Un llibre estudia els 40 dies de sant Josepmaria a Barcelona abans de passar els Pirineus

Els 40 dies d’espera de sant Josepmaria en una Barcelona en guerra a la tardor de 1937. Aquest és el marc de l’estudi del filósof i periodista Jordi Miralbell que presenta dilluns 9 d’octubre a la llibreria Garbí de Barcelona (a les 19,00 h.)

 De la llarga entrevista feta per Miquel Codolar a l’autor de Días de espera en guerra (Palabra, setembre 2017), recentment publicada, en seleccionem algunes idees:

Origen del llibre: «L’Associació d'amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra ha treballat molt per reconstruir els dies en què sant Josepmaria va estar a les muntanyes i, després, en aquest petit país pirinenc (Andorra). Però em semblava que faltaven els 40 dies previs de Barcelona.»

 Documentació: «Hi ha una documentació extraordinària, tenim els testimonis dels vuit protagonistes. Tots van escriure d’una manera o altra el que van viure. A mi em semblava que allò no podia quedar en un calaix, que havia de ser compartit.»

 La xarxa clandestina que ajudava passar fugitius a França: «Era gent bona, creient, que es jugava la vida, que no ho feia per diners. Tenien connexió amb l'organització Socorro Blanco, que ajudava a la gent a sobreviure a la persecució. Però aquesta xarxa després contractava contrabandistes per fer el pas de la frontera, i aquests sí que ho feien per diners, i amb ells sí que hi havia molt de risc. Es deia que a vegades passaven els diners i no les persones.»

 Ambient a Barcelona a finals de 1937: «Aquest és un moment de canvi estratègic militar (octubre de 1937) en què molta gent arriba a Barcelona. A més, a partir dels fets de maig del 37, els anarquistes són perseguits pels comunistes d’obediència estalinista, que volen recuperar l’ordre. Tenir la documentació en regla tenia una importància cabdal. Els bombardejos sobre Barcelona no paren. És una ciutat plena d’altaveus, que a la nit es torna tètrica perquè s’apaguen els llums.»

 Objectiu del llibre: «És l'intent de fer com una fotografia d'un moment ben determinat de Barcelona dins la guerra: aquells quaranta dies d'octubre i novembre de 1937. Un estudi que podríem dir sincrònic: és a dir, vol aportar un retrat d'un moment determinat, fent-li una perforació a les seves diverses capes. No és fàcil explicar una microhistòria com la que relata el llibre i a la vegada donar a entendre al lector quin era el context militar, polític, econòmic, social, de l’Església, del carrer...; és com fer-li una cata a aquesta Barcelona en guerra de la tardor de 1937.»

 Fonts i contingut: «El llibre està escrit sobretot amb els testimonis dels qui el van acompanyar i l’estimaven. Són texts que narren fets, tot i que algun cop descriuen el que veuen fer o dir a sant Josepmaria.»

 Posicionament polític de sant Josepmaria en un moment de persecució: «Mai (es posicionà políticament). Impressiona molt per contrast amb el què viu tothom al seu entorn i al carrer. Sobretot pels seus escrits a l’ambaixada d’Hondures sabem que sentia molta pena i dolor pel que passava. Només tenia sentiments sacerdotals. (...) En aquest sentit recordo com el 1973 ens feu uns grans elogis del cardenal Vidal i Barraquer, que va mantenir aquesta línia plenament sacerdotal per damunt de tot, de tenir els braços oberts a tots els homes, d'esquerres i de dretes, tots, de no ser els pastors homes de part.»

 

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte