Vocació

Els sentits de la paraula vocació són molts. Per a alguns pot significar que se sent capaç i amb aptituds per a una determinada professió. Té molta vocació, diuen del metge. Per a altres, es fa servir el sentit més veritable de ser cridat per Déu, però restringit als religiosos o als sacerdots. Aquesta noia té vocació, diuen de la qui vol ser monja. Aquesta accepció deixaria a la majoria dels fidels cristians sense vocació divina, i no sembla la més correcta. En sentit propi vocació és la crida divina que Déu fa a tots i a cada un dels homes a ser sants i a una determinada missió en l'Església i en el món. A alguns els crida Déu al claustre o al monestir, a altres al sacerdoci, a altres en les tasques de la llar, o a alguna de les mil professions dels treballs humans, però a ningú no deixa de cridar Déu.

El problema serà saber quina és la pròpia vocació, ja que a partir d'aquí la vida adquireix la veritable dimensió i sentit. D'una banda es viu la pròpia llibertat en plenitud, de l'altra es viu la Voluntat de Déu, que tria els qui vol. En el següent treball es pot calibrar millor en què consisteix la vocació com a crida divina, contemplant Jesús que crida els apòstols per després poder aplicar aquests fets a la pròpia situació

Enrique Cases

Per veure l'article complet: