PRIMÍCIA EN CATALÀ: Dels orígens de la contracepció a l'Humanae Vitae: alguns episodis silenciats

Aviat es compliran cinquanta anys (29 de juliol de 1968) de la publicació de l’Encíclica Humanae vitae del beat Papa Pau VI, un moment en què es parlarà i escriurà abundantment sobre la seva doctrina i també sobre el seu impacte dins i fora de l’Església catòlica. Sovint, es diu que l’encíclica constitueix una de les grans fites de la història de l’Església, i s'afirma una cosa semblant pel que fa a la història de la contracepció.

El cinquantenari de l’encíclica és una bona ocasió per conèixer o recordar aquesta història del control dels naixements. Són nombrosos els llibres i els articles que relaten la història general de la contracepció o dels seus episodis i personatges més excel·lents. La immensa majoria d’ells estan escrits en clau èpica: en el seu conjunt, aquesta història és una epopeia i els seus actors van ser herois o heroïnes que van vèncer amb gran esforç els tenaços prejudicis amb què la societat, la religió i l’estament mèdic rebutjaven la contracepció.

Aquesta literatura afalagadora necessita ser compensada per mitjà d’una història crítica, no simplement antagònica i reactiva, com passa amb molta de la que s'ha publicat des del front contrari a l’anticoncepció. Es tracta d’escriure, per contra, un relat ben documentat de fets poc coneguts o silenciats, de deixar clares les activitats i mentalitats del moviment del control de la natalitat. Són episodis succeïts gairebé exclusivament als Estats Units; un fet lògic, d'altra banda, si es té en compte que fou en aquest país on es van originar els termes amb què denominem l’anticoncepció; també allà s'hi va desplegar una forta campanya per impulsar el control de la natalitat i allà, finalment, s'hi va desenvolupar i aprovar la primera píndola anticonceptiva.

En successius serveis, s’aniran publicant breus resums dels capítols que componen el llibre Una Història Crítica de la Contracepció.  S'hi relaten episodis poc coneguts, per inèdits o silenciats, que van des de la creació del terme «contracepció» al relat del treball de la secció medico-biològica de la Comissió Pontifícia per a l’Estudi de la Família, la Població i la Natalitat.

En la realització d’aquest treball, hi han col·laborat diversos membres del claustre de la meva Universitat, amb els qui he anat compartint, al llarg del temps, les troballes i problemes que es van anar produint en el decurs de la recerca. Em refereixo especialment als professors Pilar León Sanz (d’Història de la Medicina), José María Pardo Sáenz (de Teologia Moral) i Jokin de Irala (de Medicina Preventiva). A ells i a tots els que han contribuït a aquest projecte, els faig arribar el meu agraïment més sincer.

Gonzalo Herranz, Universitat de Navarra.

 

* * *

A continuació, es detalla l’esquema dels capítols i seccions del llibre que s’aniran inserint en aquesta pàgina d’Internet. Cadascun d’ells anirà precedit d’un breu resum, que condensi les principals aportacions de la secció o capítol.

Capítol I. Orígens de la contracepció moderna: tres designacions i tres actituds
1. L’origen del terme «contracèptic» (I.B. Foote Jr., 1886)
2. L’origen del terme «control de naixements» (M. Sanger, 1914)
3. L'origen del terme «prevencepció» (W.J. Robinson, 1918)

Capítol II. La contracepció pionera i la seva incompatibilitat amb l’avortament
1. I.B. Foote Jr.: Contracèptics i avortament
2. M. Sanger: El control dels naixements és incompatible amb l’avortament
3. W.J. Robinson: Prevencepció i avortament

Capítol III. La professió mèdica davant la contracepció: del rebuig a l’acceptació
1. Introducció: El menyspreu institucional de la contracepció
2. La complexa història del rebuig: de 1912 a 1937
3. La resolució de 1937
4. Què va passar amb la resolució de 1937?
5. Motivacions al darrere de la resolució de 1937
6. Crítica ètica

Capítol IV. Els metges catòlics i l’aprovació professional de la contracepció
1. Metges catòlics en el Comitè de 1936
2. Metges catòlics en el Comitè de 1937
3. Reacció dels catòlics (metges, teòlegs moralistes i pastors) a la decisió de l’AMA de 1937

Capítol V. Els juristes aproven la contracepció avortiva
1. Introducció
2. La subsecció 7a de l’Article 230.3 sobre Avortament i Delictes Relacionats, del Codi Penal Model de l’Institut Americà de Dret (ALI)
3. Les raons per les quals l’ALI infravalora jurídicament l’embrió preimplantatori

Capítol VI. Canviar les paraules per canviar les ments
1. Introducció
2. Un antecedent fugaç de la nova terminologia: Velpeau i Meigs
     a. Una intuïció de Velpeau
     b. Meigs: una visió més ferma i radical
     c. Els ressons del concepte de Meigs
3. Aclimatació al canvi: el "control fisiològic de la fecundació"
4. Neix una nova terminologia per a la contracepció postfecundació
5. El canvi terminològic és imposat autoritàriament

Capítol VII. Els aspectes medicobiològics en la Comissió Papal per a l’estudi dels problemes de la Família, la Població i la Natalitat
1. Una breu síntesi històrica de la Comissió Papal
2. Els aspectes medicobiològics en les sessions de la Comissió Pontifícia
     a. Afirmació del valor de la vida humana i exclusió de l’avortament
     b. El possible efecte abortiu de certs contraceptius
     c. Els dubtes sobre l’efecte abortiu en les sessions de la CP
     d. L’efecte abortiu en els documents finals de la CP
3. La Relatio Generalis
4. El Final Report
5. L’Informe de la Majoria
6. L’Informe de la Minoria
7. ¿Va complir la Comissió Pontifícia l’encàrrec que li havia sol·licitat el Papa?

Capítol VIII. Protagonistes en l’ombra
1. Alan Parkes i el símil de l’ou de gallina
2. Edward C. Hughes i la terminologia obstètrica-ginecològica
3. Hayes i l’«acte reproductiu»
4. Raymond Holden i no limitar la llibertat del metge en contracepció

Capítol IX. La recerca científica sobre contracepció: ethos de domini i ethos zoològic
1. L’ètica de la recerca biomèdica a mitjan segle XX
2. La mentalitat de domini en la recerca contraceptiva
3. La mentalitat zoològica d’alguns investigadors de la contracepció


De la versió catalana: amb autorització de l’autor

De la versió castellana:
http://www.fundacionlejeune.es/proyectohumanaevitae/

  • Dr. Gonzalo Herranz
  • Humanae vitae, contracepció, Gonzalo Herranz, Família, Població, Natalitat
  • Preguntes freqüents

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte