Catequesi i Formació > Viure la Fe

El beat Pere Tarrés, un exemple pel nostre temps

El proper dimarts 30 de maig, la comissió pro-canonització del Dr. Pere Tarrés, convida a tots els fidels a una missa en honor del beat a l’església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià a les 20,00 h. Aquest nou aniversari es una bona ocasió de conèixer millor aquest heroic fill de l’Església tan proper a nosaltres en el temps, com per la seva vida exemplar com a metge, sacerdot i apòstol.

«El nou Beat significa un gran honor per a la vostra terra. La seva figura com a home, metge i prevere és un exemple lluminós per als cristians del nostre temps». Aquestes paraules del papa Joan Pau II en la Missa de la beatificació del Dr. Pere Tarrés són una autèntica exhortació a conèixer bé aquest gran metge, apòstol i sacerdot de Casa Nostra en els nostres dies, ja que la seva vida i la seva exemplaritat no sols són per recordar-les sinó que són un fort estímul per a viure bé la fe en el món d’avui.

La seva vida va ser un donar-se totalment a Déu –l’Amat que ell li deia- i a les persones que tractava. Tarrés es fill de l’espiritualitat carmelitana, a la qual hi arribà sobretot per mitjà de Santa Teresa de Lisieux, i per tant vol viure en el cor de l’Església per estimar i ajudar de debò a tothom amb qui es relaciona i ensinistrant-lo a estimar a l’Amat.

Perfil biogràficPere Tarrés, imatge de Rebeca Muñoz

Fill d’obrers, va néixer a Manresa el 1905, i amb una intel·ligència molt desperta i ajudat amb beques de l’ajuntament de la seva ciutat va fer la carrera de medicina, ja que, segons ell mateix afirmava, en la professió mèdica hi descobria una gran manera de poder ajudar els qui sofreixen. Va obtenir uns resultats excel·lents fins els punt que un dels seus professors, el doctor Francesc Esquerdo, va dir d’ell: «Tarrés és d’aquells que només en passa un de tant en tant a la Facultat, ha assolit la categoria d’un bon clínic, malgrat la seva joventut».

Va exercir la medicina amb competència científica, amb total entrega i amb un gran sentit de responsabilitat. Va fer de metge de poble i de metge a la metròpoli. Va ser metge de rics i de pobres, als quals àdhuc ajudava no cobrant els honoraris i donant diners per comprar les medecines. En una carta a la seva germana explica com entén la seva professió: «M’he adonat d’una cosa molt interessant: el malalt és el símbol de Crist sofrent... el llit no és sinó la creu on el malalt sofreix. Però per a mi, encara és una altra cosa: és com un altar on s’immola la víctima que sofreix: el malalt». Es comprèn que davant d’aquesta manera contundent de veure la seva professió fes tan de bé i que, quan va estar al front de guerra, la seva fama arribà als hospitals de rereguarda, afirmant que el malalt atès pel Dr. Tarrés en ple front estava tan ben curat que no requeria un repàs.

Tarrés va compaginar els estudis i la professió mèdica amb activitats apostòliques, en organitzacions d’Església fins arribar a ser un apòstol zelós i un dirigent responsable. S’identificà plenament amb aquell gran moviment que fou la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual va ser vicepresident. Era una organització sorgida per a aquell moment, beneïda pels bisbes i seguida i estimada per un gran nombre de joves entusiastes i també per molts sacerdots i seglars que sentien la necessitat d’un ressorgiment de l’esperit cristià. Sense descuidar el seu despatx de metge ni reduir la seva atenció als malalts es llançà pels camins de Catalunya com un missioner laic. El que arrossegava i enardia els joves era l’espiritualitat profunda, la convicció que es desprenia de les seves paraules. Va estimular als joves a treballar amb il·lusió; a esforçar-se per elevar la societat, fent-la més humana i més cristiana; a valorar la virtut de la puresa i a ser homes alegres, fruit de l’amor a l’Eucaristia i per mitjà de la devoció a la Mare de Déu, de la qual ell era gran devot.

Acabada la guerra civil el seu amor i el seu zel creixent l’encaminen a deixar la medicina i adreçar-se cap el sacerdoci. Ell mateix digué: «Jo només podia deixar de ser metge per ser sacerdot». Com afirmà el Papa en el dia de la beatificació: «Esdevingut sacerdot, va consagrar-se amb generosa intrepidesa a les tasques ministerials, mantenint-se fidel al compromís assumit la vigília de la seva ordenació: “Un sol propòsit, Senyor: sacerdot sant, costi el que costi”.»

Va ser un prevere entregat i conciliador, molt exigent en si mateix i misericordiós amb els altres. El bé que va sembrar no es pot mesurar. Les jornades eren esgotadores i el seu descans breu interromput per llargues estones de pregària, de contemplació. Va ser un artista en harmonitzar una activitat sorprenent amb una vida interior que li traspuava per tot arreu.

Exemple lluminós per als cristians del nostre temps

Als 45 anys cau abatut, greument malalt, per un càncer. «Va acceptar amb fe i heroica paciència una dolorosa malaltia que el va portar a la mort –recordà el Papa en la Missa de la beatificació- Malgrat el sofriment, repetia amb freqüència: què bo és el Senyor amb mi! I jo sóc vertaderament feliç». Durant quatre mesos va anar dictant una lliçó de fortalesa, d’amor al dolor, de deseiximent de les coses caduques, d’anhel per les realitats eternes, de neguit ardorós per la salvació dels homes i especialment per la santificació dels sacerdots. Deia: «Ara celebro la meva última missa; és la millor i la més solemne. Gaudeixo d’haver pogut ser sacerdot i morir en un continu acte d’amor i de sofriment, com un present digne del Pare del cel». Estimava Déu follament.

Un testimoni cristià com aquest s’ha de donar a conèixer, i tots hi hem de col·laborar, però a la vegada hem de pregar i esperar que l’Església, sabent la seva vida exemplar i valorant la curació que s’ha realitzat en una persona afectada de tuberculosis òssia, el proclami sant, és a dir model de laics, de professionals i de sacerdots.

Francesc Raventós Pujol

Vicepostulador de la causa de beatificació i canonització del Dr. Pere Tarrés

  • Dr. Francesc Raventós Pujol
  • Pere Tarrés, beat, Causa de canonització, exemple.
  • Preguntes freqüents

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte