L'autora escriu regularment una columna a "The New York Times" i el 1992 va guanyar el Premi Pulitzer.
Explica l'experiència dolorosa que va viure amb la mort de la seva mare quan ella tenia 19 anys. Abans de morir li va ensenyar a viure intensament cada minut i a omplir la vida d'objectius que li donin sentit. Enfoca positivament el fet que la mare va saber exercir la seva professió sense que això fos cap obstacle en la seves obligacions d'esposa i mare. Per altra part, dóna importància a viure el moment present, pensant, meditant i no deixant-se portar pel ritme vertiginós que es troba en l'ambient.
Parla també dels valors i de la importància del sacrifici. En el fons sempre contempla una actitud transcendent de la persona i dóna importància a l'ànima, però els seus plantejaments tenen quelcom de "new age" i algun enfocament erroni com ara: "tu ets l'única persona viva que posseeix la custòdia absoluta de la teva vida". El llibre es troba en la línia dels d'autoajuda i degut a la seva superficialitat li manca un especial interès.
Per a públic adult amb un mínim de formació.