«La família educa molt millor que l’Estat.» Mons. Munilla, bisbe de San Sebastián, comenta en una entrevista la carta pastoral dedicada a l’educació

Els desafiaments actuals de l’educació és el tema que tracten els tres bisbes bascos i el de Navarra en la carta pastoral conjunta que van publicar el passat dia 4 de juny de 2017. Pocs dies després, Mons. José Ignacio Munilla, bisbe de Sant Sebastià, va ser entrevistat pel Diario Vasco i va tractar àmpliament els motius d’aquest document que planteja la necessitat d’una educació veritablement «integral» dels joves i defensa que «els pares tenen millor criteri que els poders públics per triar l’educació dels fills».

Mons. Munilla explica a la carta pastoral que els bisbes aborden l’educació –en un sentit ampli: escola, família, Església, temps lliure...– «no des del punt de vista de les “competències”, com fa l’informe PISA, sinó des de la perspectiva moral i espiritual pròpia de l’Església catòlica».

Les claus d’una bona educacció

Mons. José Ignacio Munilla, bisbe San SebastiánSegons el bisbe de Sant Sebastià, les claus per a una bona educació es poden resumir en quatre punts:

· «L’equilibri afectiu.
· La inquietud intel·lectual, pròpia de qui busca una veritat objectiva, cosa incompatible amb la cultura de la postveritat.
· La fortalesa interior, ser capaç d’assumir les frustracions i els sofriments de la vida sense enfonsar-se, perquè veiem unes generacions molt fràgils psicològicament, amb una tolerància molt baixa al fracàs.
· Una llibertat arrelada en la veritat; o, dit d’una altra manera, buscar un equilibri entre llibertat i disciplina».

Sobre la presència de la religió a l’escola, en l’àmbit d’un Estat aconfessional, Mons. Munilla explica que l’educació integral «ha d’estar oberta a la dimensió religiosa de l’ésser humà» tant a les escoles confessionals com a les quals no ho són. I afirma que els bisbes «recolzem plenament el dret d’aquestes famílies que els seus fills rebin una educació religiosa segons el seu credo», siguin catòlics o d’altres confessions. I denuncia els obstacles que molts pares troben per matricular els seus fills en religió; sobre aquesta qüestió, afirma que «hi ha una irregularitat força rellevant.»

Estat facilitador o Estat interventor dels drets bàsics?

Davant de les reivindicacions d’alguns grups per suprimir l’assignació econòmica als col·legis concertats, el bisbe de Sant Sebastià recorda que el dret a determinar l’educació dels nens i joves correspon als pares i afirma que «l’Estat ha d’estar al servei de les famílies en la seva llibertat d’elecció, no pas coartar-la ni pretendre exercir de pare i de mare. La família educa molt millor que l’Estat.»

En la carta pastoral, els bisbes demanen que la formació dels professors de religió sigui tractada amb «especial cura» i, en explicar-ne el motiu, Mons. Munilla assenyala que «el que demanem als professors de religió, també ho diem als seminaristes, sacerdots, o fins i tot, als bisbes. Els educadors necessitem tenir una formació permanent. Especialment, quan els joves no solament busquen mestres, sinó testimonis. El millor sermó és l'exemple. Necessiten models de referència, demanen autenticitat. Que qui els parli doni un testimoniatge de vida coherent. I això abasta tota mena de professors... Amb tot el que hi ha de corrupció, hi ha una al·lèrgia al fariseisme, a la doble vida.»

Índex de la carta pastoral

Els desafiaments actuals de l'educació

Introducció

1. Alguns desafiaments educatius en l’actualitat

2. Jesús el mestre: paradigma de l’educació

3. L’educació en el magisteri recent de l'Església

4. Persona i educació

5. La família, subjecte originari de l’educació

6. L’educador i la comunitat educativa

7. Principis i continguts fonamentals de l’educació

8. L’escola i universitat catòlica

9. L’educació extraescolar i social, informal i de temps lliure

10. Dimensions socials i polítiques de l’educació

10. 1. L’educació, dret i deure

10. 2. Pacte educatiu: estabilitat i blindatge davant els partidismes

10. 3. Respecte i protecció a l’efectiva llibertat d’elecció dels pares

10. 4. Foment de l’associacionisme familiar

10. 5. Foment de la lliure iniciativa social en projectes educatius

10. 6. Sòlida presència de l’educació religiosa a l’escola

10. 7. Valoració i gratitud als professors de religió

Conclusió

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte