«La tornada dels catòlics catalans a l’armari és una cosa insana per a la nostra societat», afirma Pilar Rahola en la presentació de 'SOS cristians'

Polèmica, contundent, apassionada... són adjectius que qualifiquen l’autora –Pilar Rahola– i el llibre –SOS cristians– recentment presentat als mitjans de comunicació. «He escrit SOS cristians com un llibre de denúncia», afirma la popular analista política i escriptora barcelonina.

I ¿quin és el motiu pel qual una persona no creient s’embarca a escriure un llibre que denuncia les diverses formes de persecució dels cristians? «Per un impuls ètic –respon amb rapidesa Rahola–, perquè parlar d’això és parlar de drets humans, és parlar de drets civils», i acaba: «No denuncio la persecució dels cristians per la seva condició religiosa, sinó per la seva condició de víctimes».

 Estat de la llibertat religiosa al món

 SOS cristians s’obre amb un pròleg de l’expresident uruguaià Julio M. Sanguinetti i s’articula entorn de quatre apartats: Prèvia és el capítol dedicat a donar a conèixer les diverses denominacions que es reconeixen com a cristianes (catòlics, ortodoxos i protestants); però que, en el cas d’Orient Pròxim, presenten variants i ritus desconeguts a Occident, com a resultat d’una llarga, rica i virulenta història (coptes, maronites, caldeus, grecocatòlics melquites, sirians...).

 Sota l’urpa de la intolerància és el segon apartat, en el qual posa noms a la més dura repressió contemporània. «Els cristians són el grup humà més perseguit del món», i Rahola mostra la crua realitat de desenes de països en els quals la llibertat religiosa és sistemàticament violada: amb sang o a través de lleis discriminatòries. No obstant això, el país més perillós del món per ser cristià és Corea del Nord. Ve seguit per nou països musulmans. L’Índia emergeix com una nació perillosa per als cristians i també per als musulmans, com a conseqüència de l’ascens polític d’una visió extremista hindú (de tipus polític, social i religiós), que reclama l’Índia només per als hindús.

 La situació als països de majoria musulmana és objecte del tercer apartat del llibre: A les terres d’Al·là. Analitza amb detall aquest escenari i s'endinsa en els casos extrems dels territoris dominats per la jihad: és el quart capítol titulat En la diana de la jihad.

 El llibre acaba amb una interessant addenda final: Una conversa amb Andrea Riccardi i unes reflexions sobre la cristianofòbia subtil, una forma d’intolerància pròpia de les nacions occidentals.

 En referir-se a aquesta forma suau de discriminació, Rahola afirma que «hi ha una tornada dels cristians a les catacumbes; a Catalunya més que a Espanya». I ho va explicar assenyalant que «el cristianisme és incòmode, políticament incorrecte, no queda bé». Llavors la visió cristiana desapareix de la vida pública, «aquesta tornada dels catòlics a l’armari és una cosa que em preocupa perquè socialment és insà», va sentenciar.

Per exemplificar aquesta situació, es va referir a l’article de Xavier Novell, bisbe de Solsona, en el qual comentant uns aspectes de l’Exhortació Amoris laetitia del papa Francesc, es va referir a la visió cristiana del matrimoni i la va defensar, al seu entendre, com a la correcta. «Immediatament va ser linxat pels mitjans de comunicació, per molts polítics, va ser objecte d’una denúncia davant l’Observatori contra l’Homofòbia, va ser declarat persona non grata per l’Ajuntament de Solsona...», enumera Rahola.

 En paral·lel –continua l’autora–, «la lectura del poema Mare Nostra, una paròdia del Pare nostre, l’oració més estimada pels cristians, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona en el lliurament dels premis Ciutat de Barcelona el 2016, va ser saludada com una victòria de la llibertat d’expressió...»

 «No estic a favor de les opinions del bisbe Novell ni del poema blasfem», però «si la nostra societat no pot aguantar una opinió incorrecta, tenim un problema», va dir Rahola.

 Una recerca contrastada

Rahola ha escrit sobre la persecució que avui cau sobre molts cristians en països de tot el globus. Una persecució sagnant, per exemple, a les mans dels radicals Germans Musulmans amb els seus atemptats contra cristians coptes a Egipte, o l’Estat Islàmic que ha procurat esborrar tot rastre cristià a l’Iraq i zones de Síria, Afganistan... –amb atemptats, matances i execucions massives–.

Desemmascarar, denunciar i estudiar a fons les característiques d’aquesta persecució «de centenars de milers de persones, perseguides, violentades i assassinades en ple segle XXI pel sol fet de seguir Crist» és el resultat d’una recopilació de material, recerques i documents que estan referenciats en gairebé 150 notes a peu de pàgina. «Cada dada ha estat contrastada fins amb quatre fonts diferents», va explicar Rahola.

 SOS cristians és un llibre de difícil digestió. Denuncia unes atrocitats inaudites en el nostre temps, que algunes vegades arriben als mitjans de comunicació de les societats occidentals forjades pel cristianisme. Però el més freqüent és el silenci, el desconeixement i una inexplicable llunyania amb aquestes persones que veuen trepitjats els seus drets fonamentals. Un llibre incòmode, ja que també apel·la al lector; potser també ell hauria de revisar les seves actituds i el seu compromís cívic en la defensa dels drets humans –en primer lloc– i la seva caritat efectiva envers els germans en la fe –en cas de ser creient–.

 Isidor Ramos RosellFitxa del llibrePilar Rahola
SOS cristians
Columna edicions (català)
Destino (castellà)
462 pàg.
Barcelona, març 2018

 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte