Miquel Costa i Llovera (1854-1922) nasqué a Pollença i estudià el batxillerat a l'Institut de Ciutat de Mallorca. A les universitats de Barcelona i Madrid féu estudis de Dret que deixà inacabats. Començà a escriure poesia en català i castellà molt influït pels romàntics francesos. La producció catalana la recollí en el volum "Poesies" (1885).
Per influència de la lectura dels parnassians i de les Odi barbare de Carducci intentà d'assajar els mestres greco-llatins en llengua catalana, experiència de la qual sortí l'"Oda a Horaci". Anys després continuà aquesta experiència i aplegà les composicions d'aquesta classe en el llibre "Horacines", publicat al 1906.
L'any 1883 decidí de seguir la carrera eclesiàstica i anà a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma. Fou ordenat sacerdot el 1888. L'any 1902 fou proclamat Mestre en Gai Saber.