Recursos i Aplicacions > Prioritats pastorals

“La mirada posada en el costat traspassat del Senyor ens ajuda a reconèixer la multitud de dons que d’allí procedeixen”. Benet XVI i la devoció al Sagrat Cor de Jesús

El papa Benet XVI, amb motiu dels 50 anys de l’encíclica Hauretis Aquas que va estendre a l’Església universal la festa del Sagrat Cor, va escriure el 15 de maig de 2006 al prepòsit general de la Companyia de Jesús, P. Peter-Hans Kolvenbach. La Companyia s’ha destacat per promoure el culte al Cor de Jesús i el Papa va agrair aquesta tasca i va animar a continuar fent-ho: “segueix sent sempre actual la tasca dels cristians de continuar aprofundint en la seva relació amb el Cor de Jesús per reavivar en si mateixos la fe en l’amor salvífics de Déu, acollint-ho cada vegada millor en la seva vida”.

«Les paraules del profeta Isaïes, “traureu aigua amb goig de les fonts de la salvació” (Is 12, 3), amb les quals comença l’encíclica amb la qual Pius XII recordava el primer centenari de l’extensió a tota l’Església de la festa del Sagrat Cor de Jesús, no han perdut gens del seu significat avui, cinquanta anys després. L’encíclica Haurietis aquas, en promoure el culte al Cor de Jesús, exhortava als creients a obrir-se al misteri de Déu i del seu amor, deixant-se transformar per ell. Cinquanta anys després, segueix sent sempre actual la tasca dels cristians de continuar aprofundint en la seva relació amb el Cor de Jesús per reavivar en si mateixos la fe en l’amor salvífic de Déu, acollint-ho cada vegada millor en la seva vida.

»El costat traspassat del Redemptor és la font a la qual ens convida a acudir l’encíclica Haurietis aquas: hem de recórrer a aquesta font per aconseguir el veritable coneixement de Jesucrist i experimentar més a fons el seu amor. Així podrem comprendre millor el que significa conèixer en Jesucrist l’amor de Déu, experimentar-ho tenint posada la nostra mirada en ell, fins a viure completament de l’experiència del seu amor, per poder-ho testimoniar després als altres.

»En efecte, com va escriure el meu venerat predecessor Joan Pau II, “al costat del Cor de Crist, el cor de l’home aprèn a conèixer el sentit veritable i únic de la seva vida i de la seva destinació, a comprendre el valor d’una vida autènticament cristiana, a evitar certes perversions del cor humà, a unir l’amor filial cap a Déu amb l’amor al proïsme. Així -i aquesta és la veritable reparació demanada pel Cor del Salvador- sobre les ruïnes acumulades per l’odi i la violència, es podrà construir la civilització del Cor de Crist” (Carta de Joan Pau II al prepòsit general de la Companyia de Jesús, 5 d’octubre de 1986: L’Osservatore Romano, edició en llengua espanyola, 19 d’octubre de 1986, p. 4).

»En l’encíclica Deus caritas est vaig citar l’afirmació de la primera carta de sant Joan: “Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hem cregut en ell”, per subratllar que en l’origen de ser cristians està la trobada amb una Persona (cf. n. 1). Atès que Déu es va manifestar de la manera més profunda a través de l’encarnació del seu Fill, fent-se “visible” en ell, és en la relació amb Crist on podem reconèixer qui és veritablement Déu (cf. Haurietis aquas, 29-41; Deus caritas est, 12-15). Més encara, atès que l’amor de Déu va trobar la seva expressió més profunda en el lliurament que Crist va fer de la seva vida per nosaltres en la creu, és sobretot en contemplar el seu sofriment i la seva mort com podem reconèixer de manera cada vegada més clara l’amor sense límits que Déu ens té: “Tant va estimar Déu al món que va donar al seu Fill únic, perquè tot el que creu en ell no pereixi, sinó que tingui vida eterna” (Jn 3, 16).

»D’altra banda, aquest misteri de l’amor que Déu ens té no només constitueix el contingut del culte i de la devoció al Cor de Jesús: és, al mateix temps, el contingut de tota veritable espiritualitat i devoció cristiana. Per tant, és important subratllar que el fonament d’aquesta devoció és tan antic com el cristianisme. En efecte, només es pot ser cristià dirigint la mirada a la creu del nostre Redemptor, “al que van traspasar” (Jn 19, 37; cf. Zc 12, 10). L’encíclica Haurietis aquas recorda, amb raó, que la ferida del costat i les dels claus han estat per a innombrables ànimes els signes d’un amor que ha transformat cada vegada més eficaçment la seva vida (cf. n. 52). Reconèixer l’amor de Déu en el Crucificat s’ha convertit per a elles en una experiència interior que els ha portat a confessar, com a sant Tomàs: "Senyor meu i Déu meu!" (Jn 20, 28), permetent-los aconseguir una fe més profunda acollint sense reserves l’amor de Déu (cf. Haurietis aquas, 49).

»El significat més profund d’aquest culte a l’amor de Déu només es manifesta quan es considera més atentament la seva contribució no només al coneixement sinó també, i sobretot, a l’experiència personal d’aquest amor en el lliurament confiat al seu servei (cf. ib., 62). Òbviament, experiència i coneixement no poden separar-se: estan íntimament relacionats. D’altra banda, convé destacar que un autèntic coneixement de l’amor de Déu només és possible en el context d’una actitud d’oració humil i de generosa disponibilitat. Partint d’aquesta actitud interior, la mirada posada en el costat traspassat per la llança es transforma en silenciosa adoració. La mirada posada en el costat traspassat del Senyor, del que brollen “sang i aigua” (cf. Jn 19, 34), ens ajuda a reconèixer la multitud de dons de gràcia que d’allí procedeixen (cf. Haurietis aquas, 34-41) i ens obre a totes les altres formes de devoció cristiana que estan compreses en el culte al Cor de Jesús.

»La fe, entesa com a fruit de l’experiència de l’amor de Déu, és una gràcia, un do de Déu. Però l’home només podrà experimentar la fe com una gràcia en la mesura en la qual l’accepta dins de si com un do, del que tracta de viure. El culte de l’amor de Déu, al que l’encíclica Haurietis aquas (cf. n. 72) convidava als fidels, ha d’ajudar-nos a recordar incessantment que ell va carregar amb aquest sofriment voluntàriament “per nosaltres”, “per mi”. Quan practiquem aquest culte, no només reconeixem amb gratitud l’amor de Déu, sinó que seguim obrint-nos a aquest amor de manera que la nostra vida quedi cada vegada més modelada per ell.

»Déu, que ha vessat el seu amor “en els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha estat donat” (cf. Rm 5, 5), ens convida incessantment a acollir el seu amor. Per tant, la invitació a lliurar-se totalment a l’amor salvífic de Crist (cf. Haurietis aquas, 4) té com a primera finalitat la relació amb Déu. Per això, aquest culte, totalment orientat a l’amor de Déu que se sacrifica per nosaltres, revesteix una importància insubstituïble per a la nostra fe i per a la nostra vida en l’amor.

»Qui accepta l’amor de Déu interiorment queda modelat per ell. L’home viu l’experiència de l’amor de Déu com una “crida” a la que ha de respondre. La mirada dirigida al Senyor, que "va prendre sobre si les nostres flaqueses i va carregar amb les nostres malalties" (Mt 8, 17), ens ajuda a prestar més atenció al sofriment i a les necessitats dels altres. La contemplació, en l’adoració, del costat traspassat per la llança ens fa sensibles a la voluntat salvífica de Déu. Ens fa capaços d’abandonar-nos al seu amor salvífic i misericordiós, i al mateix temps ens enforteix en el desig de participar en la seva obra de salvació, convertint-nos en els seus instruments.

»Els dons rebuts del costat obert, del que van brollar “sang i aigua"” (cf. Jn 19, 34), fan que la nostra vida es converteixi també pels altres en font de la qual brollen “rius d’aigua viva” (Jn 7, 38) (cf. Deus caritas est, 7). L’experiència de l’amor viscuda mitjançant el culte del costat traspassat del Redemptor ens protegeix del perill de tancar-nos en nosaltres mateixos i ens fa més disponibles a una vida pels altres. “En això hem conegut el que és amor: en què ell va donar la seva vida per nosaltres. També nosaltres hem de donar la vida pels germans” (1 Jn 3, 16) (cf. Haurietis aquas, 38).

»La resposta al manament de l’amor només es fa possible experimentant que aquest amor ja ens ha estat donat abans per Déu (cf. Deus caritas est, 14). Per tant, el culte de l’amor que es fa visible en el misteri de la creu, actualitzat en tota celebració eucarística, constitueix el fonament perquè puguem convertir-nos en persones capaces d’estimar i lliurar-se (cf. Haurietis aquas, 69), sent instruments a les mans de Crist: només així es pot ser heralds creïbles del seu amor.

»No obstant això, aquesta disponibilitat a la voluntat de Déu ha de renovar-se a tot moment: “L’amor mai es dóna per ‘conclòs’ i ‘completat’ (cf. Deus caritas est, 17). Així doncs, la contemplació del “costat traspassat per la llança”, en el qual resplandeix la il·limitada voluntat salvífica per part de Déu, no pot considerar-se com una forma passatgera de culte o de devoció: l’adoració de l’amor de Déu, que ha trobat en el símbol del “cor traspassat” la seva expressió historicodevocional, segueix sent imprescindible per a una relació viva amb Déu (cf. Haurietis aquas, 62).

»Amb el desig que el 50è aniversari contribueixi a impulsar en molts cors una resposta cada vegada més fervorosa a l’amor del Cor de Crist, li imparteixo una especial benedicció apostòlica a vostè, reverendíssim pare, i a tots els religiosos de la Companyia de Jesús, sempre molt actius en la promoció d’aquesta devoció fonamental».

Benet XVI
Vaticà, 15 de maig de 2006

 

CARTA DE SA SANTEDAT BENET XVI
AMB MOTIU DEL 50è ANIVERSARI DE L’ENCÍCLICA HAURIETIS AQUAS

Al reverendíssim pare
PETER-HANS KOLVENBACH
Prepòsit general de la Companyia de Jesús

http://w2.vatican.va/content/benedict-xvi/es/letters/2006/documents/hf_ben-xvi_let_20060515_50-haurietis-aquas.html

 

  • Temes d'Avui

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte