Francesc Torralba
la seva condició de pare de famÃlia per tal de pensar com els pares haurien de parlar de Déu als seus fills petits i adolescents. «L´infant –escriu en el pròleg– és un forjador de preguntes impertinents. Els seus interrogants ens fan envermellir. Mostra, amb les seves demandes, la insostenible lleugeresa dels nostres coneixements, la fragilitat de les nostres teories. L´infant no coneix, encara, el tabú, ni és esclau del llenguatge polÃticament correcte. Pregunta i espera resposta».El nen, el noi, l´adolescent, a qui pregunta en primer lloc? Naturalment als pares. Preguntes de tota mena; però també sobre Déu, ja que com a fill vol saber més i millor sobre el món que l´envolta. I si aquests pares no tenen una bona formació, o és deficient, els fills queden decebuts. El llibre en qüestió, doncs, ajuda els pares que volen respondre amb seny i encert moltes preguntes sobre Déu i la Creació; sobre el tracte amb Déu que és Amor; sobre Crist i l´Església; sobre creença i ateisme; sobre llibertat, progrés cientÃfic; sobre el sexe, la vida, el treball i la mort. Per donar al llibre –adreçat als pares i catequistes, no pas als nens que pregunten o preguntaran– una agilitat que el faci agradable de llegir i de consultar, s´inventa dos simpà tics personatges: l´Oriol –un noi de dotze anys, curiós, despert i amable– i la seva mare Grà cia –mestressa de casa, professora, amb estudis humanÃstics i filosòfics, cristiana practicant, assenyada i de bon humor, ben formada doctrinalment–, que mantenen un dià leg normal sobre les grans veritats; una conversa especialment lluminosa, i fins i tot divertida. L´autor s´inspira en el De Magistro de sant AgustÃ, on el sant doctor «dialoga amb el seu fill Adeodat. El fill va posant preguntes al seu pare i el pare en respon algunes, però en suscita de noves».
Com hem dit, l´obra de Francesc Torralba va adreçada als pares cristians com a primers catequistes; i també a adults que col·laboren en catequesis diverses; a tots ells per ajudar-los a tenir respostes adients per als nois i noies que es volen formar en la Fe en Crist. Segons l´autor, algunes preguntes són reals, i d´altres estan elaborades des de la seva experiència de pare, pedagog i professor, tot i que afirma que l´ha escrit «pensant, especialment, en els meus cinc fills». Per això s´hi nota una gran autenticitat, una conversa raonada, uns dià legs actuals i interessants, plens de seny i de sana doctrina.
Francesc Torralba, a l´obra Ah, sÃ? Com parlar de Déu als infants(que comprèn set capÃtols),ha tingut molt present el món d´avui dia, on una cultura poc religiosa i especialment relativista sembla imposar-se, en molts països, en els diferents ambients educatius, familiars i socials, i on les experiències religioses són, de vegades, de bastant poca qualitat, o massa intimistes o bé allunyades de la realitat quotidiana. Com que l´infant «vol respostes també raonades i raonables», l´autor –com a bon filòsof–, en les converses entre l´Oriol i la Grà cia, integra tant la Fe com la raó.
Recomanem l´obra de Torralba perquè està escrit amb la natural profunditat d´un pare, professor que sempre intenta treure «el bo i millor» del jovent. Pot servir també a sacerdots, seminaristes, grups matrimonials vertaderament interessats per la formació cristiana del jovent en general...
Josep Vall i Mundó