de Loiola quan en els Exercicis Espirituals diu:

- Imaginant Crist el nostre Senyor davant i posat en Creu, inicia un diàleg amb Ell: ¿com essent Creador has vingut a fer-te home?, ¿com tenint vida eterna has vingut a morir pels nostres pecats?

A continuació mira’t a tu mateix i pregunta’t: ¿què he fet per Crist?, ¿què faig per Crist?, ¿què he de fer per Crist?
I veient-lo així penjat a la Creu, deixa’t anar i inspirar per Ell i demana-li força per fer la seva voluntat.
(Adaptació de l’Anotació n. 53 dels Exercicis Espirituals).

Pot ajudar-vos a resar davant el crucificat aquesta bella poesia de Gabriela Mistral, poetessa xilena guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1945:

En aquesta tarda Crist del Calvari,
he vingut a pregar-te per la meva carn malalta:
però, en veure't, els ulls em van i vénen
del teu cos al meu amb vergonya.

Com puc queixar-me dels meus peus cansats,
quan veig els teus tan destrossats?
Com puc mostrar-te les meves mans buides,
quan les teves estan plenes de ferides?

Com puc explicar-te la meva solitud,
quan tu a la creu penjat i sol estàs?
Com explicar-te que no tinc amor,
quan tens esquinçat el cor?

Ara ja no em recordo de res,
van fugir de mi totes les meves dolences.
L'ímpetu del prec que portava
se m'ofega en la boca pidolaire.

I només demano no demanar-te res,
ser aquí, al costat de la teva imatge morta,
anar aprenent que el dolor és només
la clau santa de la teva santa porta. Amén.

III
T’adoro, t’estimo i et beneeixo

Avui volem besar Crist clavat en aquesta creu, feta amb la fusta extreta d'una de les barques que va naufragar al Mediterrani. En ella van morir 300 germans nostres fugits dels seus països d’origen per causa de la fam, de la guerra, de la persecució, de la violació, amb tots els drets humans conculcats. ¡Quin patiment acumulat en aquesta creu!

En aquesta creu volem besar tots els nostres germans que pateixen fam, pobresa, solitud, abandó, bullying, persecució i tortura … En ells, en el seu dolor, toquem Crist i preguem per ells, demanem que la pau arribi als seus cors, a les seves famílies i als seus països.

Però besem també molts germans nostres que aquí, al nostre país, a la nostra ciutat, prop de nosaltres, pateixen tots aquests mals.

Recordem ara aquest preciós passatge de la vida de Sant Francesc d’Assís:

Un dia Sant Francesc d'Assís pregava al Senyor amb molt fervor i va sentir aquesta resposta: «Francesc, cal que tot el que, com a home carnal, has estimat i has desitjat tenir, ho menyspreïs i ho avorreixis, si vols conèixer la meva voluntat. I després de provar-ho, allò que fins ara et semblava suau i delectable, es convertirà per a tu en insuportable i amarg, i, en canvi, allò que abans et causava horror, et produirà una gran dolçor i suavitat immensa».

Alegre i confortat amb aquestes paraules del Senyor, anant un dia a cavall pels afores d'Assís, es va creuar en el camí amb un leprós. Com que sentia un profund horror pels leprosos, amb gran esforç interior va baixar del cavall, li va donar una moneda i li va besar la mà. I, havent rebut del leprós el bes de pau, va muntar de nou a cavall i va prosseguir el seu camí. Des de llavors va començar a menysprear-se més i més, fins a aconseguir, amb la gràcia de Déu, la victòria total sobre si mateix.

Als pocs dies, agafant una gran quantitat de diners, va anar a l'hospital dels leprosos i, un cop que els va haver reunit a tots, els va anar donant a cada un la seva almoina, al mateix temps que els besava la mà.

En sortir de l'hospital, allò que abans era per a ell repugnant, és a dir, veure i palpar els leprosos, se li va convertir en dolçor. De tal manera el feia tirar enrere veure els leprosos, que, com ell va dir, no només no volia veure'ls, sinó que evitava, fins i tot, acostar-se al lloc on vivien. I si alguna vegada li tocava passar prop de les seves cases o veure'ls, encara que la compassió l’induís a donar-los almoina per mitjà d'una altra persona, sempre ho feia girant el rostre i tapant-se el nas amb les mans.

Però, per la gràcia de Déu, va arribar a ser tan familiar i amic dels leprosos, que, com diu en el seu testament, entre ells habitava i a ells humilment servia. (Llegenda dels Tres Companys. 3Comp 11: FF 1407-1408).

IV
Vés i fes tu el mateix

Benvolguts amics: intentem estimar aquell que per nosaltres va morir a la Creu. Acostem-nos a Crist a través del camí de l'amor i del servei als més pobres i necessitats.

Sé que molts ja ho feu i esteu treballant a Càrites, en alguna obra social o d'atenció als més desfavorits. Uns altres viviu la caritat al Cottolengo o cuidant malalts a les residències. Seguiu per aquest camí i podreu experimentar, igual que sant Francesc d'Assís, el consol i la pau de Crist. Recordeu-ho sempre: “Hi ha més alegria en donar que en rebre” (Act 20,35) i “tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu” (Mt 25,40).

Que Déu us beneeixi i us faci créixer a tots en amor a Ell i als germans. Amén

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona