La novel·la està ambientada en la Barcelona del segle XV i, concretament en l´atzarosa construcció del port de la ciutat, començat el 1477 i dirigit per l´enginyer italià Stassi d´Alexandria. La construcció no serà fàcil perquè els continus moviments del mar, les tempestes i onades destruiran contínuament l´obra feta.
Al voltant d´aquest nucli d´activitat es mouran els principals personatges de la narració: el jove Marcel Roqueta, fill del capatàs de les obres, de salut delicada; el cartògraf Lluís Esquiva, savi que cerca una joia impressionant i que serà el detonant del viatge que faran junts aquests dos personatge cap un món inexplorat. Amb aquesta línia elemental d´argumentació, s´hi van afegint els altres personatges que arriben a ser vitals per a la narració: les dones, els monjos, els amics, les autoritats de la ciutat...
L´església té una presència específica en aquesta novel·la ja sigui per la persecució de la Inquisició, ja sigui pel tòpic dels monjos corruptes i viciosos, tan habitual en les novel·les històriques ambientades en aquesta època.
El debat Ciència/Fe també hi és present, encara que a un nivell molt elemental. Sembla que l´Església tingui una visió reduccionista de la ciència i el progrés.
La novel·la té una sintaxi una mica pobre; hi ha alguns defectes de redacció, encara que, en general el ritme es bo, tot i que el final és poc creïble en quant a la trama.
En les relacions entre els individus l´autor s´ha deixat endur per un cert naturalisme i hi ha algunes escenes de sexe descriptives.
L´inici exabrupte de la novel·la amb una violació d´una noia per un monjo a dins de l´església, no té cap altre sentit que un pur reclam comercial.
Publicado por Edicions 62