Leer y comprender la Biblia

José Morales

Benet XVI desitja que floreixi «una nova etapa de més amor a la Sagrada Escriptura per part de tots els membres del poble de Déu, de manera que, mitjançant la seva lectura orant i fidel al llarg del temps, s´aprofundeixi la relació amb la persona mateixa de Jesús». Així ho expressa en l´exhortació apostòlica Verbum Domini (n.72).

Però per estimar més la Bíblia, cal tenir-ne un coneixement més clar i profund. L´obra que ara presentem té aquest objectiu. Morales vol apropar el lector a la Bíblia i ajudar-lo a entendre els llibres sagrats d´una manera científica i teològica. L´autor ens ofereix un bon instrument per millorar la formació bíblica.

El llibre consta de cinc apartats. El primer i l'últim són de tipus divulgatiu. En el primer, l´autor fa un recorregut de tipus descriptiu per cadascún dels setanta-dos llibres que componen la Bíblia. Parla breument de les llengües que s´utilitzen, i exposa quin és el fonament de l´autoritat de la Paraula de Déu. L´última part, la podríem qualificar com a heterogènia. L´autor fa una breu reflexió sobre la funció de la Biblia en la teologia i en la vida cristiana, i sobre la influència de la Bíblia en l´art i la literatura de tots els temps.

En el segon apartat, Morales examina quina és la relació entre la Bíblia, la revelació i l´Església, i fa una anàlisi detallada del principals documents magisterials de tema bíblic.

A la tercera part, els temes centrals són tres: el cànon bíblic, la inspiració i la veritat de la Sagrada Escriptura. És ben necessari conèixer quin és el significat d´aquests conceptes abans de llegir el quart apartat, que examina la difícil qüestió de la interpretació bíblica. Morales fa una descripció de la història de la formació del cànon bíblic per tal de donar resposta a la qüestió de per què uns textos van ser reconeguts com a sagrats, i en canvi d´altres van ser rebutjats. Explica que els criteris que varen portar a l´Església a determinar la canonicitat d´un text són tres: la coherència del seu contingut amb la doctrina tradicional (ortodòxia), l´origen apostòlic i l´acceptació de les primeres comunitats cristianes. Canonicitat i inspiració s´impliquen mútuament, i la inspiració és la base i fonament de l´autoritat de la Bíblia, i de la seva veritat.

La quarta part està dedicada a l´hermenèutica i és la més extensa i densa. L´autor fa un recorregut per la història de la interpretació de la Sagrada Escriptura, estudia els principals documents doctrinals sobre aquesta qüestió i descriu els dos principis cabdals de la interpretació canònica, és a dir, la unitat entre l´Antic i el Nou Testament i la lectura feta amb el mateix esperit amb què es van escriure els textos. També fa un repàs del diferents mètodes d´interpretació i estudia la clàssica qüestió del sentits de la Bíblia. Finalment, fa un repàs dels gèneres literaris que fan servir els autors sagrats.

Morales afirma que no hi ha cap llibre espiritual ni manual de teologia que ensenyi tant de Déu i de l´ésser humà com la Bíblia (cfr. p. 243). Per això, la lectura de la Sagrada Escriptura hauria de ser part essencial de la identitat cristiana. Hem de rebre amb alegria llibres como aquest, que ajuden a llegir i comprendre la Paraula de Deú amb més profunditat.  

Glòria Heras