La fidelitat dels màrtirs

Amb molta freqüència el món invita als cristians a transigir en coses en les que seria veritablement indigne transigir. No convé transigir en el bé, canviar el bé pel mal. Tampoc es pot transigir quan aquest transigir és falsament presentat com a cosa propia d’éssers més intel·ligents, més oberts, més evolucionats, més moderns.

Amb aquesta invitació del món contrasten les actituds pacífiques, plenes de bondat i d’amor dels verdaders màrtirs, els quals no s’avenen pas amb martingales. De tal fidelitat tenim molts exemples en els 109 màrtirs claretians que van ser beatificats a Barcelona el dia 21 d’octubre de 2017 .

Molts han estat els màrtirs claretians que a Mas Claret juraren, i van fer-ho amb molta emoció, ésser fidels a Crist fins a la mort.

Ara veurem als màrtirs no negant, sinó afirmant, la seva condició cristiana, catòlica, clerical, religiosa, sacerdotal.

Uns homes incendiaren la capella de la masia on estava refugiat el germà claretià Julián Villanueva. Poc després li preguntaren: qui ets? Els hi va respondre: jo soc catòlic, apostòlic i romà.

Xavier Sorribas, la vigília de la Verge del Carme, trobant-se ja a les portes de la tempesta anticlerical, en comptes d’apostar per dissimular, decidí, desafiant, fer-se la coroneta clerical, la tonsura. A finals de juliol de 1936 el van martiritzar perquè portava la coroneta que delatava la seva condició de clergue.

El martiri de Gumersindo Valtierra va tenir lloc després de la conversa següent: Ets tu religiós? Sí, per la gràcia de Déu. De manera semblant, Miquel Facerías serà màrtir després d’haver manifestat ser el Germà sastre de la comunitat dels missioners de Vich. De manera anàloga, el pare Càndid Casals serà màrtir després d’aquestes paraules: Ets tu un cura? Sí, ho soc.

El pare Julio Leache, trobant-se ja en difícils temps de persecució, va arribar a manifestar als seus amics que continuaria celebrant la Santa Missa. Va dir: si ens maten per ser sacerdots o religiosos i celebrar la Missa, ¡això és morir màrtirs!

 El pare Joan Busquet va ser màrtir després d’haver estat empresonat per uns anticlericals i haver passat el seu temps de presó dedicat a resar i a confessar.

Admirem també la fermesa dels màrtirs en matèria moral. El màrtir de la castedat, Germà Ferran Saperas, va manifestar durant el seu Calvari: Verge sóc i verge moriré! El que professo no em permet fer aquestes coses i no les faré.

Els màrtirs no van transigir en la fe cristiana. A quinze claretians, un pare claretià i catorze joves seminaristes, els hi digueren que els deixarien lliures si renegaven de la religió. La seva resposta fou: no renunciem a la religió, preferim morir.

Uns anticlericals van arribar a descobrir que el pare Manel Jové portava un crucifix sota la camisa. Li ordenaren doncs que el tirés a terra. Els hi va respondre que no ho faria. Li van dir que el trepitges. Els hi contestà que això no ho faria mai, que preferia morir.

A la veritat de la fe li correspon l’adhesió ferma e incondicional. Seria meravellós que tantíssims milions de catòlics visquéssim animats per la fermesa dels màrtirs, que es fidelitat d’amor a Crist i als germans. En definitiva, el moment actual està molt necessitat de contemplar el fort testimoni amorós dels verdaders màrtirs.

Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, pvre., postulador

 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte