El prevere i la catequesi, escrit per Mn. Xavier Romero

Aquest article ofereix tres reflexions sobre el prevere i la catequesi. Presenta també un encontre de pregària, formació i fraternitat amb l’equip de catequistes per començar el curs.

 PRIMERA PART:

«Veni, Sancte Spiritus,

Et emitte caelitus

Lucis tuae radium».

 

El Directori General per a la Catequesi (DGC), en el número 225, exposa que una de les tasques pròpies dels preveres respecte a la catequesi és la de «tenir cura de l’orientació de fons de la catequesi i de la seva adequada programació».

Ara que comença el curs, val la pena pensar camins per respondre a aquest repte. Què podem fer els mossens per col·laborar amb l’Esperit Sant i preparar el curs que tot just iniciem?     

 Et in meditatione mea exardescit ignis. —I, en la meva meditació, s’encén el foc. —És justament per això que vas a l’oració: per fer-te foguera, flama viva que doni escalfor i llum. (Camí, n. 92)

En primer lloc, confiar en Déu, descansar els nostres nobles desitjos en Ell, pregar-los, viure’ls amb esperança per concretar alguna cosa que vagi més enllà d’alguns bons propòsits ben organitzats i estàtics en un foli. Per això, i en segon lloc, val molt la pena que pensem sobre una cosa que es diu poc, i que és important aclarir-la de bon principi: la catequesi té vida, té volum, no és plana, no és redueix sols a exposar les pàgines d’un catecisme o d’un material catequètic demanant més o menys retentiva. Mossens!, no menystinguem el catecisme, punt de referència segur per caminar per la fe, però proposem també plans per anunciar Jesucrist viu i operant entre nosaltres. Fem sortir a la vida els nostres projectes i papers. Facilitem iniciatives que acompanyin processos que ajudin a infondre vida cristiana amb l’ajut de l’Esperit Sant a qui sempre preguem: Veni, Sancte Spiritus! Vine Esperit Sant i des del cel envia’ns un raig de la teva llum.   

La catequesi ha de mostrar qui és Jesucrist: la seva vida i el seu misteri, i ha de presentar la fe cristiana com el seguiment de la seva persona   (DGC, n. 41)

 Sabem que Déu no té la obligació de revelar-nos el camí de com encertar en la nostra tasca. Ens dóna llibertat i llums naturals per obrar com a fills de Déu. Caldrà doncs que, per col·laborar en el seu pla salvífic, ens formem sempre,  llegim i posem els mitjans possibles perquè la Paraula de Déu arribi a través de la catequesi a tots: grans i petits. No reduïm la catequesi a una cosa infantil. Hi ha vida catequètica més enllà de la infància. O és que la Paraula de Déu és sols per a infants? Amb tot, a l’abast de tots està queixar-nos. De dir que és molt difícil el repte de catequitzar en el món d’avui.  De la mateixa manera que tots estem cridats a la santedat, estem cridats a posar-nos en camí. Necessitem Déu i audàcia! Posem-nos-hi, fiem-nos de l’Esperit Sant que ve en el nostre ajut.  El Papa Francesc ens recordava a l’ Evangelii gaudium unes paraules lluminoses per avançar amb pau i confiança: «M’estimo més una Església ferida i accidentada que una Església malalta pel tancament i la comoditat dels que només pensen en les seves seguretats».  No hem de tenir por a interrogar-nos sobre el què fem i com ho fem. Massa sovint oblidem que se’ns demana plantar arbres nous i no sols aixoplugar-nos a l’obra dels existents.

 

SEGONA PART

El moment de la catequesi és el que correspon al període en el qual s’estructura la conversió a Jesucrist, donant fonamentació a aquesta adhesió (DGC, n. 63)

 Què podem fer per sortir dels papers? El nº 225 del Directori General per a la Catequesi ens ajuda a concretar dues coses ben senzilles per començar: «tenir cura de l’orientació de fons de la catequesi i de la seva adequada programació».

 Què vol dir tenir cura de l’orientació de fons de la catequesi?

 La catequesi no és plana. No és una lliçó darrera una altra com pot ser donar un temari d’ història, de geografia, de llengua catalana o de religió entre altres.

