Evangelitzar a l'escola

Els documents del Concili Provincial Tarraconense, que emmarquen la vida eclesial de les esglésies diocesanes del nostre poble en aquest període històric, s´inicien amb un capítol primer que porta per títol «Anunciar l´Evangeli a la nostra societat». En aquest apartat, després de donar una ullada a la societat catalana de finals de segle XX, planteja l´evangelització com el repte primer de l'Església. Anunciar Crist a aquells que el desconeixen ha de ser l´objectiu de l'Església avui, un objectiu que arrenca de l´indiscutible mandat del Senyor Jesús als seus deixebles i que, pel que fa als textos més rellevants del magisteri eclesial, es concreta en l´extraordinària exhortació apostòlica de Pau VI “Evangelii Nuntiandi”.

L´Església existeix per evangelitzar tots els homes i dones, de tots els temps i arreu on siguin. L´apòstol Pau exclamava als corintis: «ai de mi, si no predico l'evangeli!» (1C 9:16). Per això el deixeble de Crist –tot batejat– ha de sentir-se cridat a proclamar la Bona Notícia mitjançant la paraula i el testimoni, que ha d´arribar especialment nítid als creients dits «allunyats», a aquells homes i dones que no coneixen el Crist, i als qui encara no han conegut Déu, però el cerquen «amb un cor sincer i s´esforcen sota l´influx de la gràcia a complir amb obres la seva voluntat» (Lumen Gentium 16).

L´escola és un àmbit de la nostra societat on l´anunci de l´evangeli no pot ignorar-se. Algú pot sorprendre´s d´aquesta afirmació i pot pensar que només em refereixo a les escoles d´ideari cristià. Penso que no. En qualsevol escola on hi hagi cristians, tant si és de titularitat pública com d´iniciativa social, l´evangelització és un deure i un dret que té tot batejat. La manera com fer-ho serà diferent, tenint en compte les diverses circumstàncies. A vegades, a l´escola pública, l´anunci explícit serà convenient modular-lo, però el que sempre serà possible és el testimoniatge d´una vida d´acord amb l´Evangeli del Senyor Jesús.

L´escola cristiana, per la seva banda, té una identitat ben definida i un clar projecte educatiu, i «és un veritable lloc d´evangelització» (Congregació per a l´Educació Catòlica, Dimensió religiosa en l´escola catòlica). No podem ignorar que una escola cristiana, ben integrada en l'Església diocesana, que proposa una vivència de fe a la comunitat educativa i que crea un clima de bones relacions interpersonals entre tots els seus membres és, per a moltes persones del nostre país (algunes molt allunyades de la vida de la fe), el referent eclesial més proper que tenen, i és a través d´aquesta escola com poden apropar-se a l'Església i escoltar una paraula evangèlica.

 

Els laics, testimonis de la fe

A l´escola pública, els laics i laiques cristians són els primers testimonis de la fe en aquest àmbit. Són laics els docents, ho són els membres de les associacions de mares i pares, el personal de servei de les escoles, i també, i no en darrer lloc, els mateixos alumnes.

El Concili Vaticà II ha posat en relleu la profunda vocació a la santedat personal i a l´apostolat de tots els laics cristians, els quals, «portant a terme la seva pròpia professió guiats per l´esperit evangèlic, contribueixen a la santificació del món des del seu interior, com el llevat en la massa» (Lumen Gentium 31). L´evangelització del nostre món avui té una tan gran complexitat i demana tanta creativitat que molts cops només els laics i laiques poden ser testimonis de l´Evangeli en algunes situacions. El món de l´escola pública és una d´aquestes. En ella el docent laic exerceix la seva vocació d´educador. És un docent, però la seva missió va més enllà de la docència, ja que esdevé formador dels homes i dones del futur al servei de la Veritat.

 

L´educador cristià

El docent cristià no ignora que avui hi ha variades concepcions de l´ésser humà. Malgrat això, té present que la concepció cristiana de l´home el situa en la més alta dignitat: la de fill de Déu, lliure i solidari amb els altres homes i dones pel manament de la caritat fraterna.

 La Congregació per a l´Educació Catòlica va dedicar fa uns quants anys un important document que ofereix una síntesi molt clarificadora del paper del laic cristià a l´escola. Podem llegir-hi que l´educador cristià «exercita el seu ministeri en l'Església vivint des de la fe la seva vocació secular en l´estructura comunitària de l´escola, amb la major qualitat professional possible i amb una projecció apostòlica d´aquesta fe en la formació integral de l´home, en la comunicació de la cultura, en la pràctica d´una pedagogia de contacte directe i personal amb l´alumne i en l´animació espiritual de la comunitat educativa a la qual pertany i d´aquells estaments i persones amb els quals la comunitat educativa es relaciona» (Sagrada Congregació per a l´Educació Catòlica, El laic catòlic, testimoni de la fe a l´escola, núm. 24).

L´educador cristià viu la seva vocació laïcal a l´escola i exerceix un veritable ministeri eclesial enmig de la societat i en concret en el si de l´escola on treballa. És bo que els mestres cristians prenguin consciència que la família i l'Església els han confiat aquesta important tasca educativa.

 

Els pares i mares

Tothom sap perfectament que els pares i mares són els responsables primers de l´educació dels seus fills. Això és reconegut en els tractats internacionals més importants, com ara la Declaració Universal dels Drets Humans quan diu: «El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills» (núm. 26.3). També, en la nostra legislació, l´Estatut de Catalunya afirma: «Els poders públics han de promoure i han d'impulsar la implicació i la participació de la família en l'educació dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l'accés a les activitats d'educació en el lleure» (art.44.3).

Avui els pares i mares, a través de les AMPAS, prenen part d´una manera directa en la vida de les escoles i en els diversos consells escolars. Per això té una gran importància que participin activament en aquests òrgans, i facin respectar els drets que assisteixen llurs fills i filles per rebre «la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l'ensenyament és laic» (Estatut d´Autonomia, art. 21.2).

A l´escola pública, els pares i mares han de vetllar especialment per tal que la classe de religió i moral catòlica sigui oferida en igualtat de condicions que les altres matèries i que aquesta s´imparteixi d´acord amb el currículum de la matèria aprovat per la Conferència Episcopal i publicat al BOE.

També a les escoles d´iniciativa social, els pares i mares han de tenir cura perquè aquesta matèria sigui impartida d´acord amb allò que l'Església demana i no es «dilueixi» en una «cultura religiosa», que no estaria d´acord ni amb la legalitat vigent, ni amb l´ideari del centre quan es tractés d´una escola cristiana.

 

Els joves cristians

Són els principals objectes de l´evangelització a l´escola, però alhora són també subjectes d´aquesta evangelització. Malauradament, potser massa sovint ho hem oblidat. Els bisbes de Catalunya, en el missatge de cloenda de l´Aplec de l´Esperit de Tarragona, deien: «Hem de viure amb joia el tresor de la fe, i sou vosaltres, els joves, els qui amb el vostre entusiasme heu de ser evangelitzadors dels altres joves».

Efectivament, els joves, a través del llenguatge i l´estil propi de la cultura juvenil, poden proposar els valors que brollen de l´Evangeli als seus companys de manera molt eficaç i assumir així un autèntic compromís missioner per a ser testimonis de l´Evangeli de Jesucrist.

Prendre´s seriosament la vocació baptismal demana prendre´s seriosament la missió d´evangelitzar «perquè tota l´Església, deixant-se regenerar per la força de l´Esperit Sant, es presenti al món contemporani amb un impuls missioner capaç de promoure una nova evangelització» (Benet XVI, Carta apostòlica Ubicumque et semper).

 

La classe de religió

Un àmbit privilegiat d´evangelització a l´escola el constitueix la classe de religió i moral catòlica. Fa poques setmanes, l´arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, tot convidant els pares i mares a inscriure-hi els seus fills, escrivia: «La classe de religió és el campanar que, al costat de les altres matèries de coneixement, convida aquells que lliurement ho volen a conèixer millor la cultura cristiana, a entendre la concepció cristiana del món i de la persona, i a descobrir l´evangeli». Efectivament, la classe de religió avui a casa nostra és una matèria que ha assolit una dignificació important gràcies a una bona colla de mestres i professors molt competents, així com també a uns materials educatius ben preparats. Els docents de religió, majoritàriament, imparteixen aquesta matèria amb professionalitat i preparació, i des de les diòcesis així com també des de les titularitats de les escoles privades i concertades amb ideari catòlic, es procura formar aquest professorat amb la mateixa intensitat que es formen els docents d´altres matèries.

De tota manera, a l´escola pública avui tenim alguns reptes importants. Malgrat que l´assignatura és d´oferta obligatòria per a totes les escoles (i alhora lliure de ser escollida o no per les famílies i els alumnes), no sempre aquesta oferta és presentada als pares i mares de forma correcta. Algunes escoles no faciliten la informació adequada en el moment de la matriculació i d´altres ofereixen matèries alternatives a la religió que no s´ajusten a allò que mana la llei. Això té com a conseqüència que en algunes franges, com ara el batxillerat, hi hagi una matriculació baixíssima.

Una altra gran preocupació és també l´existència d´alguns llibres de text, emprats en diverses escoles cristianes, que no respecten el currículum de la matèria i, en comptes de religió catòlica, presenten simplement una aproximació a la cultura religiosa en general.

De cara al futur, em sembla fonamental que els pares i mares es facin més conscients de la profunda responsabilitat que tenen en l´educació religiosa dels seus fills i siguin ells els qui demanin a l´administració educativa que es compleixi la llei en aquest punt.

Fa pocs dies, Benet XVI deia als membres de la Congregació per a l´Educació Catòlica: «És necessària la valentia d´anunciar el valor “ampli” de l´educació per formar persones sòlides, capaces de col·laborar amb els altres i donar sentit a la pròpia vida». En això, l´assignatura de religió i moral catòlica té un paper educatiu de primer ordre i, alhora, un caràcter evangelitzador per la seva clara expressió d´amor i de testimoni de la veritat.

Mn. Norbert Miracle Figuerola