Clara Soley és professora de llengua i literatura catalanes. Va ser finalista del Premi Sant Joan 2000.
L´Avarícia: En Ferran Gudiol és un setciències, professor d´institut. Viu sol en un apartament de 40 m. quadrats, envoltat de llibres de Beatus. En Ferran és coix i no gaire afavorit físicament. Té una mare separada, força beata i esquerpa, un pare desaparegut, que és un lladre, un pocavergonya i un Casanova.
Un dia, la senyora Antonia, una veïna miserable apareix morta en el seu pisi, en Ferran, descobreix que l´ha convertit en el seu hereu. Més endavant, la seva mare li explica que –en realitat- és fill de la senyora Antonia, que era l´amant del seu pare.
A partir d´aquí, i en saber que s´ha convertit en un milionari, es desencadenen una sèrie de fets que portaran al nostre protagonista fins a l´embogiment per pura avarícia. Al final, acaba sospitant de tothom i acaba matant a la seva mare adoptiva que, per pura avarícia, ha volgut vendre els llibres antics d´en Ferran a un llibreter.
El llibre té molts inconvenients:
El primer és que els personatges que apareixen no són éssers normals, sinó -en molts casos- marginals i quasi patològics.
Presenta un pecat capital com un fet extrem, exagerat i encarnat en homes i dónes que estan una mica en el marge.
Sembla que, en tot això hi ha una finalitat còmica i, potser també, moral (tot i que la moralitat està en veure que es pot arribar a matar per avarícia).
En el llibre es presenten fantasies sexuals d´en Ferran, apareix ridiculitzat pels seus alumnes i companys de feina, es parla de la religió, dels mossens, i de l´Església en un to còmic i és un element que serveix per caracteritzar alguns personatges de manera negativa. Poc interessant.
Públic adult amb formació.
Publicado por Columna