Vida Sacerdotal > Acompanyament espiritual

Una ajuda per aplicar "Amoris laetitia"

image-bd04b11d85141d990cb22afbf34033e4Cardenal Lluís Martínez Sistach

Com aplicar Amoris laetitia

Editorial Claret,

Barcelona, 2016

86 pàg. 

Sempre ha passat, i sobretot en els nostres temps, que els destinataris de les normes jurídiques –sobretot de les morals i de les d’origen eclesiàstic–, hi volen trobar la resposta concreta a cada cas que es presenti, però no sempre pot ser així. És ben sabut que la dimensió moral d’un acte depèn de la norma, però que també cal tenir en compte el fi amb què s’actua i les circumstàncies. I això s’ha de valorar a l’hora d’actuar, i també quan s’ha de jutjar com a bo o com a dolent allò que ha estat fet. I, com que les circumstàncies i les situacions són variadíssimes, es compta amb l’ús de la llibertat responsable dels qui han de complir les lleis i dels qui els han d’ajudar a fer-ho.

D’aquí ve la importància d’interpretar bé, tant la materialitat de la llei com del context en què s’ha de complir. Per això es parla de l’hermenèutica, per tal d’esbrinar, tant el sentit de la llei com la intenció del legislador, i tenir en compte la lletra, però també l’esperit. I per això també hi són els pastors de l’Església, i els consellers i els perits. Són de desitjar uns bons documents jurídics, amb una bona dimensió ètica, però també es compta amb el fet que han de ser ben interpretats. Cal donar importància a l’hermenèutica, és a dir a una bona interpretació, tant en la teoria com en la pràctica. Això és el que ensenya a fer el cardenal Lluís Martínez Sistach, ara amb el llibre que ha publicat, i sempre amb la seva actuació com a pastor i com a mestre, que ha tingut –i la té i l’aferma–, la seva qualitat de teòleg i jurista. I ho mostra amb la lliçó que dóna sobre la manera de portar a la pràctica un dels grans documents del papa Francesc, l’Exhortació apostòlica Amoris laetitia, a la qual han contribuït els dos sínodes celebrats sobre la família, i als quals ha assistit, invitat pel Papa, el cardenal que ha estat arquebisbe de Barcelona.

Ha donat ocasió a aquesta publicació el fet que quatre cardenals emèrits han expressat llur distància respecte a l’esmentada Exhortació apostòlica sobre el matrimoni: han formulat algunes preguntes al Sant Pare, tot assenyalant el fet que els semblava que hi havia desacord entre alguns punts del document i altres expressions del magisteri que es coneixien. Aquests cardenals, en vista que no rebien contesta, prengueren la discutible decisió de publicar les seves preguntes.

S’explica, doncs, que un altre cardenal com el Dr. Martínez Sistach entri en el tema i estudiï el caràcter d’aquest document papal que ha tingut un itinerari sinodal i recordi els criteris per entendre’l bé i per aplicar-lo adequadament, i que ajudi a trobar resposta als punts en què s’ha manifestat aquell conflicte. L’autor, amb la seva provada formació teològica i jurídica –pensem en el seu mestratge sobre aquestes matèries, en les seves nombroses publicacions i en el fet que forma part del més alt tribunal de l’Església, el de la Signatura Apostòlica– ha recordat els criteris que ens fan pensar, llegint l’escrit del Papa, que res no ha canviat en la doctrina.

Tot això ajudarà els lectors a entendre el desig del Papa perquè es procuri estudiar la manera de considerar la llei en els casos particulars o especials i que s’evitin en això els extremismes que podrien ser: el d’una aplicació rígida de la llei en tots els casos, o el d’una casuística que no volgués veure més que excepcions.

També cal adonar-se del fet que de vegades les persones es mouen per errors que en el seu moment no han estat capaços d’evitar i que després produeixen tal vegada una minva de la culpabilitat o que fins i tot influeixen en una deformació de la consciència que els mena a seguir una llei que pugui divergir de l’altra, la general. I el pastor sap que en certes ocasions, si no hi ha perjudici de ningú, es pot admetre que es toleri un mal menor, per tal d’evitar-ne un altre de major.

El jurista de mena, que és el Dr. Martínez Sistach, vol recordar que en la pràctica és freqüent que es donin circumstàncies atenuants i eximents. I afegim que entén bé què és l’epiqueia o l’equitat, que ens fa pensar en els dos sentits que té: el d’interpretar la ment del legislador en els casos no previstos, i també el d’una aplicació benigna de la llei, i que lliga també amb la tirada a no veure’s gaire inclinats a veure circumstàncies agreujants. Per altra banda, en un temps en què s’ha posat en relleu la misericòrdia de Déu, de cara a les persones de bona voluntat, cal afinar bé a l’hora de definir quins són els actes intrínsecament dolents, i en cas de dubte, no s’ha de donar per descomptat que són totalment dolents i que no hi ha aspectes positius, si més no des del punt de vista subjectiu.

Els interessats, i sobretot els pastors i consellers que han d’ajudar a aquesta adequada interpretació de certes normes, de vegades difícils de valorar, i de portar-les a la pràctica, han d’agrair aquesta confiança que es posa en ells, en la seva feina, que han de fer amb llibertat, però també amb responsabilitat.

Per començar, s’han fet edicions del llibre en català i en castellà, però no hi ha dubte que el llibre mereixerà ser traduït també a altres llengües.

Ferran Blasi

  • Ferran Blasi

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte