La violència que no cessa: 23 missioners catòlics assassinats en 2017

Durant l'any 2017 han estat assassinats a tot el món 23 missioners: 13 sacerdots, 1 religiós, 1 religiosa, 8 laics, segons dades de l'Agència Fides donats a conèixer aquest 28 de desembre de 2017.

L'Agència Fides òrgan informatii de les obres missioneres de l'Església catòlica assenyala que si examinem la situació per continents, «per vuitè any consecutiu, el nombre més alt de morts violentes s'ha registrat a Amèrica, on han estat assassinats 11 missioners (8 sacerdots, 1 religiós, 2 laics); li segueix Àfrica, on han estat assassinats 10 missioners (4 sacerdots, 1 religiosa, 5 laics); a Àsia han estat assassinats 2 missioners (1 sacerdot, 1 laic)».

Des del 2001 al 2016 -segons les dades recollides per Fides- han estat assassinats al món 424 missioners, dels quals 5 eren bisbes. En el decenni 1990-2000 van ser assassinats 604 missioners; en aquest període cal esmentar el genocidi de Ruanda (1994) que va provocar la mort violenta de 248 missioners.

 

«L'Església és Església si és Església de màrtirs»

La llista anual de Fides des de fa temps, «no es refereix només als missioners "ad gents" en sentit estricte, sinó que tracta de registrar a tots els agents pastorals morts de forma violenta, sense que es tracti expressament per "odi a la fe"». Per això, aquesta agència especialitzada en informació de territoris de missió prefereix no utilitzar el terme «màrtirs», i cenyir-se únicament al seu sentit etimològic de «testimonis» per no entrar en el judici que l'Església eventualment podrà donar sobre algun d'ells.

L'informe de Fides ressenya que «molts missioners han estat assassinats durant intents de segrest o robatori, realitzats amb gran violència, en contextos de pobresa econòmica i cultural, de degradació moral i ambiental, on la violència i el menyspreu per la vida són gairebé les normes de comportament».

«En totes les latituds del món -segueix Fides- els sacerdots, les religioses i els laics comparteixen la mateixa vida quotidiana amb la gent comuna, portant amb si el valor específic del seu testimoniatge evangèlic com un signe d'esperança. Els assassinats són solament la punta de l'iceberg, ja que és llarga la llista de treballadors pastorals, o de simples catòlics, agredits, copejats, robats, amenaçats, com també ho és la de les estructures catòliques al servei de tota la població, atacades, vandalitzades o saquejades». A la llista provisional realitzada anualment per l'Agència Fides, sempre cal afegir la llarga llista d'aquells molts, dels quals tal vegada mai es tindrà notícia o dels quals ni tan sols se sabrà el nom, que en tots els racons del planeta sofreixen i paguen amb les seves vides, la seva fe en Jesucrist.

Durant la Litúrgia de la Paraula en memòria dels «Nous Màrtirs» del segle XX i XXI, que el Papa va presidir el 22 d'abril de 2017 a la Basílica de Sant Bartolomé a Roma, Francesc va afirmar: «El record d'aquests testimonis heroics antics i recents ens confirma en la consciència que l'Església és Església si és Església de màrtirs. I els màrtirs són aquells que... han tingut la gràcia de confessar a Jesús fins al final, fins a la mort. Ells sofreixen, ells donen la vida, i nosaltres rebem la benedicció de Déu pel seu testimoniatge».

Altres formes de violència

L'informe de l'Agència Fides denúncia una pràctica que està generant molta preocupació: «s'està estenent per diferents latituds, la plaga dels segrestos de sacerdots i religioses, alguns acabats de manera tràgica, uns altres amb l'alliberament dels ostatges, uns altres amb el silenci». Durant aquest any 2017 s'han succeït segrestos a Mali (una religiosa segrestada per un grup local d'Al-Qaeda), sis religioses a Nigèria, en tots dos casos sense notícies de les víctimes.

Iemen és un cas de país en descomposició assotat per la violència: en 2016 un sacerdot salesià va ser segrestat després de l'atac a una casa per a ancians dirigida per les religioses de la Mare Teresa; quatre d'elles van ser assassinades al costat de 12 persones més. El salesià ha estat alliberat durant 2017.

Altres casos són el d'un sacerdot segrestat durant 117 dies per un grup vinculat a l'estat Islàmic a Filipines; en Blangladesh, Síria, República Democràtica del Congo i Nigèria on la conferència episcopal va denunciar almenys cinc segrestos, algun ha acabat amb l'assassinat de la víctima, uns altres amb el seu alliberament i algun sense notícies. A Mèxic també són freqüents els segrestos.

L'Església reconeix als màrtirs

Són nombrosos els processos de recerca per determinar l'efectiu martiri per odi a la fe de molts d'aquests cristians que han mort violentament.

A tall d'exemple, Fides recorda que «el 13 d'abril de 2017, Dijous Sant, l'arquebisbe de Rouen (França), Mons. Dominique Lebrun, va anunciar la fase diocesana del procés de beatificació de Don Jacques Hamel. El sacerdot que va ser assassinat el matí del 26 de juliol de 2016 mentre celebrava missa a l'església de Saint Etienne du Rouvray, a Normandia, per dos homes militants de l'Estat Islàmic, que el van degollar en l'altar. El papa Francesc va concedir una dispensa, pocs mesos després de la seva mort, per obrir el procés de Beatificació».

 

Podeu accedir al informe complet de Fides

 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte