Néstor Luján, recentment desaparegut, és un escriptor molt conegut a Catalunya, on s'ha acreditat com a periodista, director de les revistes "Destino" i de "Historia y Vida", autor de llibres sobre cuina, toros, viatges, història, i altres temes culturals, a més de novel·les en català i castellà. Ha guanyat els premis Plaza-Janés, Ramon Llull, Sant Jordi i Pere Quart, d'humor i sàtira.
Aquest llibre és un recull d'algunes de les seves idees, fòbies, sarcasmes, judicis, pensaments, que va formular al llarg dels seus anys de vida, i que ara es publiquen, amb una introducció de la seva esposa. En aquests pensaments descriu el seu tarannà sobre molts diferents temes, com ara són personatges, menjars, animals domèstics, burocràcia, cinema, esport... tot ho descriu amb molta llibertat. El llibre no exposa cap ideologia, però es nota que se'n riu de tot i de tothom. És una mica sarcàstic, i no deixa gaire bé a la gent que pensa diferent de ell, perquè es creu que ell té la veritat, i els altres són una mica infeliços i menys intel·ligents que ell. Es llegeix bé, però es nota una mica el seu escepticisme envers el món i tot el que l'envolta, encara que moltes vegades podríem dir que "hi toca".
Per a qualsevol públic.