Teòlegs catòlics i protestants reflexionen sobre la continuïtat entre el Jesús històric i el de la fe

La FTC organitza el Simposi Internacional El Jesús històric i el Crist de la fe, com a continuació del de fa dos anys sobre la historicitat de la figura de Jesús

La Facultat de Teologia de Catalunya (FTC) va convidar els teòlegs protestants Daniel Marguerat (reformat), Jörg Frey (luterà), Larry Hurtado (presbiterià) i Gerd Theissen (luterà), i els catòlics Francesc Torralba, Agustí Borrell, Salvador Pié-Ninot i Armand Puig a participar en el Simposi Internacional 'El Jesús històric i el Crist de la fe´, que se celebrà els dies 13 i 14 de maig a l´Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona.

Aquestes jornades d´estudi comptaren amb més de 250 participants i són una continuació del Simposi que també va organitzar la FTC l´any 2008 sobre La recerca del Jesús històric. I és que la qüestió del Jesús històric en referència a la fe cristiana representa el punt central que condiciona decisivament les conseqüències teològiques d´aquest debat.

Durant aquestes jornades, es constatà “que aquesta figura esdevé per als creients el Crist reconegut com a objecte de la fe”, afirmà el degà de la FTC, el Dr. Armand Puig. “Nosaltres creiem en aquest Jesús que va viure a Terra Santa fa molts anys, però també creiem que ha ressuscitat i que aquest és el Senyor i el Mestre de l´Església –continuà el Dr. Puig–. El Simposi va tractar de quina manera aquesta connexió es fa i de quina manera la fe cristiana no és simplement una altra ideologia, sinó un do i un compromís de vida en base a una història que és la història d´un Déu que s´ha revelat en la persona concreta de Jesús de Natzaret. La resurrecció, aquest gran fet i la seva realitat, determina la història cristiana, la qual no és pensable sense aquest Jesús que abans ha passat per la creu. No hi ha cristianisme al marge d´un misteri de mort i resurrecció. Aquesta és la síntesi de la figura de Jesús, que determina la confessió de fe cristiana”.

 

Jesús históric: punt central que condiciona el debat ecumènic

Aquest Simposi pretén mostrar el debat més actual i viu que té lloc en la teologia cristiana, en un context alhora ecumènic i de diàleg interreligiós. Es podria dir que les confessions cristianes s´aproximen extraordinàriament en aquell punt que n´és el centre: la persona de Jesús de Natzaret. És aquí on el debat esdevé més fecund, ja que es fa sobre un repte comú: dibuixar en el present i amb categories actuals la pregunta sobre qui és Jesús. La teologia ajuda a precisar el rostre i els contorns del missatge evangèlic, tal com ha de ser presentat i viscut en les societats globalitzades d´avui. En aquest sentit, la Bíblia ha deixat de ser el motiu de discòrdia que allunya les diverses confessions cristianes i s´ha convertit en el que sempre hauria d´haver estat: la font de la qual beu tot cristianisme responsable. La Bíblia és el gran instrument d´ecumenisme pràctic en la conjuntura actual. No es tracta, però, d´un tacticisme, sinó d´un fer justícia a allò que la Bíblia és, segons la lectura que l´Església en fa: Paraula de Déu, expressada amb paraules humanes.

Els evangelis constitueixen una síntesi indestriable de record històric i d´interpretació creient. Resulta una veritable utopia la pretensió –l´antiga i la moderna, la del segle XIX i la de la Tercera recerca– de reconstruir una biografia objectiva i detallada de Jesús de Natzaret. Malgrat tot, és cert que la investigació dels darrers anys ha permès de superar un antic escepticisme radical que tampoc no era justificat. Amb constància i amb humilitat, és possible arribar a algunes conclusions plausibles sobre la figura històrica de Jesús de Natzaret, la seva actuació i el seu missatge, i és igualment possible comprendre elements essencials del procés a través del qual els seus seguidors van arribar a proclamar-lo Messies, Fill de Déu i Senyor.

A l´hora de les conclusions, els teòlegs catòlics i protestants que van participar van coincidir a dir que es visualitza un canvi que s´està produint en els estudis bíblics: decididament, una lectura dels evangelis de la qual sigui absent la pregunta històrica, ja no és actual. Segons el degà de la FTC, Dr. Armand Puig, “ha passat l´època en què es proposava un tall net, i de vegades fins i tot una oposició, entre el Jesús que va viure a Galilea i Judea en el segle primer i Jesús ressuscitat aclamat com a Senyor de morts i de vius”. D´altra banda, tampoc no es pot concebre una aproximació purament històrica als evangelis, perquè aleshores en queda al marge la dimensió teològica, afirmen els teòlegs en les conclusions del Simposi. El professor Daniel Marguerat (Lausanne, Suïssa) ho va expressar amb una frase ben significativa: “Els evangelis són una biografia teològica". Aquesta és, segons els experts, una definició molt convenient per entendre quina classe de text són els evangelis que es consideren canònics.

 

Les ponències del Simposi

El Simposi va ser inaugurat pel bisbe auxiliar emèrit de Barcelona Mons. Pere Tena, en representació del cardenal Lluís Martínez Sistach, que acompanyà el Sant Pare al viatge a Portugal en aquells dies. Els ponents i els temes que varen desenvolupar van ser: el Prof. Daniel Marguerat (Lausanne, Suïssa): “El Jesús històric” i “el Crist de la fe”: una dicotomia pertinent? El Prof. Francesc Torralba, sobre La filosofia de la història en l´època de la Il·lustració i en el romanticisme. Amb el títol Continuïtat i discontinuïtat entre “Jesús” i “Crist”. Les possibilitats d´una cristologia implícita, a càrrec del Prof. Jörg Frey (Munic, Alemanya). I Autoritat de Jesús i autoritat de Déu, impartida pel Prof. Agustí Borrell.

La jornada de divendres 14, s´inicià amb la ponència Un esdeveniment clau: la resurrecció de Jesús, a càrrec del Prof. Larry Hurtado (Edimburg, Regne Unit). I va continuar amb la intervenció del Prof. Armand Puig: Els relats evangèlics de la resurrecció. El títol de la conferència del Prof. Gerd Theissen (Heidelberg, Alemanya) és: Consideracions relatives a la fossa entre fe i història en la recerca del Jesús històric. I la darrera intervenció, a càrrec del Prof. Salvador Pié-Ninot va ser: Conseqüències teològiques d´un debat central.