La confessió, sagrament admirable!

El sagrament del perdó és una de les meravelles més grans de l’Església. San Joan Pau II deia que els tresors més grans de l’Església són la Sagrada Eucaristia i el sagrament del perdó. Molt recentment el Sant Pare Francesc ha tornat a dir que el sagrament del perdó ha d’estar en el centre de la pastoral catòlica.

La grandesa i la meravella d’aquest sagrament, autèntic brillant espiritual, causa admiració. L’admiració, com diria Plató, porta cap a la saviesa. Cosa sàvia és beneficiar-nos d’aquest sagrament, que és un dels principals mitjans de santificació.

El perdó dels pecats és quelcom importantíssim en la doctrina del diví Mestre, Crist. Nostre Senyor, que va instituir el sagrament del perdó, va morir a la creu per a donar-nos el perdó. Així doncs, el perdó li ha costat la sang. Ha costat la sang de Déu!

S’afirma d’un emperador romà que digué que mentre el seu immens poder s’estenia a una gran part de la terra, a tot el seu gran imperi, el poder del sacerdot arribava molt més enllà, ja que el sacerdot al perdonar al que ha pecat mortalment, li obre la porta del cel i li impedeix que es condemni. Estava admiradíssim del poder d’aquest sagrament!

No existeix cap poder finit que pugui arribar a crear les coses des del no res. La creació per a poder ser feta exigeix necessàriament un poder infinit, diví, il·limitat. Doncs bé, el Doctor Angèlic, sant Tomàs, deia: el perdó dels pecats és una meravella molt més gran que la creació del cel i de la terra.

El Concili de Trento, fent-se ressò del que havien dit els Pares, veié en el sagrament del perdó un salvavides després del naufragi.

Una de les coses que més van influir en la conversió al catolicisme de l’important literat Chesterton va ser que es va donar compte de que en la religió catòlica hi havia aquest poder tan gran i tan útil de poder perdonar els pecats comesos.        

En un dels llibres més meravellosos que he llegit, el Diari de Santa Faustina Kowalska, es diu que l’absolució dels pecats és un dels miracles més meravellosos. En el número 1448 d’aquesta obra diu que Crist sobre el sagrament de la confessió li digué: Escriu de la Meva Misericòrdia. Diguis a les ànimes que és en el tribunal de la misericòrdia on han de cercar el consol; allí tenen lloc els principals miracles i aquests contínuament es repeteixen. Per a aconseguir aquest miracle (...) n’hi ha prou amb anar amb fe als peus del Meu representant i confessar-li amb fe la misèria i el miracle de la Misericòrdia de Déu          es manifestarà en tota la seva plenitud. Encara que una ànima fos com un cadàver que ja es descompon, de manera que des del punt de vista humà ja no hi hagués cap esperança i tot estès ja perdut. No serà així per a Déu. El miracle de la Divina Misericòrdia restaurarà aquesta ànima en tota la seva plenitud.

Els últims Papes han insistit en que el penitent, en el sagrament de la confessió, es troba personalment amb Crist, arribant-nos pel sagrament, d’una manera molt important, l’amor misericordiós de Déu. Gran joiell d’aquest sagrament, sagrament de la misericòrdia, és aquest rebre-hi la misericòrdia divina! Deixem-nos abraçar per Crist, desitgem-ho! Desitgem-ho ardentment! Ajudem a d’altres a que es confessin, a que rebin aquests grans beneficis!

     Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, pvre.

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte