Crònica de la beatificació

De camí cap a la ciutat eterna, vaig tenir temps abundant de reflexionar sobre quina era la causa de l´atractiu de Joan Pau II sobre els joves. Per què té tanta atracció aquest Papa? Per què ha batut rècords d´assistència en les Jornades Mundials de la Joventut? Mirant al meu voltant en l´autobús que ens portava cap a Roma, veia una trentena de nois amb uns quants sacerdots que els acompanyàvem. Havíem sortit de Barcelona la tarda anterior i havíem passat tota la nit viatjant a l´autocar. L´entusiasme era gran. Però, per què? Si aquests nois, que ara ronden els 20 anys, a penes l´havien conegut. Però, segur, n´havien sentit parlar i l´entusiasme sens dubte es transmet.

Vaig recordar un text que havia llegit en un dels llibres de Karol Wojtyla. I ara, a la tornada, el transcric perquè em sembla que ajuda a donar resposta al meu interrogant: «mai oblidaré un noi estudiant del politècnic de Cracòvia, del qual tots sabien que aspirava amb decisió a la santedat. Aquest era el programa de la seva vida; sabia que havia estat 'creat per a coses grans´, com va dir un cop sant Estanislau de Koska. I, al mateix temps, aquest noi no tenia cap dubte que la seva vocació no era ni el sacerdoci ni la vida religiosa; sabia que havia de seguir sent laic. L´apassionava el treball professional, els estudis d´enginyeria. Buscava una companya per a la seva vida i la buscava de genolls, amb l´oració». Una mica més endavant, confirma que aquesta situació es pot aplicar a un gran nombre de joves: «Si s´estima l´amor humà, neix també la viva necessitat de dedicar totes les forces a la recerca d´un 'bell´ amor. Perquè l´amor és bell. Els joves, en el fons, busquen sempre la bellesa de l´amor, volen que el seu amor sigui bell. Si cedeixen a les debilitats, imitant models de comportament que bé poden qualificar-se com 'un escàndol del món contemporani´ (i són models desgraciadament molt difosos) en el profund del cor desitgen un amor bell i pur. (...) Saben que ningú no pot concedir-los un amor així, fora de Déu. I, per tant, estan disposats a seguir Crist, sense mirar els sacrificis que això pugui comportar». En definitiva, Joan Pau II va mostrar una gran confiança en els joves, en la seva capacitat de plantejar-se grans ideals i de seguir-los, i això és atractiu.

 

Pelegrins catalans a Roma

Tot just arribar a Roma, el divendres 29 d´abril, vàrem anar al Vaticà per ambientar-nos. Visitàrem la capella de Sant Sebastià (el que deixaven veure uns plafons que hi havia al davant), on reposarien després les despulles del futur beat. Sabíem que després seria molt laboriós accedir-hi. També vàrem fer una estona d´oració a l´altar de Sant Josep, que és el més lluny on vam poder arribar, perquè estaven preparant la basílica per als esdeveniments que hi tindrien lloc.

L´endemà ens va rebre l´arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol. En el grup venien uns quants nois de la seva diòcesi. Ens va saludar molt cordialment i ens va relatar les seves trobades amb Joan Pau II. La més emotiva, la visita ad limina de la seva diòcesi, al febrer del 2005, un mes i mig abans de la mort del Papa. Va poder estar amb ell a soles durant 15 minuts, inoblidables. El Dr. Pujol va animar tots els que havíem vingut a Roma a una resposta de generositat davant de les coses que Déu demana. Aquest mateix dia, el dissabte, vam poder resar davant de les restes mortals de sant Josepmaria Escrivà que reposen a l´església prelatícia de Santa Maria de la Pau. Era una oportunitat que molts del grup volien aprofitar en aquest pelegrinatge a Roma.

Al vespre, ens vàrem dirigir al Circ Màxim. Van ser emocionants els testimonis de Marie Simon-Pierre, religiosa francesa, que es va curar miraculosament de la greu malaltia de Parkinson que l´afectava, després d´acudir a la intercessió de Joan Pau II. Joaquín Navarro Valls va explicar que per comprendre Joan Pau II cal entendre què és la Divina Misericòrdia i va revelar que el Papa «es confessava cada setmana». Amb freqüència, el veia a la seva capella privada, de genolls, amb trossos de paper que llegia en la seva oració. Eren intencions que persones de tot el món li confiaven en les seves cartes.

Finalment, li va tocar el torn al cardenal Stanislaw Dziwisz, arquebisbe de Cracòvia, que va ser el seu secretari personal durant més de 40 anys. Va assenyalar els amors de la vida de Joan Pau II: «Déu (Jesucrist); i l´home, sobretot els joves». Va relatar alguns records de la seva vida i va arrencar aplaudiments de la multitud. La vigília va acabar amb el rés dels misteris de llum del rosari en connexió amb grans santuaris de diferents continents. També es va connectar per a l´oració i benedicció final amb Benet XVI des del Palau Apostòlic Vaticà.

 

El dia de la beatificació

L´endemà, calia matinar davant de la previsible aglomeració. Vàrem optar per dividir-nos i alguns van aconseguir estar relativament a prop. Altres van preferir les pantalles gegants del Circ Màxim, on havíem passat la vigília del dia anterior.

Després de resar la Coroneta de la Divina Misericòrdia i de començar la Missa, un gran aplaudiment, que va durar 8 minuts, es va estendre per la Plaça de Sant Pere, seguint per la Via de la Conciliació i els carrers adjacents, quan Benet XVI va llegir la fórmula de la beatificació:

«Concedim que el venerable servent de Déu Joan Pau II, Papa, d´ara en endavant sigui anomenat Beat i que es pugui celebrar la seva festa als llocs i segons les regles establertes pel dret, cada any, el 22 d´octubre», va dir en llatí. Es va descobrir la gran fotografia d´un Joan Pau II somrient al centre de la façana de la Basílica de Sant Pere. Va ser un moment de gran d´emoció. Després la religiosa francesa Marie Simon-Pierre acompanyada per la religiosa polonesa que assistia a Joan Pau II, sor Tobiana, van presentar la relíquia, una ampolla amb la sang de Karol Wojtyla. La missa va transcórrer amb solemnitat i acompanyada de bells cants interpretats per la coral vaticana. Se´ns va insistir pels altaveus que durant la celebració de la missa s´evitessin els aplaudiments i l´onejar de les banderes. No va ser possible del tot, perquè en l´homilia de Benet XVI va haver-hi alguns aplaudiments. Quan va dir que «Joan Pau II és beat per la seva fe, forta i generosa, apostòlica». També quan va recordar el lema Totus tuus, que va acompanyar sempre el nou beat i va donar aquest caràcter marià a tot el seu pontificat. I més encara en recordar les memorables paraules de la missa inicial del seu pontificat: «No tingueu por! Obriu més encara, obriu de bat a bat les portes a Crist!».

Al final de la cerimònia, quan vàrem poder trobar-nos en el punt de reunió, cadascú va relatar les seves experiències. Regnava una gran alegria. Fins i tot en aquells que quasi no van poder veure res. De tornada a casa, continuàvem veient passar un gran nombre d´autocars de pelegrins, amb els quals coincidíem en les àrees de servei de l´autopista. Sobretot polonesos, i de moltes altres nacionalitats. Vàrem parlar entre nosaltres de com continuar aquesta irradiació del Beat Joan Pau II en les nostres vides i va semblar natural concretar-la en la participació en la pròxima Jornada Mundial de la Joventut a Madrid, en el mes d´agost. A reveure, doncs.