L´autora (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filologia catalana. Ha publicat contes infantils, poesia i novel·la. Aquesta obtingué el XVII premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó 2004.
Pocs dies abans del començament de la guerra civil espanyola 1936-39, la Mercè, una noia de dinou anys, arriba sola i embarassada a les Palmes de Gran Canària, on no coneix a ningú. L´acull per compassió, una dona gran que ha sigut i segueix exercint de prostituta.
Aquí el relat retrocedeix i ens apropa a l´infantesa, de totes dues protagonistes. La prostituta ha tingut una vida dura i ha sofert mals tractaments, però no guarda rancor pel passat, reconeix la seva pobre vida i renuncia amb un futur honest.
La Mercè -orfe, els pares varen morir durant la guerra-, però no volgué l´afecte i acolliment que li oferien uns oncles. Decidí marxar quan desaparegué sense dir res, en Joan, que era el pare de la criatura. Sempre havia obtingut dels familiars i nuvis, els capricis que volia.
La trajectòria de la Mercè la defineix el títol del llibre: “Ànima mesquina”. Guarda tot el rancor i enveja, abocant-lo sobre les persones innocents que l´estimen: oncles, fill, marit, amiga, etc. amargant-els-hi la vida i enganyant-los en tot moment.
L´autora aconsegueix descriure amb realisme desgarrador, la degradació dels sentiments de la protagonista.
Es un relat de la denúncia de la misèria a que pot arribar la persona humana i ho contrasta amb la actitud generosa i de bon cor de la prostituta.
Hi abunda sexe comú i descriptiu.
El relat deixa molt mal gust de boca.
Propi d´una pertorbada obsessiva i masoquista (la protagonista).
Publicado por Columna