Crònica i missatge d'una jornada memorable, la de la primera visita d'un Papa a Barcelona i Montserrat

Em plau començar aquesta relació posant en relleu el que Antoni Gaudí, servent de Déu i arquitecte genial de la Sagrada Família, deia sobre aquest temple: «En la Sagrada Família tot és providencial». Doncs ben cert que sí, perquè en cercar un dia per a la visita del Sant Pare Benet XVI a Barcelona per a la dedicació de la basílica, escollírem el dia 7 de novembre de 2010, diumenge, sense tenir present que el Papa Beat Joan Pau II va visitar la Sagrada Família el 7 de novembre de 1982, diumenge. I encara una altra consideració en aquest sentit providencial. Quan preguntaven a Gaudí qui acabaria el temple de la Sagrada Família, l´arquitecte contestava que seria Sant Josep. Doncs bé, el Papa que, en dedicar-lo al culte, ha acabat el temple es diu Josep

El 24 de setembre de 1982, festa de la Mare de Déu de la Mercè, el qui aleshores era arquebisbe de Barcelona, el cardenal Narcís Jubany, presidí una missa a la basílica de la patrona de la ciutat i la diòcesi de Barcelona. Faltaven poques setmanes per al dia 7 de novembre de 1982, que era el dia escollit per Joan Pau II per dedicar-lo a Barcelona durant el seu primer viatge a Espanya. El cardenal Jubany dedicà la seva homilia a la ja propera visita del Sant Pare i pronuncià unes paraules que reflectien una visió molt ajustada de la gran figura de Joan Pau II. Son unes paraules que recentment hem sentit i llegit amb motiu de la beatificació del primer Papa polonès de la història de l´Església. «En aquesta celebració solemne de la festa de la Mercè –va dir el cardenal Jubany–, com a bisbe d´aquesta diòcesi, solidari amb els altres bisbes de Catalunya, us prego que rebem Joan Pau II amb el cor i els braços ben oberts».

El cardenal va ser escoltat. El poble català i barceloní va respondre a la crida del pastor de l´arxidiòcesi de Barcelona, malgrat que fou un dia d´una climatologia molt adversa, però va quedar compensada per la calidesa espiritual que el poble cristià manifestà a la presència del Sant Pare a Barcelona. L´ocasió s´ho mereixia, perquè era la primera visita apostòlica d´un Pontífex romà a la nostra terra. En referir els actes de la visita del Papa Joan Pau II, em vénen a la memòria molts records entranyables perquè vaig tenir la joia d´acompanyar el Papa i els bisbes de Catalunya durant tots els actes (aleshores jo era Vicari General de Barcelona i Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense).

 

L´helicòpter en què viatjava el Papa aquell matí del diumenge 7 de novembre, procedent de Saragossa, no pogué aterrar ni a la plaça del Apòstols, de Montserrat, com estava previst, ni a Monistrol o a la rodalia, i hagué de fer-ho l´aeroport del Prat de Llobregat. El trasllat del Papa i del seu seguici fins a la santa muntanya s´hagué de fer per carretera, i això retardà molt l´horari. Allà l´esperaven tots els bisbes i els abats catalans i nombroses autoritats, encapçalades pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, acompanyat de la seva esposa, que al final de l´acte varen oferir al Sant Pare una corona anomenada «de la santedat», realitzada l´any 1954 per l´orfebre català Manuel Capdevila, amb materials pobres i en homenatge a sant Maximilià Kolbe, que s´oferí per morir a Auschwitz, ocupant el lloc d´un condemnat a mort que era pare de família. Un sant polonès molt admirat per Joan Pau II.

A causa del retard en l´horari, no hi hagué la celebració eucarística que estava prevista. Es féu, en canvi, una celebració de la Paraula, durant la qual no parà la pluja, el vent i la boira. El Sant Pare llegí l´homilia prevista per a la missa, en la qual emprà el català i el castellà. Després d´aquesta celebració a les places del monestir, el Sant Pare fou rebut a la porta de la basílica per la comunitat i entrà a la basílica. Allà escoltà el cant de la Salve montserratina, interpretada per l´Escolania i el poble. Des de l´altar també escoltà l´himne a la Mare de Déu de Czestochowa, Verge negra i Reina de Polònia. Seguidament pujà al cambril de la Moreneta, davant la qual pregà uns minuts profundament recollit. Una fotografia d´aquell moment ha quedat com una de les imatges recordatori d´aquella jornada. Deixà als peus de la Mare de Déu, com a record de la seva estada, un artístic rosari.

Des del cambril, entrà tot seguit en el recinte monàstic i saludà la comunitat benedictina. Seguidament abandonà Montserrat a dos quarts d´una del migdia, després d´haver-se interessat perquè hi haguessin autocars de baixada per a tots els pelegrins. La tempesta que durant tota la matinada del diumenge va descarregar sobre Montserrat va demanar un veritable sacrifici als set mil joves i nombroses persones adultes que es traslladaren a Montserrat responent a la crida dels bisbes. El pelegrinatge acabà amb un balanç trist, ja que dues noies de COU d´un col·legi de Girona varen ser aixafades per una ensulsiada de terres quan anaven a posar el seu equipatge a l´autocar amb què havien de tornar a casa. El cardenal Casaroli, en nom del Sant Pare, envià un missatge de condol a les famílies de les dues noies.

 

L´arribada del Sant Pare a Barcelona hauria hagut de ser amb helicòpter, que hauria aterrat al recinte de l'Hospital de Sant Pau, precisament on ara hi ha els pavellons del nou Hospital. El trasllat s´hagué de fer per carretera. A tres quarts menys cinc de dues, amb molt de retard, arribà a la Sagrada Família, mentre seguia plovent. Malgrat això, a l´entrada de la Diagonal, a l´altura de la plaça de Maria Cristina, el Sant Pare deixà el cotxe tancat i pujà al papamòbil. Per l´avinguda de Gaudí, l´acompanyà la Guàrdia Urbana de gala, a cavall, mentre repicaven les campanes de totes les esglésies de la ciutat. L´ambient a les places i carrers propers del temple era de gran festa. El Sant Pare pujà fins al portal del Naixement, on l´alcalde Narcís Serra li oferí la clau d´or de la ciutat. Des d´un podi preparat davant la façana del Naixement pronuncià una al·locució i resà l´àngelus, moment que també ha quedat gràficament com un record de la visita. Després de beneir la multitud, entrà al temple dirigint-se al lloc on ara hi ha l´altar major. Allà una coral de Gavà interpretà una cançó polonesa molt familiar a Karol Wojtyla des de la seva infantesa. Seguidament, el president delegat de la Junta d´Obra del Temple, Joan Anton Maragall, en presència d´unes dues mil persones, oferí al Papa un artístic pergamí, escrit en català i en polonès, i el llibre del doctor Puig i Boada sobre el temple, artísticament enquadernat. Després de firmar en el Llibre d´Or del temple, sortí per la porta de la façana de la Passió, des d´on saludà les persones que omplien la plaça de la Sagrada Família.

Amb el vehicle panoràmic es traslladà pels carrers de Barcelona fins a la catedral, sempre acompanyat del cardenal Jubany. A la porta fou rebut pel Capítol de la catedral. Travessà el cor –on hi havia nombroses religioses de vida contemplativa i, al creuer, molts representants dels moviments laïcals i dels centres d´espiritualitat de la diòcesi– i baixà a la cripta de Santa Eulàlia, on pregà davant del Santíssim Sagrament exposat; d´aquest moment també n´ha quedat una bella imatge gràfica. Des del presbiteri de la seu impartí la benedicció apostòlica a tots i, pel claustre i per la capella de Santa Llúcia, es dirigí al Palau Episcopal per dinar i descansar breument.

Abans de dinar, el cardenal Jubany presentà al Sant Pare la seva anciana mare, que oferí al Sant Pare un ram de flors artificials fetes per ella mateixa. El Sant Pare li agraí molt el present i la besà a la front. El cardenal Jubany assistí emocionat a aquesta trobada de la seva mare i Joan Pau II. La imatge d´aquell bes del Papa a la seva mare va voler que fos la imatge del recordatori quan la seva mare, centenària, va morir.

 

 El primer acte del Sant Pare a la tarda d´aquell diumenge fou el que, en el programa general de la visita a Espanya, definia més l´estada a Barcelona. Un acte per al món empresarial i per al món treballador. A les cinc en punt, el papa pujava al podi col·locat davant la font lluminosa de Buïgas, un altre moment gràfic de la diada. Al costat del Sant Pare varen seure el cardenal Casaroli i el cardenal Jubany. Assistiren a l´acte unes 200.000 persones, segons estimacions de la Guàrdia Urbana. Primer saludà el Sant Pare el cardenal Jubany; després, parlà un jove treballador, membre de l´HOAC, Victoriano Jófreces Blanco, obrer tèxtil d´Esparreguera, que li explicà la problemàtica laboral i social de la ciutat i dels seus barris i poblacions perifèriques i va afegir: «Creiem que l´evangelització del món obrer ha de fer-se des de l´interior d´aquest món».

Eren prop de dos quarts de sis de la tarda quan el Sant Pare llegí el seu discurs al món treballador, ell, el Papa obrer. Fou interromput 27 vegades pels aplaudiments dels presents. Al final de l´acte, els Cors Clavé entonaren L´emigrant i el Sant Pare s´acomiadà, camí del Camp Nou.

 

La pluja, que parà durant l´acte de Montjuïc, tornà a fer-se present i ben abundosament durant la celebració de l´Eucaristia. Ho recordaran moltes de les cent trenta mil persones que assistiren a aquella eucaristia a l´estadi del Futbol Club Barcelona. El Sant Pare, revestit dels ornaments litúrgics, es dirigí a l´altar, tenint al costat els cardenals Jubany i Casaroli. Arribat a l´altar, les seves primeres paraules varen ser en català: «La pau sigui amb vosaltres». Les primeres paraules de l´homilia també les pronuncià en català.

Des del Camp Nou el Papa sortí cap a l´aeroport del Prat. Fou un acomiadament discret, però també festiu per part de les moltes persones que es varen traslladar a l´aeroport, tot i que la pluja continuava caient. Joan Pau II beneí els presents i, amb el vehicle especial panoràmic, entrà fins a les pistes, on ja l´esperava l´avió que el traslladaria a Madrid. Al peu de l´avió fou acomiadat pel cardenal Jubany i pel president de la Generalitat, Jordi Pujol. Una de les filles d´aquest, la petita Mireia, tingué l´oportunitat de lliurar al Sant Pare un ram de flors, i el Sant Pare li ho agraí i li donà una medalla del pontificat. Eren dos quarts de deu del vespre quan l´avió s´aixecà de la pista.

Seguia caient una pluja que acompanyà aquella jornada memorable i a la vegada tensa i soferta per part de molts i moltes. El poble barceloní i català va donar prova de coratge, fe i cortesia, responent a la petició que, des de la basílica de la Mercè, li adreçà el cardenal Jubany en dir-li: «Us prego que rebem Joan Pau II amb el cor i els braços ben oberts».

 

I el Sant Pare què ens va dir als cristians catalans? Quin missatge ens va voler deixar en la seva visita a Montserrat i a Barcelona? Ho he deixat per al final del meu escrit, però és allò més important que ens cal escatir. No pretenc fer-ne un resum, sinó només fer com de guia, suggerint el tema o els temes dominants en els quatre parlaments que ens adreçà aquell dia.

* A Montserrat, Joan Pau II va fer un veritable cant a la muntanya, a l´advocació mariana i als «benemèrits fills de Sant Benet», a la comunitat benedictina. Un Sant Pare tan marià com ell centrà les reflexions sobre el sentit del pelegrinatge a la llum del misteri de la Visitació. Va recórrer al català per parlar de la «Mare de Déu», de la «Moreneta» i va citar en la nostra llengua aquestes paraules de la Salve: «Déu vos salve, vida, dolcesa i esperança nostra». En una citació implícita de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, del bisbe Josep Torras i Bages, demanà que la muntanya santa fos «un bosc d´oliveres, signe de pau».

* Les paraules a la Sagrada Família encara tenen ressonàncies montserratines. Recordà dos noms emblemàtics en la història del temple –avui basílica–: Sant Josep Manyanet i Vives i Antoni Gaudí. Lloà la vocació familiar del cap i casal de Catalunya, en especial la seva capacitat acollidora, demanà que la família sigui sempre entre nosaltres una «Església domèstica» i no oblidà de fer una especial referència afectuosa i suplicant per a les mares de família.

* El discurs de Montjuïc, adreçat als treballadors i empresaris, deixà clar que era un missatge per a tot el país. El Papa de la doctrina social de l´Església proposà un veritable «Evangeli del treball», citant la seva encíclica Laborem exercens, tot recordant alguns punts forts del seu magisteri social. La centralitat de la persona, la primacia d´aquesta sobre les coses, i la importància de la dimensió subjectiva del treball, fundada sobre la dignitat de la persona humana. Demanà una economia que estigui al servei de l´home. Reconeixent ja una situació de crisi, parlà de la dimensió moral –no sols econòmica o tècnica– de l'empresa i la seva funció social. Crec que el que va dir a Montjuïc té un valor permanent, encara més en aquests moments d´una forta i perllongada crisi econòmica.

* A l´estadi del Camp Nou, en l´homilia de la missa que Joan Pau presidí a Barcelona, les paraules del Sant Pare foren un missatge molt adreçat a la comunitat catòlica de Catalunya. Demanà unes actituds veritablement cristianes. Allà va resumir l´essencial de Redemptor hominis, l´encíclica programàtica del seu pontificat. El tema central de l´homilia fou l´Església i l´actitud del catòlic davant d´aquesta, un missatge adreçat als fills de la nostra Església. Ens demanà seguir la veu del Magisteri eclesial i ser fidels al Concili del nostre temps: el Vaticà II, l´aplicació del qual reafirmà que era un dels objectius principals del seu pontificat. L´homilia al Camp Nou és un veritable estatut o carta fonamental de les actituds del cristià envers l´Església.

Crec que la beatificació del Papa polonès caldria que fos una invitació a retrobar aquests missatges, a rellegir-los, meditar-los i aplicar-los, si en som capaços. Units als que han deixat Benet XVI durant la seva recent visita apostòlica a Santiago de Compostel·la i Barcelona constitueixen un bon full de ruta per als catòlics d´aquests inicis del tercer mil·lenni.