Els desafiaments de la Intel.ligència Artificial i el transhumanisme

Ja està al carrer la darrera monografia de Temes d'Avui amb col·laboracions d'experts de referència

Acaba de sortir al carrer el darrer número de Temes d'Avui, el 56, amb una àmplia monografia dedicada a dues qüestions de molta actualitat que sovint es tracten als mitjans de comunicació: Intel·ligència Artificial i el transhumanisme. Temes que provoquen sorpresa, inquietud, por i fascinació. Podran pensar les màquines?, Els robots substituiran als homes en moltes feines?, les màquines podran tindre sentiments, consciència moral? Serà possible una vida sense malaltia, sense les limitacions de l'ancianitat? A més d'implants tecnològics, és èticament acceptable modificar el genoma humà per eliminar deficiències o per millorar l'espècie?

Són moltes les qüestions que aquests dos temes plantegen. Temes d'Avui ha volgut reunir un extraordinari i transversal panell d'experts espanyols sobre aquestes matèries amb el desig d'aportar informació valuosa que permeti fer-nos una idea cabdal al respecte. La Intel·ligència Artificial i el transhumanisme ja són aquí, oferim les claus per conèixer aquests fenòmens, reflexionar i actuar.

Els subscriptors ja estan rebent per correu l'edició en paper de la revista núm. 56. Els que ho desitgin poden demanar un exemplar (10 €) a través del nostre correu electrònic. A partir del mes de desembre anirem publicant progressivament els articles d'aquesta monografia a la web

Contingut de la monografia

En aquest número de Temes d’Avui, Ramón López de Mántaras –professor d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) del CSIC– analitza les realitzacions actuals en intel·ligència artificial i les perspectives de futur; Natalia López Moratalla –catedràtica emèrita de Bioquímica i Biologia Molecular (Universitat de Navarra)– explica la diferència entre intel·ligència artificial i ment humana i, finalment, Francisco E. Génova –Centre d’Estudis Teològics d’Aragó (CRETA), Centre agregat a la Universitat Pontifícia de Salamanca– reflexiona sobre el repte de la teologia quan afronta els reptes que planteja el món tecnològic d’avui i, en particular, la intel·ligència artificial.

Pel que fa al transhumanisme, Elena Postigo –professora Adjunta d’Antropologia i Bioètica (Universitat Francisco de Vitoria)– ens parla d’alguns aspectes bàsics sobre els orígens, fonaments teòrics i implicacions bioètiques d’aquest concepte. Tot considerant la ideologia del transhumanisme i la seva pretensió de transformar la naturalesa humana en un homo deus, Albert Cortina –Universitat Autònoma de Barcelona. Advocat i urbanista. Director d'Estudio DTUM– convida a mirar el món per descobrir el valor intrínsec de les persones, del conjunt de la creació, davant de la mirada utilitarista i tecnocràtica que predomina actualment. Luc Torcal –monjo de Poblet. Procurador General de l’Orde Cistercenc. Llicenciat en Ciències Físiques i doctor en Filosofia– veu la superació de la humanitat per la figura ideològica del superhome, que pretén substituir la humanitat nova que Jesús ens ha portat, arrelada en la seva persona i en la seva resurrecció. Francesc Torralba –Universitat Ramon Llull, doctor en Filosofia i Teologia– es pregunta si millorar el qui naixerà és un imperatiu moral. Miquel-Àngel Serra –doctor en Biologia (Universitat Autònoma de Barcelona)– analitza els límits de la ciència actual en tres pilars del transhumanisme: la superintel·ligència, la superlongevitat i el superbenestar.