El miracle d’una laica científica i docent de l’Opus Dei a un barceloní, li obre les portes a la beatificació

El Papa Francesc ha autoritzat el divendres 8 de juny de 2018, que la Congregació de les Causes dels Sants promulgui el decret amb el qual s’aprova un miracle, que va passar a Barcelona, atribuït a la intercessió de Guadalupe Ortiz de Landázuri, química i membre de l’Opus Dei.

El miracle

El miracle consisteix en la curació instantània, el 2002 a Barcelona, d’Antonio Jesús Sedano Madrid, un home de 76 anys que tenia un tumor maligne de pell al costat de l’ull dret. Afectat de dificultats de visió, durant una consulta oftalmològica, pensant en una possible operació de cataractes, l’Antonio va ser redirigit directament a l’Hospital Clínic de Barcelona.

A l’Oratori de Santa Maria de Bonaigua de Barcelona, on sovint anava a missa, l’Antonio va trobar una estampa per a la devoció privada a la serventa de Déu Guadalupe Ortiz de Landázuri. De seguida va sorgir una simpatia personal i espiritual cap a ella, pel que va començar a demanar-li amb constància per la seva curació.

Abans de saber quan seria operat, l’Antonio estava desanimat i espantat i, en conèixer la data precisa de la cirurgia, la por que tenia es va agreujar. Una nit en què es trobava especialment nerviós, ja amb data de l’operació concertada, prenent entre les mans una estampa de la Guadalupe, va acudir a ella espontàniament, amb molta fe: «Tu pots fer-ho, fes que jo no hagi de ser operat, això és poca cosa per a tu».

L’endemà, en veure’s al mirall, va descobrir que la lesió havia desaparegut. No ho podia creure. Quan el cirurgià plàstic que l’havia d’operar va revisar al pacient, va comprovar l’absoluta desaparició del càncer, per causes desconegudes. La seva impressió inicial va ser d’ensurt. La curació, esdevinguda de la nit al dia, era inexplicable. En la història clínica va quedar anotat: «Ha desaparegut la lesió després de resar-li a la serventa de Déu Guadalupe Ortiz de Landázuri». En successives revisions la curació es va confirmar.

Antonio Jesús Sedano Madrid va morir dotze anys després, el 2014, a causa d’una patologia cardíaca. Tenia 88 anys. El càncer de pell, del qual es va curar per intercessió de Guadalupe Ortiz de Landázuri, mai va tornar a aparèixer.

La intercessora

Guadalupe Ortiz de Landázuri va ser la quarta filla i única noia del matrimoni format per Manuel Ortiz de Landázuri i Eulogia Fernández-Heredia. Va rebre a la llar una formació cristiana. El 1933 es va matricular a la carrera de Ciències Químiques a la Universitat Central de Madrid. Era una de les cinc dones d’una classe de setanta. Es va dedicar a la docència a l’escola de La Bienaventurada Virgen María i al Liceu Francès.

Amb 27 anys va conèixer al fundador de l’Opus Dei, sant Josep Maria Escrivà i pocs mesos després es va vincular a l’Obra; era l’any 1944. A partir d’aquell moment es va dedicar l’administració domèstica de les residències d’estudiants que s’estaven posant en marxa, a Madrid i a Bilbao. També va ser la directora de la residència universitària Zurbarán a Madrid.

L’any1950 va anar a Mèxic per portar el missatge de l’Opus Dei a aquestes terres. Allí va continuar amb el doctorat de Ciències Químiques, que havia començat a Espanya. Durant els anys que va ser a Mèxic va ser una de les impulsores de Montefalco, una antiga hisenda colonial que llavors estava en ruïnes i que avui és seu d’un centre de convencions i casa de recessos i de dues institucions educatives: el Col·legi Montefalco i l’escola rural El Peñón.

El 1956 es va traslladar a Roma per col·laborar més directament amb sant Josepmaria en el govern de l’Opus Dei. Aquell any es van desencadenar els primers símptomes d’una afecció cardíaca i va haver de ser operada.

Tornà a Espanya i va reprendre l’activitat acadèmica i va començar una investigació sobre els refractaris aïllants i el valor de les cendres de la pellofa d’arròs per a aquests. Aquest treball va guanyar el premi Juan de la Cierva i va culminar en una tesi doctoral que va defensar el 8 de juliol de 1965. Alhora, va desenvolupar la seva tasca docent com a professora de Química a l’Institut Ramiro de Maeztu durant dos cursos, i a l’Escola Femenina de Mestratge industrial —de la qual va arribar a ser sotsdirectora— durant els deu anys següents. A partir del 1968 participa en la planificació i posada en marxa del Centre d’Estudis i Investigació de Ciències Domèstiques (CEICID), del qual serà subdirectora i professora de Química de tèxtils.

Tot i la seva malaltia cardíaca Guadalupe no es queixava i procurava que no es notés el cansament que li produïa caminar, pujar escales, etc. S’esforçava per escoltar amb interès els altres i volia passar inadvertida, buscant centrar la conversa en els altres. El 1975, els metges decideixen que la millor opció és operar-la, cosa que faran el dia 1 de juliol a la Clínica Universitària de Navarra. Pocs dies abans, el 26 de juny, havia mort a Roma el fundador de l’Opus Dei. Tot i que el resultat de l’operació va ser satisfactori, quan s’estava recuperant va patir una insuficiència respiratòria sobtada. Va morir el 16 de juliol del 1975.

 

Una santa de la porta del costat

La Guadalupe va iniciar el camí als altars, ja que molta gent que la va conèixer està convençuda de l’exemplaritat de la seva conducta cristiana. Pel postulador de la seva causa de beatificació, el sacerdot Antonio Rodríguez de Rivera, «el que més m’ha impressionat ha estat l’oblit de si de la Guadalupe. Pensava constantment en el Senyor i en els altres» i afegeix «l’oblit de si, unit a la seva profunda vida espiritual, va fer que fos un volcà d’iniciatives i d’activitats per ajudar els altres, humanament i espiritualment».

El postulador també destaca «Moltes persones que la van conèixer subratllen la seva alegria desbordant, el seu somriure habitual. Era acollidora amb tothom. Transmetia pau i confiança a camperoles i a universitàries, a senyores de qualsevol nivell social».

Però, la seva alegria no era fruit d’un esforç humà, explica el postulador, «sinó conseqüència de saber-se filla de Déu, de la seva intimitat amb Crist; és a dir, un do de l’Esperit Sant. Per això era constant i serena, i això li va facilitar considerablement el seu apostolat i el seu servei a l’Església i a la societat».

El seu germà Eduard, metge, va escriure: «Aquest va ser el gran “secret” de la Guadalupe: acceptar sempre com a bo tot el que li passava», fins al moment de la mort, «tots van quedar admirats: el mateix somriure inoblidable».

 

 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte