És un relat epistolar, en forma de monòleg, on Aurore Lucile Dupon, el veritable nom de George Sand, va descrivint la seva vida i recordant episodis. Des de la tomba on està enterrada, al cementiri de Nohaut, envia les seves memòries a l´autor del llibre.
Un matrimoni el l´edat juvenil, que va acabar amb separació, i una cerca contínua del plaer i la felicitat en les relacions amb els seus amants, ens mostra la personalitat d´aquesta escriptora, sensible, inestable i disconforme amb l´època que li va tocar viure.
En un intent d´esbrinar què li passava, i als altres, la protagonista va descrivint les seves relacions amb els seus amants, que ella jutja autèntiques l´instint: el seu paper en ocasions és maternal-protector, d´altres masculí, etc., d´una manera canviant i ambigua.
Les seves reflexions a la “tomba” acaben sempre menyspreant la moral tradicional per hipòcrita -especialment el règim matrimonial- i fa una burla ridícula de la religió. Malgrat la seva vida, diu d´ella mateixa que no és una prostituta, perquè ella sempre ha “estimat” (?) a les seves parelles i els ha sigut fidel mentre que ha durat la relació.
Creiem que l´autor, en la etapa de la relació de la protagonista amb Chopin a Valldemosa, intenta minimitzar la seva tumultuosa relació, i destaca el seu paper com a mare amatent dels dos fills petits del seu matrimoni i alhora com amant-protectora-mare del músic, versió una mica diferent de les conegudes.
No hi ha sexe explícit però tot el llibre està impregnat d´erotisme i descripcions sensuals.
És molt negatiu en l´aspecte com ella tracta de justificar aquestes relacions amb idees pseudo-intelectuals (mostra un pre-marxisme), relacionades amb escriptors de la època -alguns amants seus-, i politics del Segle XIX.
Publicado por Columna