 Els preveres hem de cuidar la orientació de fons de la catequesi. Per això, cal que ens preguntem si la catequesi que oferim ajuda als catequitzants a obrir el cor i preparar-los per a una progressiva adhesió a Nostre Senyor Jesucrist; si es vetlla per la unitat de fe i de vida; si s’inicia a la vida de fe, d’oració personal i a celebrar els sagraments en la comunitat parroquial, especialment, celebrant l’Eucaristia i ajudant a incorporar el sagrament de la penitència com a mitjà de gràcia per vèncer el pecat i renovar, una i altra vegada, la nostra fidelitat al Senyor.

 Si féssim moltes altres coses però descuidéssim aquestes, sense voler podríem perdre el fil conductor que porta als catequitzants a conèixer, estimar i seguir Jesús.  

 

TERCERA PART

Frater qui adiuvatur a fratre quasi civitas firma. —El germà ajudat pel seu germà és tan fort com una ciutat emmurallada. —Pensa-hi una estona i decideix-te a viure la fraternitat que sempre et recomano. (Camí 460)

 Què vol dir que hem de tenir cura d’una «adequada programació»?

 Que els mossens no ens podem abstreure de l’acció catequística de la parròquia.  El prevere és el primer catequista de la parròquia i els catequistes que col·laboren amb nosaltres necessiten la nostra presència i el nostre ajut sol·lícit. Aquest fora doncs un suggeriment senzill per sortir del paper pla: acompanyem als nostres catequistes, cuidem-los i agraïm-los la seva tasca. Ho fem?

 Què podem fer aquest any per acompanyar els nostres catequistes a la parròquia? Concretem algunes coses seqüencials durant l’any catequístic. Per exemple:

 -        Fixem alguns encontres amb els catequistes per programar el curs i preparar les sessions de catequesi.

-        Atenguem els seus dubtes o les seves dificultats.

-        Oferim-los moments de pregària, de formació i d’acompanyament  espiritual.

-        Invertim en algun curset que sostingui la seva tasca.

-        Obsequiem-los amb algun llibre que els obri horitzons apostòlics per millorar en la seva tasca.

-        Proposem-nos alguna sortida de lleure i algun àpat plegats per enfortir els llaços fraternals.  

 

QUARTA PART

PROPOSTA PRÀCTICA DE PREGÀRIA I TREBALL GRUPAL

 Us proposo un encontre amb el vostre equip de catequistes de tots els sectors (infants, adolescents, joves, adults, monitors, etc.) per començar el curs catequètic 2017-2018.  Durada aproximada: hora i mitja.  

 1.     Moment de pregària a l’oratori parroquial

a)    Fem un acte de presència de Déu o resem una Ave Maria.

b)   Comencem amb un cant d’escolta davant del sagrari de l’oratori. Per exemple: Cf. Youtube: Oceans (On els meus peus poden fallar) - Worship.cat   

c)    Llegim la frase d’ Isaïes 6: "Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà? Li vaig respondre: Aquí em tens. Envia-m’hi." Is 6, 8 (ens passen, un a un, la tarja amb aquesta frase d’enviament i de resposta personal. En veu alta la llegim quan ens arribi a les nostres mans).

d)   Deixem llavors un temps de silenci per demanar ajut al Senyor pel nou curs (oració personal).

e)    Posem-nos ens mans de Déu i resem un Parenostre per viure en aquest curs cercant viure sempre fent la voluntat de Déu.   

f)     Acabem fent un enviament senzill dels catequistes.   

 Oració d’enviament

En nom de Nostre Senyor Jesucrist, us envio perquè, com catequistes, conduïu als catequizants per Jesucrist, en l'Esperit, a Déu el nostre Pare, que viu i regna pels segles…

 

2.    Llegiu aquest article en el vostre grup de catequistes. Treballeu només «la segona part»

        Respecte a la segona part:

 2.1. Reflexionem sobre què vol dir que la catequesi no ha de ser plana?  Com ha de ser doncs la catequesi?

 2.2.  Sobre la orientació de fons que han de vetllar els preveres.  Quins elements noteu ja presents en el procés catequètic de la vostra parròquia i quins manquen?  Què podem fer per assolir-los?

 

3.    Acabeu amb un berenar senzill de germanor.

          V/ Santa Maria, Mare de Déu

          R/ Pregueu per nosaltres!

 

           

     Mn. Xavier Romero i Galdeano,

    Doctor en teologia, especialitat catequètica.

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte