Un nova eina per conèixer el Concili Vaticà II: Diccionario teológico del Concilio Vaticano II

Diccionario teológico del Concilio Vaticano II

José Ramón Villar

Eunsa

Pamplona, 2015

1.035 pàg.

      Coincidint amb el 50è aniversari de la cloenda del Concili Vaticà II, el 8 de desembre de 1965, l’any passat es va publicar aquest diccionari, obra col·lectiva de diversos professors de la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra.

      Passat mig segle d’aquest rellevant esdeveniment de la història de l’Església —sens dutbe, el més important del segle XX—, la bibliografia acumulada és ingent i fins i tot inabastable. Ja hi havia, per exemple, un Dizionario del Concilio Vaticano Secondo, dirigit per Salvatore Garofalo el 1969, que recull qüestions de qualsevol mena citades en els documents del Concili.

Quin és el sentit, doncs, d’aquest nou diccionari teològic? Era realment necessari? La resposta a aquestes preguntes les explicita el cardenal Blázquez al pròleg, així com el director de l’edició, José Ramón Villar, a la presentació del volum. El cardenal Blázquez afirma que aquesta obra no està adreçada als especialistes, sinó que es troba a l’abast de tothom. No parteix de conceptes ja coneguts, sinó que explica cada entrada des de zero, amb senzillesa i precisió. Això, tal com s’afirma en el pròleg, li dóna valor i interès.

Per la seva banda, José Ramón Villar constata que els joves estudiants de teologia són perfectes desconeixedors dels ensenyaments conciliars, i que, si no se’ls introdueix en la matèria, el poden considerar com altre concili, un més, per dir-ho així, de tots els que hi ha hagut al llarg de la història de l’Església. Per això mateix, el diccionari vol facilitar un accés sistemàtic al Concili, i d’aquí el qualificatiu de «teològic» present al títol. Es tracta, doncs, d’establir els fonaments teològics del Concili. Es prescindeix d’informacions històriques sobre els protagonistes, el desenvolupament, etc., per alleugerir el volum. A la bibliografia de cada entrada, ja s’hi pot consultar aquesta informació.

      El volum està format per 50 entrades clau per entendre el Concili. Cada entrada té un desenvolupament extens i complet. D’una mitjana d’unes 20 pàgines. La part de la teologia més tractada és l’Eclesiologia, cosa prou lògica tenint en compte la temàtica conciliar i potser també el fet que el director de l’obra és eclesiòleg. Es podria dir que l’arquitectura del diccionari ja surt detallada a l’entrada Església, redactada pel mateix Villar. Hi diu: «En tot el que segueix, ens cenyim a una descripció general del plantejament conciliar sobre l’Església, a la llum de Lumen Gentium. Cal tenir en compte que no desenvolupem allò que es pot consultar en altres entrades que ja comenten els continguts de Lumen Gentium. Concretament, sobre el cap. I: Trinitat, Jesucrist, Esperit Sant; Regne i Església. Sobre el cap. II: Sacerdoci; Sensus fidei; Pertinença (a l’Església); Col·legi episcopal i Primat Papal; Communio ecclesiarum; Esglésies orientals catòliques; Magisteri; Episcopat; Presbiterat; Diaconat. Sobre el cap. IV: Laïcat; Sobre el cap. V: Santedat. Sobre el cap. VI: Religiosos. Sobre el cap. VII: Escatologia. Sobre el cap. VIII: Maria».

      Cadascuna de les estrades és un breu tractat teològic que pot ajudar a preparar classes i a estudiar temes concrets. Vegem, per exemple, el desenvolupament d’una entrada: la Fe. S’explica, en primer lloc, la fe en el magisteri anterior al Concili, particularment a la constitució dogmàtica Dei Filius del Concili Vaticà I. Es tracta la fe com a veritat. Després, es parla de la fe en els textos conciliars: a la Dei Verbum i a la Dignitatis humana. La fe és la resposta de l’home a la revelació. S’esmenta també la vida de fe segons la Gaudium et spes. Tot seguit, es tracta el magisteri postconciliar. Se citen el Catecisme de l’Església Catòlica, l’encíclica Fides et ratio de sant Joan Pau II, la carta apostòlica Porta Fidei, de Benet XVI i l’encíclica Lumen fidei del papa Francesc. Hi ha un desenvolupament i un aprofundiment de la doctrina conciliar en els textos dels papes del postconcili.

      Abans de cada entrada, hi ha una introducció amb algunes dades bàsiques, acompanyades d’algunes consideracions sobre l’hermenèutica conciliar.

      El papa sant Joan XXIII, quan va convocar el Concili, va afirmar que calia mostrar la vitalitat de l’Església en els temps actuals, afavorir la unitat dels cristians i promoure la pau arreu del món. En aquesta línia evangelitzadora se situa aquest diccionari. Es tractar de tornar a proposar aquest impuls poderós del Concili.

      Aquesta obra serà especialment útil a estudiants de Teologia, però, tal com s’ha dit, qualsevol persona amb interès per la cultura catòlica també hi trobarà una font d’informació de primera magnitud i disposarà d’una excel·lent eina per endinsar-se en allò que suposa el Concili Vaticà II per a l’Església.

 

      Joaquim González-Llanos

Fitxa tècnica

  • Títol:
  • Autor:
  • Editorial:
  • Idioma:
  • Pàgines:
  • Any:
  • Títol original:
  • Qualificació: (Valoració)
  • 18 març 2017
  • Joaquim González-Llanos
  • Portada

Comparteix aquesta entrada

Qui som Què volem Contacte