«La Comissió per a la Protecció dels Menors no és un tribunal, sinó que promou la responsabilitat de les Esglésies particulars» (Mons. R. Oliver, secretari de la Comissió)

Mons. Robert Oliver, secretari de la Comissió Pontifícia per a la Protecció dels Menors, (http://www.protectionofminors.va) va participar el 22 de novembre de 2017 en una sessió de treball, Iniciatives per a la protecció de menors, organitzada per la FCMB (Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona), juntament amb un grup d’experts en educació, medicina i atenció a la infància. El secretari d’aquesta Comissió va afirmar que «el papa Francesc ha deixat clar que la protecció de menors és una de les principals prioritats de l’Església», tot seguint la línia marcada pels seus antecessors Joan Pau II i Benet XVI, especialment des de l’any 2001, en què Joan Pau II va emetre el motu proprio Sacramentorum sanctitatis tutela, per guiar els esforços de l’Església per protegir els més joves de l’abús sexual.

Mons. Oliver va explicar la missió d’aquesta Comissió per a la Protecció dels Menors, centrada en dos aspectes: primer, «proposar al Papa les iniciatives més adequades per a la protecció dels menors i adults vulnerables» i «realitzar tot el possible per assegurar que delictes com els succeïts ja no es repeteixin a l’Església». En aquest segon àmbit, va destacar «que busquen promoure la responsabilitat local de les Esglésies particulars. En particular, l’intercanvi mutu de les bones pràctiques». «Es tracta –va resumir– de fer tot el possible per garantir que crims com els que van passar ja no es repeteixin a l’Església».

 

«El papa Francesc ha deixat clar que la protecció de menors és una de les principals prioritats de l’Església»

 

La tasca de la Comissió s’inscriu en una línia de continuïtat amb el camí emprès pels dos últims papes. Mons. Oliver va assenyalar especialment el contundent discurs de Benet XVI als bisbes d’Irlanda el 2006: «És important establir la veritat sobre el succeït en el passat, donar tots els passos necessaris per evitar que es repeteixi, garantir que es respectin plenament els principis de justícia i, sobretot, guarir les víctimes i tots els afectats per aquests crims abominables.»

«Compromís amb la veritat, fomentar la responsabilitat de les Esglésies locals, escolta i curació de les víctimes i presa de mesures que garanteixin un entorn segur per als nens i joves que no faci possible que es repeteixin aquests crims», va ser l’atapeïda síntesi que el secretari de la Comissió va fer del treball d’aquest organisme que –va insistir– «no és un tribunal». No li pertoca jutjar casos concrets.

La Comissió per a la Protecció dels Menors estudia la qüestió, proposa bones pràctiques, facilita l’intercanvi d’informació i experiències per tal d’aconseguir la curació i el tenir cura de les víctimes/supervivents; l’elaboració de directrius per a la protecció dels menors amb les conferències episcopals locals; promou un "dia d’oració" per les víctimes d’abús sexual; facilita pautes per a Programes de formació humana i afectiva i promou Projectes de recerca.

 

«La Comissió per a la Protecció dels Menors estudia la qüestió, proposa bones pràctiques i facilita l’intercanvi d’informació i experiències».

 

Quina és la situació a escala mundial?

Un primer pas –va explicar Mons. Oliver– és conèixer la situació d’aquesta plaga a escala mundial. «Tenim contacte amb experts i disposem d’estudis de referència (Estats Units, Regne Unit, Espanya –Universitat de Barcelona–, Índia...)». Va assenyalar que «conèixer la situació en l’àmbit mundial és útil i important, perquè la cura pastoral dels bisbes inclou: totes les famílies dels fidels catòlics, totes les institucions catòliques i tots els fills i filles de Déu en les seves circumscripcions». Per això, cal conèixer l’abast d’aquests abusos: quants menors (de 18 anys) estan afectats per abusos; en quins àmbits/llocs van patir els abusos i qui van ser els abusadors.

De l’anàlisi de les dades disponibles, Mons. Oliver va assenyalar que «desgraciadament l’abús sexual a menors és una pràctica molt estesa en societats molt diferents de tot el món». «Els estudis que manegem assenyalen que en poden estar afectats 1 de cada 4 nenes i 1 de cada 8 nens menors. Més dramàtiques són les dades d’un estudi del govern indi –Study on Child Abusi in Índia, de l’any 2007– en què s’assenyala que dels 400 milions de menors d’edat del país, un 52% de les nenes han estat víctimes d’algun tipus d’abús».


«Els menors que són víctimes d’abusos, en un percentatge aclaparador

–un 60% dels casos– ho són en el seu entorn familiar més proper

per persones conegudes per ells».


En referir-se a les víctimes d’abusos per part de sacerdots, va assenyalar que en termes globals en un 81-85% dels casos les víctimes eren nens i en un 15-19% eren nenes. Un 50% de les víctimes tenien entre 11 i 14 anys.

A escala global, els estudis amb els quals treballa la Comissió per a la Protecció dels Menors mostren que «els menors que són víctimes d’abusos, en un percentatge aclaparador, ho són en el seu entorn familiar més proper per persones conegudes per ells». Mons. Oliver, atenent al grau de proximitat i coneixement de víctima-abusador, va detallar:
• En un 30% dels casos, van patir abusos dins de la mateixa família (per pares, avis, pares adoptius, cosins...).
• En un 30% dels casos, van patir abusos per part de persones del cercle social del menor (companys o amics dels pares, mainaderes, veïns o inquilins...)
• En un 10%, va ser per part de persones conegudes pel menor: mestres, entrenadors, sacerdots, metges...
• Un 30% dels menors van patir abusos per part de desconeguts.

 

Pautes d’acció per als membres de l’Església

La Comissió promou el sentit de responsabilitat de les conferències episcopals i dels òrgans directius de totes les institucions catòliques perquè assumeixin els principis de bones pràctiques en els àmbits de la prevenció i de la curació. Les guies d’actuació que han d’aprovar les esglésies locals «han de basar-se en el compromís d’establir la veritat i treballar per la curació de les víctimes.»

Pel que fa a la prevenció, s’assenyala la creació d’entorns segurs per als menors, selecció rigorosa dels candidats al sacerdoci i altres persones amb responsabilitats en les institucions catòliques i la seva formació humana i afectiva continuada...; en l’àmbit de l’atenció a les víctimes d’abusos, s’incideix a crear mecanismes per a l’escolta i curació dels menors agredits, aprofitar experiències per evitar situacions similars, actuar en l’àmbit civil, aplicar la contundència, encara que no hi hagi responsabilitats penals (per exemple, per prescripció del delicte o per inexistència de lleis que castiguin aquestes actuacions), processos de recerca ràpids, prendre mesures de precaució, com ara apartar-los de les víctimes després d’una denúncia...

Els casos d’abusos denunciats en els quals estan involucrats sacerdots, tot i que són molt dolorosos i totalment inacceptables, mostren només una ínfima part d’un problema d’una gran magnitud: són alguns casos dins d’aquest 10% de persones conegudes, però molt lluny d’aquest 60% del cercle familiar i social més proper dels menors que han patit abusos.

Als Estats Units –va explicar Mons. Oliver–, «va ser durant les dècades dels anys 60 i dels 70 que es van concentrar la major part dels casos denunciats per abús de sacerdots», segons dades de l’informe encarregat per la Conferència Episcopal Nord-americana al John Jay College of Criminal Justice, adscrit a la Universitat de Nova York.


«Els casos d’abusos denunciats en els quals estan involucrats sacerdots, tot i que són molt dolorosos i totalment inacceptables, mostren només una ínfima part d’un problema d’una gran magnitud».

El secretari de la Comissió va assenyalar que «és important actuar amb urgència, els estudis assenyalen una mitjana de 4 víctimes per abusador, només en el 14% dels casos hi ha una única víctima». Dels estudis es desprèn que en el 45% dels sacerdots abusadors hi ha trastorns neuropsicològics; això planteja qüestions de fons molt delicades, com ara estudiar la conveniència o no que aquestes persones puguin exercir el sacerdoci o que siguin reduïdes a l’estat laical.

 

Altres ponents

En aquesta sessió de treball, també hi va participar el Dr. Joan Costa, professor de Moral Social, Doctrina Social de l’Església i Teologia Moral Fonamental, que va reclamar el valor de la «formació en virtuts per formar personalitats fortes, capaces de donar i donar-se, amb domini del seu cos i del seu cor. La falta de domini incapacita per estimar, perquè estimar és donar-se, fer el do d’un mateix».

De les causes que afavoreixen l’extensió del fenomen de les agressions sexuals a menors, en va esmentar tres. «Primera: el món actual és narcisista, i, així, l’important és un mateix i, conseqüentment, "l’altre no m’importa". Segona: la deseducació de la voluntat i l’imperi del pensament i acció dèbils, i l’actuació determinada pels estats d’ànim i les passions». Finalment: «El relativisme: molt corrosiu en l’educació; Educativament –va explicar el Dr. Costa–, la voluntat es guia amb la veritat: quan aquesta no hi és, queda sense guia i a mercè de les passions.»

En aquesta labor educativa, «és molt important –va sentenciar– mostrar la malícia del mal, però és més important mostrar la bellesa del bé: cal mostrar exemples atractius i ensenyar a estimar la veritat i capacitar per viure-la».


«És molt important mostrar la malícia del mal, però és més important mostrar la bellesa del bé: Cal mostrar exemples atractius i ensenyar a estimar la veritat i capacitar per viure-la». (Dr. Joan Costa)

El Dr. Ferran Truyols, metge especialista en violència sexual, en la seva ponència centrada en les víctimes, va destacar alguns aspectes centrats a «treballar la resiliència de les víctimes»: buscar el diàleg sense imposició, no sobreprotegir, ajudar a treure conseqüències positives de petits o grans fracassos, fomentar l’autoestima, fomentar una teràpia d’esforç: adoptar rutines diàries, saber ordenar-se, fixar-se metes, adaptar-se al canvi, premiar la sinceritat.

Finalment, el Dr. José María Samaranch, metge sexòleg, es va centrar en el tractament dels abusadors. Va aportar algunes dades com que en un 83% dels casos són homes i només en un 17% són dones; «més preocupant és que un terç dels abusadors són adolescents (menors de 18 anys). L’agressor sexual de menors en un 40% dels casos –va explicar– també va patir, sent menor, maltractament sexual o físic». En la majoria dels casos que arriben a les consultes psicològiques es detecta una enorme capacitat d’autosugestió per justificar aquest comportament i mentre l’agressor no sigui conscient del desordre d’aquestes accions no podrà iniciar amb possibilitats d’èxit un camí de curació.

En el col·loqui final, es va posar de manifest la importància dels mitjans, que han posat en la palestra aquest problema; però alguns ponents van destacar que sembla interessar més la morbositat de tractar un crim amb menors i en alguns casos amb clergues involucrats, que el veritable interès a protegir aquests menors i pressionar les diverses instàncies: polítiques, legislatives, educatives... a abordar seriosament aquest problema, que, com s’ha assenyalat en aquesta jornada, té la seva major incidència en els àmbits més propers als nens i adolescents.

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte