CAMINS DE FRANÇA. II

De PUIG I FERRETER, JOAN

L'autor (1882-1956) començà l'activitat literària com a dramaturg als 25 anys amb notable èxit i reconeguda qualitat. Director editorial, introdueix destacats escriptors estrangers a la llengua catalana. Al mateix temps s'adreça també a la narrativa i acaba escrivint vàries novel·les. És considerat com un modernista tardà. La present obra, que subtitula "Llibertat i poesia", és la segona part de la total "Camins de França" (1934).

Ens descriu la vida de rodamón d'un adolescent (el propi autor) que té ganes de conèixer la vida per ell mateix, vivint-la amb tota intensitat, per després poder contar-la i fer-se un nom a la literatura catalana. Enceta els camins de França desembarcant a Marsella amb la fita a París. De fet, l'acció s'acaba poc després de Lió. Porta una existència de vagabund, ajuntant-se amb gent més gran que ell, autèntics rodamóns.

Fa els més varis oficis per guanyar-se la vida, amb el deler d'adquirir noves experiències i fer-se una intensa personalitat, tot fugint de l'existència burgesa que d'altra manera hagués portat a Barcelona. Fins i tot fa petits robatoris i capta pels pobles on passa. S'enlaira al Parnàs quan es troba als llocs on visqueren Mistral i Daudet. La seva dèria és ser com ells.

Té un caire autobiogràfic. Analitza, quasi exhaustivament els estats interiors del personatge, destriant els sentiments, les eufòries un tant infantils, els enutjós i les joies. Passa ininterrompudament des de la més gran exaltació a les pors més vagues.

Es mostra un personatge en formació, autoanalitzant-se i contant-ho tot en primera persona. A vegades l'autor és repetitiu en la descripció dels estats interiors i una mica abstrús. La prosa és de qualitat literària, encara que a voltes hi ha contraposicions forçades i artificials. De totes maneres és una obra característica de les lletres catalanes.

Hi ha poques al·lusions a la religió i a les creences. En un curt diàleg entre el jove protagonista i un episòdic seu amo, aquest manifesta certs dubtes sobre Déu, que semblen lleument compartits pel xicot.

Hi ha llenguatge ordinari de carrer que es transforma, en ocasions, en groller. També es relaten curtes escenes amb meuques. De totes maneres es destaca l'ambient sòrdid d'aquest món i el fa desagradable.

El protagonista l'acaba refusant.

L'ambient en que es mou tota l'obra és semblant al de la "picaresca" clàssica, amb petites situacions i expressions que s'escapen a la moral.

Destinat a gent amb formació, adults.

Publicado por Edicions 62

Ficha técnica

Titulo: CAMINS DE FRANÇA. II
Autor: PUIG I FERRETER, JOAN
Editorial: Edicions 62
Idioma: Catalán
Páginas: 415
Año: 1995
Colección: Les millor obres literatura catalana
Calificación: G (ver claves)
Material: Narrativa