Misericòrdia i falsa misericòrdia: Fàtima

Al món, al iniciar-se el pontificat del Sant Pare Francesc, hi havia molt poca consciència de la misericòrdia. El Papa va remeiar en part aquesta situació instituint l’any de la misericòrdia. Així aconseguí que milions de persones sentissin parlar de la misericòrdia, de la veritable misericòrdia. Així tantíssimes ànimes esdevingueren conscients de realitats tant importants com les següents: l’amor misericordiós de Déu envers els homes; les obres de misericòrdia; el perdó; el sagrament de la misericòrdia;... Molts joves van anar a confessar-se. Així s’arribà a fer un bé molt gran.   

L’any en curs ens està regalant un centenari important, l’any de les aparicions de la Verge de Fàtima. Ens dona dons, de nou, el missatge de Fàtima. Ella, Reina i Mare de Misericòrdia, és la persona humana de cor maternal més misericordiós, més veritablement misericordiós.

No han madurat l’idea de misericòrdia els que pensen de la manera següent: Déu és tant bo, tant paternal i tant misericordiós que mai permetrà que un ànima arribi a condemnar-se al infern. Aquest raonament que “sembla” veritablement lògic, no té cap fonament racional. Es només un sentiment, un simple i equivocat “semblar-nos”. Doncs, aquest fals raonament seria com dir que Déu és tant bo que en el món no poden haver-hi sofriments. Però, tots palpem quant de dolor hi ha en aquest món. Podem doncs preguntar-nos si la misericordiosa Verge de Fàtima ens diu alguna cosa sobre aquesta important qüestió.

La Verge de Fàtima, en la seva tercera aparició, la que va tenir lloc el 13 de juliol de 1917, mostrà que hi ha infern. Ho diu la vident Lucia: “varem veure com  un mar de foc, i submergits en aquest foc els dimonis i les ànimes com si fossin brases transparents i negres o bronzejades, de forma humana, que fluctuaven en un incendi portades per les flames que de elles mateixes sortien, juntament amb núvols de fum, caient cap a tots els costats, semblant a la caiguda de cremallots en grans incendis, però sense pes ni equilibri, entre crits i gemecs de dolor i de desesperació que horroritzaven i feien estremir de paüra. (Devia de ser a la vista d’això que vaig di un “ai” que diuen van sentir). Els dimonis es distingien per les seves horribles i fastigoses formes d’animals espantosos i desconeguts, però transparents com negres cremalls en brasa. Espantats i com demanant auxili varem aixecar la vista a Nostra Senyora, que ens va dir amb bondat i tristesa: heu vist el infern, on van les ànimes dels pobres pecadors”. A més, la Verge de Fàtima, en la seva quarta aparició, la del 19 d’agost, els digué: “Reseu, reseu molt i feu sacrificis pels pecadors, perquè moltes ànimes van al infern per no tenir qui es sacrifiqui i resi per elles”. Així doncs, la Verge els hi manifestà que moltes ànimes van al infern.

En definitiva, la verdadera idea de misericòrdia no és la dels merament ocurrents, sinó la real. Més sap la Verge de Fàtima que els només ocurrents. Ella, en la seva gran misericòrdia, ens envia un cable de salvació, demanant-nos que en la nostra vida mortal estem oberts a la veritable misericòrdia, a fi de no experimentar la terrible condemnació eterna.

Dr. Josep Maria Montiu de Nuix, Missioner de la Misericòrdia

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte