Ricard Moja, president de la fundació d´una prestigiosa institució cultural, desvia una quantitat important de diners per al seu ús personal. Recomanat per ell, l´artista Res Benito està preparant un gran mural sobre l´orgasme -que segons ell és l´origen del cant-, per al teatre del Liceu.
Tres perruqueres li proporcionen els cabells que necessitarà per a la seva obra. Mentrestant, Rubén Montesinos, que treballa per a les persones sense sostre, rep l´encàrrec de buscar la Lídia Moja, germana d´en Ricard desapareguda a l´Índia fa més de trenta anys.
L´autor estableix un paral·lelisme entre la novel·la i els esdeveniments mediàtics dels últims temps a Catalunya i a Barcelona: la corrupció política i econòmica, la immigració, i especialment les estafes en el món de l´art actual, on cal esbrinar si és art ó engany.
Hi ha un sentit moral en el relat, excepte en els temes referents a la sexualitat, on l´autor fa un intent de presentar tan les relacions normals o les escabroses i obscenes com naturalitat: confon el pudor natural amb la repressió.
Hi ha abundant sexe explícit, degenerat i groller. Hi ha certa “tolerància” (no respecte) per les manifestacions religioses, però com un món antic i segregat.
Publicado por Columna