Irlanda, un país modern per tenir avortament lliure? I l'Argentina segueix els seus passos...

Dijous 14 de juny, Parlament argentí va aprovar una reforma liberalitzadora de l'avortament en una ajustada votació (129 a favor, contra 125 vots en contra i 1 abstenció). Poques setmanes abans Irlanda va sotmetre a referèndum eliminar un article de la seva constitució que protegia la vida del no nascut. La reacció de molts mitjans de comunicació i elits culturals i polítiques ha estat rebre aquests canvis proavortament com a victòries de la modernitat.

The Economist (2 juny de 2018, p. 27) comentava el referèndum irlandès per permetre l'avortament, amb un títol molt significatiu: "Irlanda, un país modern". La font d'inspiració va poder haver estat una frase del primer ministre irlandès, Leo Varadkar, qui després del referèndum, va declarar que amb el sí al referèndum Irlanda tindria "una constitució moderna per a un país modern".

Una majoria del 66,4% va aprovar, el 24 de maig de 2018, la derogació de l'article 40.3.3 de la Constitució de la República d'Irlanda, conegut com la Vuitena Esmena, que reconeixia el dret a la vida del no nascut. Aquest article havia estat afegit a través d'un altre referèndum aprovat per un 67% dels votants i que es va celebrar en 1983, justament per fer front a pretensions avortistes. Ara, amb aquesta esmena constitucional, el Parlament irlandès podrà modificar la normativa sobre l'avortament a partir d'un projecte de Llei de terminis promulgat pel Govern que permetrà que sigui lliure en les 12 primeres setmanes, i sota el supòsit de risc per a la salut de la mare o del fetus fins a les 24.

És ara més moderna la república d'Irlanda? Si per modern entenem la tendència actual, la resposta és positiva. A Europa tots els països grans lamentablement han despenalitzat l'avortament, entre ells el nostre, i el fetus ha quedat sense protecció jurídica. Però hi ha una pregunta més rellevant que si és o no és modern, i és aquesta: És millor o pitjor que un país deixi de respectar la vida dels no nascuts?

Els no nascuts són éssers humans i ho són des del moment de la concepció. Un fetus o un embrió humà no són un projecte d'ésser humà, sinó un ésser humà amb identitat pròpia, que els biòlegs identifiquen pel seu ADN. Això és una evidència científica. El fetus només necessita alimentació i un lloc adequat per desenvolupar-se, però ja és humà.

Quan se substitueix la pregunta sobre el bé moral per la del que els altres aproven, s'està cometent un greu error, en substituir ètica, que és prescriptiva, per sociologia, que és descriptiva. Es confon el que és corrent –el que es fa– amb el que és normal –el que exigeix una recta norma de conducta–.

Modern i bé són dues categories diferents. Advocar pel modern té ple sentit quan parlem de ciència i tècnica, el progrés de la qual és lineal: cada nova conquesta millora l'anterior, i si no és així, es rebutja. No obstant això, quan ens referim a la consideració que donem a l'ésser humà, la categoria "modern" no sempre equival a "bo", ni modern és necessàriament el millor. És bo donar un tracte adequat a la condició humana, consistent amb la seva dignitat intrínseca. L'abolició de l'esclavitud va ser alguna cosa bona i ara és modern; en canvi, donar mort a éssers humans innocents, àdhuc no nascuts, podrà ser modern, però és evident que suposa una total falta de respecte al dret humà més bàsic de tots: el dret a la vida.


Domènec Melé. Professor d'Ètica Empresarial a l'IESE

 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte