La llibertat religiosa, camí per a la pau

Per Joan Garcia Llobet
Publicat el 03 de juny de 2011

Actualitat del Missatge de Benet XVI per a la Jornada Mundial de la Pau de 2011

Sembla clar que el tema triat pel Sant Pare per al missatge d´enguany de la Jornada Mundial de la Pau no està motivat per una preocupació principalment intel·lectual, sinó per la persecució a què es veu sotmesa l´Església en molts indrets i per la intolerància religiosa envers molts creients. Per al Papa, les fonts de la persecució vénen, per una banda, del fanatisme i el fonamentalisme, i en aquest cas s´arriba fins al vessament de sang, i, per l´altra, del laïcisme, que és més subtil però força excloent. Davant d´aquesta situació, Benet XVI reivindica el dret fonamental de llibertat religiosa, teòricament reconegut pels organismes internacionals i les constitucions estatals, però sistemàticament violat.Al llargdelmissatge,el Papa remarca les diferents conseqüències negatives per a la pau que se segueixen del desconeixementdel dret de llibertatreligiosa.

Comença el missatge assenyalant els «terribles actes de violència i d´intolerància religiosa que hi ha hagut aquest any. Penso en particular en l´estimada terra de l´Iraq [...] els recents patiments de la comunitat cristiana, i de manera especial l´atac vil contra la Catedral sirocatòlica de la Mare de Déu del Perpetu Socors de Bagdad, en el qual el 31 d´octubre passat van ser assassinats dos sacerdots i més de cinquanta fidels, mentre estaven reunits per a la celebració de la santa missa.»

En aquest context, el sant Pare ofereix en el missatge un reflexió sobre «la llibertat religiosa com a camí per a la pau». Em permeto destacar-ne alguns aspectes especialment rellevants.

♦ El dret a la llibertat religiosa es fonamenta en la mateixa dignitat de la persona humana, és equiparable al dret a la vida i condició irrenunciable per a la legitimitat moral de qualsevol altra norma moral i jurídica.

♦ La lliertat religiosa no és sols absència de coacció en el seu exercici i en tot el seu abast, sinó, fins i tot abans i positivament, «capacitat d´ordenar les pròpies accions segons la veritat». Aquesta obertura a la veritat i al bé «és garantia del respecte ple recíproc entre les persones». Actualment és gairebé un tòpic considerar el relativisme moral com la clau per a una convivència pacífica, però la realitat és que aquesta actitud constitueix l´origen de la divisió i la negació de la dignitat de la persona.

♦ El dret a la llibertat religiosa no és patrimoni sols dels creients, sinó de tota la família humana: «és un element imprescindible de l´Estat de Dret».

♦ Igual que passa amb totes les coses bones, el dret de llibertat religiosa també pot ser distorsionat i pervertit. Això succeeix quan s´instrumentalitza per subvertir l´ordre constituït o per retenir el poder o els recursos per part d´un grup. Fanatisme o fonamentalisme volen imposar la religió per la força, en aquests casos els Estats i les comunitats humanes han d'intervenir perquè la veritat mai no s´imposa amb la violència sinó per la força de la mateixa veritat. Tot i amb això, és innegable l'experiència de l´aportació positiva de les comunitats religioses a la societat: institucions caritatives i culturals, la contribució ètica en el camp polític, la religió viscuda és el que orienta la societat cap a principis ètics universals, com ha estat la Declaració Universal dels drets del home de 1948. Uns drets que, malauradament, avui son incomplerts o negats.

♦ L´altre extrem del fonamentalisme és el laïcisme: «El fonamentalisme religiós i el laïcisme són formes especulars i extremes de rebuig del pluralisme legítim i del principi de laïcitat». La dimensió religiosa de la persona i la seva obertura a la transcendència no poden ser ignorades i encara menys manipulades perquè no són una creació de l´Estat, sinó quelcom inherent a la persona que ha de ser reconegut i respectat. Si la llibertat de consciència, de pensament i de religió es veu com a rival dels poders públics, la societat queda exposada als riscos dels totalitarismes polítics i ideològics.

♦ A fi que les religions acompleixin la seva comesa de col·laborar en el bé comú, l´Església, sense assenyalar cap

camí de relativisme o sincretisme religiós, no exclou el diàleg i la recerca comuna de la veritat en els diferents àmbits vitals, perquè, com afirma sant Tomàs,«tota veritat, independentment de qui la digui, ve de l´Esperit Sant». Per això, el Sant Pare veu oportú recordar que aquest any 2011 es complirà el 25è aniversari de la jornada mundial de la pregària d´Assís, el 1986. «En aquella ocasió, els líders de les grans religions del món van testimoniar que les religions són un factor d´unió i de pau, no de divisió i de conflicte. El record d´aquella experiència és un motiu d´esperança en un futur en què tots els creients se sentin i siguin autèntics treballadors per la justícia i la pau.»

♦ El missatge també fa una crida a la política i a la diplomàcia perquè promoguin la veritat moral dins del seu món. Això consisteix, al capdavall, en un compromís constant per fonamentar la llei positiva sobre els principis de la llei natural. La Carta de l´Organització de les Nacions Unides presenta valors i principis morals universals que són referència per a totes les normes, institucions i sistemes de convivència.

♦ Els últims paràgrafs del missatge són una denúncia de les persecucions, els actes de violència i la intolerància per motius religiosos. Això succeeix a l´Àsia i a l´Àfrica amb les minories religioses, on s´arriba a la privació de llibertat personal o de la mateixa vida. Als països occidentals, a vegades es donen formes sofisticades d´hostilitat, renegant de la història i dels símbols religiosos que reflecteixen la identitat i la cultura de la majoria dels ciutadans. Al final, el Sant Pare s´adreça a totes les comunitats cristianes que són perseguides i els demana que no es desanimin, tot recordant-los que l´Evangeli sempre és un signe de contradicció i que les Benaurances i el Parenostre són un compromís de perdó.

♦ El món té necessitat de Déu. Té necessitat de valors ètics i espirituals, universals i compartits. Una societat reconciliada amb Déu està més a prop de la pau. La pau és el resultat d´un procés de purificació i elevació cultural, moral i espiritual. La llibertat religiosa és una arma de pau amb una missió històrica i profètica. El Sant Pare desitja que «tots el homes i les societats, en tots els àmbits i angles de la terra, puguin experimentar aviat la llibertat religiosa» per a la pau.

Dr. Joan Garcia Llobet

Doctor en Dret Canònic