L'autor és psicòleg clínic i màster en sexualitat humana. Membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i docent a vàries institucions pedagògiques. Té algunes obres de psicologia i autoajuda.
El present treball l'autoqualifica d'assaig. Conté una proposta al servei de l'aclariment de les claus psicològiques i emocionals que generen l'enamorament i possibiliten la seva transformació en amor. No pretén crear un tractat general, sinó dissenyar una teoria funcional i analítica de les relacions sentimentals que ajudi les persones d'ambdós sexes a plantejar-se-les amb una base més objectiva. Ho tracta en deu capítols.
El mètode seguit pot qualificar-se d'anàlisi fenomenològic del comportament i motivacions psicològiques de la parella; està temperat per l'experiència de gabinet que palesa l'autor, junt amb gran dosi de sentit comú. Però tanmateix tot el contingut pateix d'un rerefons pelagià i sembla que vagi dirigit a éssers humans sense pecat original. El llenguatge és clar i planer sense abusar de terminologia abstrusa pseudocientífica.
Exalta l'Eric Fromm i el seu llibre "Art d'Estimar". Defuig de citar mínimament la paraula matrimoni. Considera la parella com a nucli social bàsic, cèl·lula primària del nostre model de civilització i estructura de convivència. La considera només com un fenomen social. Malgrat això no deixa de donar consells interessants, i positius, però no els fonamenta en normes morals sinó en criteris de suposada eficàcia.
Es mostra força permissiu: diu "no sóc un moralista i defenso el dret a una sexualitat tan lliure i oberta com la desitgen els seus practicants". "L'aconsellable és que el sexe, a més a més de plaer genital, produeixi satisfacció personal".
Sols per persones adultes amb formació. Psicòlegs.
Publicado por Pòrtic