«El millor antídot contra les fake news no són les estratègies, sinó les persones»

«Contribuir a l'esforç per prevenir la difusió de les notícies falses, redescobrir el valor de la professió periodística i la responsabilitat personal de cadascun en la comunicació de la veritat»; aquest és l'objectiu del missatge del papa Francesc per a la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials que va transmetre el 24 de gener de 2018, festa de sant Francesc de Sales, patró dels periodistes.

El fenomen de les notícies falses, les anomenades «fake news», és el centre de la reflexió del papa Francesc que primer busca aclarir l'expressió: són «informacions infundades, basades en dades inexistents o distorsionats, que tenen com a finalitat enganyar o fins i tot manipular al lector per aconseguir determinats objectius, influenciar les decisions polítiques o obtenir guanys econòmics».

On radica la seva eficàcia?

El Papa respon que, primer, «a la seva capacitat d'aparèixer com a plausibles».

Assenyala en segon lloc, que «aquestes notícies, falses però versemblants, són capcioses, són hàbils per capturar l'atenció dels destinataris posant l'accent en estereotips i prejudicis estesos dins d'un teixit social, i es recolzen en emocions fàcils de suscitar, com l'ànsia, el menyspreu, la ràbia i la frustració».

En tercer lloc, «la seva difusió pot comptar amb l'ús manipulador de les xarxes socials i de les lògiques que garanteixen el seu funcionament».

Com reconèixer i desemmascarar les «fake news»?

«Les persones sovint interactuen dins d'ambients digitals homogenis i impermeables a perspectives i opinions divergents». Aquesta tendència fa que es perdi interès per contrastar, escoltar opinions diferents i obrir el diàleg amb tercers; d'aquesta manera «es corre el risc de convertir-se en actors involuntaris de la difusió d'opinions sectàries i infundades».

«El drama de la desinformació –escriu Francesc- és desacreditar a l'altre, presentar-ho com a enemic, fins a arribar a la demonització que afavoreix els conflictes».

Combatre aquesta modalitat de càncer informatiu és tasca de tots, no només dels professionals de la informació. El Papa lloa «les iniciatives educatives (...), les iniciatives institucionals i jurídiques» (...) i les que duen a terme «companyies tecnològiques i de mitjans de comunicació, dirigides a definir nous criteris per a la verificació de les identitats personals que s'amaguen darrere de milions de perfils digitals».

Francesc alerta que «cap desinformació és innòcua; per contra, fiar-se del que és fals produeix conseqüències nefastes».

El Papa assenyala el motor pel qual «les fake news es converteixen sovint en virals, no a causa de la lògica de compartir que caracteritza a les xarxes socials, sinó més aviat per la cobdícia insaciable que s'encén fàcilment en l'ésser humà (...) que té la seva arrel en la set de poder, de tenir i de gaudir que en últim terme ens fa víctimes d'un engany molt més tràgic que el de les seves manifestacions individuals: el del mal que es mou de falsedat en falsedat per robar-nos la llibertat del cor».

«Heus aquí –conclou- perquè educar en la veritat significa educar per saber destriar, valorar i ponderar els desitjos i les inclinacions que es mouen dins de nosaltres, per no trobar-nos privats del bé caient en cada temptació».

 «La veritat us farà lliures»

«La contínua contaminació a través d'un llenguatge enganyós acaba per ofuscar la interioritat de la persona. Llavors, com defensar-nos?» i respon Francesc: «L'antídot més eficaç contra el virus de la falsedat és deixar-se purificar per la veritat. En la visió cristiana, la veritat no és només una realitat conceptual que es refereix al judici sobre les coses, definint-les com a veritables o falses».

«La veritat té a veure amb la vida sencera. I explica Francesc: En la Bíblia té el significat de suport, solidesa, confiança (...) La veritat és allò sobre el que un es pot recolzar per no caure. (...) L'home, per tant, descobreix i redescobreix la veritat quan l'experimenta en si mateix com a fidelitat i fiabilitat de qui l’estima. Només això allibera a l'home: “La veritat us farà lliures” (Jn 8,32)».

«Alliberament de la falsedat i cerca de la relació: heus aquí els dos ingredients que no poden faltar perquè les nostres paraules i els nostres gestos siguin veritables, autèntics, dignes de confiança».

«Per destriar la veritat cal distingir el que afavoreix la comunió i promou el bé, i el que, per contra, tendeix a aïllar, dividir i contraposar».

«Pels seus fruits –conclou l'argumentació del Papa- podem distingir la veritat dels enunciats: si susciten polèmica, fomenten divisions, infonen resignació; o si, per contra, porten a la reflexió conscient i madura, al diàleg constructiu, a una laboriositat profitosa».

  La pau és la veritable notícia

«El millor antídot contra les falsedats no són les estratègies, sinó les persones, persones que, lliures de la cobdícia, estan disposades a escoltar», a dialogar, que «busquin el bé, la veritat i facin un ús responsable del llenguatge» explica el Papa.

«Evitar l'expansió de la desinformació és la responsabilitat», especialment del periodista, que «no realitza només un treball, sinó una veritable i pròpia missió». Té la tasca de recordar que «al centre de la notícia no està la velocitat a donar-la i l'impacte sobre les xifres d'audiència, sinó les persones. Informar és formar, és involucrar-se en la vida de les persones. Per això la verificació de les fonts i la custòdia de la comunicació són veritables i propis processos de desenvolupament del ben que generen confiança i obren camins de comunió i de pau».

Francesc fa una crida a «promoure un periodisme de pau, que no ha d'entendre's –diu- com a periodisme bonista, sinó un periodisme sense fingiments, hostil a les falsedats, a eslògans efectistes i a declaracions altisonants; un periodisme fet per persones per a persones, i que es comprèn com a servei a tots, especialment a aquells que no tenen veu; un periodisme que no cremi les notícies, sinó que s'esforci a buscar les causes reals dels conflictes, per afavorir la comprensió de les seves arrels i la seva superació a través de l'engegada de processos virtuosos; un periodisme obstinat a indicar solucions alternatives a l'escalada de la cridòria i de la violència verbal».

Xavier Vilella, periodista

Text complet

 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte