Trabajar con buen humor. En la empresa y siempre

Salvatore Moccia i Tomás Trigo

En la presentació d´aquest llibre, Carlos Cavallé, President del Social Trends Institute i exdirector general de l´IESE, considera que aquesta obra “és un llibre sobre l´home i la seva dimensió més profunda, el cor” (p. 15). Sí, però també, i sobretot, és un llibre amb un objectiu molt pràctic que queda reflectit en el títol: que la gent sàpiga treballar amb bon humor. Sens dubte, un gran objectiu. Es proposa, a més, que les empreses estiguin impregnades de bon humor.

Els autors arriben fins i tot a suggerir un model d´“empresa del bon humor”, que defineixen com “una empresa formada per persones amb uns valors que li atorguen la maduresa necessària per estar habitualment alegres, per tenir bon humor i il·lusió per al treball, i contagiar aquestes actituds als altres.” (p. 119). Es tracta d´una empresa determinada per persones amb bon humor i un ambient organitzatiu adequat (p. 26). Això significa: a) comptar amb persones que estan habitualment alegres, que tenen il·lusió pel seu treball i ho contagien als altres, i que gestionen l´empresa amb actitud de resoldre els problemes en comptes de crear-ne de nous; b) saber aprofitar tot el que sigui bo i positiu; c) no esglaiar-se davant les dificultats ni davant els defectes dels altres; i d) buscar sempre amb iniciativa la manera de posar les coses en ordre (p. 26).

Algun cínic pot preguntar-se on és aquesta empresa. Els autors no responen a aquesta pregunta, però sí que presenten abundants arguments que fan pensar que una empresa així és altament desitjable per motius humans i també econòmics. Però, al marge del que pugui afirmar el cínic, estic convençut que molts, en igualtat de condicions o fins i tot una mica pitjors, elegirien per treballar una empresa que, almenys, s´aproximi a l´ideal de l´“empresa del bon humor”.

Se suggereix que l´empresa del bon humor ha de tenir bons resultats econòmics. No obstant això, l´empresa proposada és, primer que res, una empresa orientada al bé comú: “aquest model d´empresa –s´afirma nítidament– no té com a bé directe l´enriquiment econòmic de l´empresa, sinó el bé comú de tots” (p. 132). Lluny queda, doncs, el model d´aquell altre que considera l´empresa exclusivament orientada als beneficis o a generar valor per a l´accionista. Al contrari, està ben a prop de la doctrina social de l´Església, que veu els beneficis com una cosa necessària però ordenada a fins superiors relacionats amb les persones i amb el bé comú.

El llibre conté abundant bibliografia, no sols de caràcter ètic i moral, sinó també presa del management i d´estudis més o menys recents de psicologia i sociologia empresarial. Però la inspiració de l´obra no ve d´aquestes fonts, ni de cap intuïció genial, sinó de quelcom que sorprèn el lector: l´“oració del bon humor” composta per sant Tomàs Moro. Ho declaren explícitament els autors, afegint una cosa molt significativa: “Pensem que en ella [en aquesta oració] es contenen els valors més rellevants per realitzar amb bon humor el treball professional, sigui el que sigui, com a directiu d´una empresa o com a empleat” (p. 58).

Oració del bon humor (Sant Tomàs Moro) 

El capítol 3 del llibre, que reflexiona sobre aquesta oració, és a parer meu una valuosa aportació a l´espiritualitat en direcció d´empreses –avui una matèria en alça– i, en general, per a l´espiritualitat del treball, entesa en el seu sentit més ampli. Aquest capítol va precedit d´interessants consideracions sobre la felicitat en la vida personal, i més concretament en l´activitat laboral. A partir dels “valors rellevants”, descoberts en l´oració del bon humor, al capítol 4, es proposa la ja esmentada “empresa del bon humor”. Amb això conclou la primera part del llibre.

A la segona part (capítols 5 al 8), els autors presenten la importància dels valors en l´activitat econòmica, i en particular en la gestió de la qualitat total i en el lideratge, així com la relació existent entre valors i intel·ligència emocional. És una bona recopilació bibliogràfica, ben sintetitzada, encara que la idea de treballar amb bon humor, tan ben desenvolupada a la primera part, és només indirectament present en aquesta segona meitat.

El llibre està ben escrit i és de fàcil lectura, amb suggeridors requadres que ressalten algunes idees clau. Aporta també, al final de l´obra, un interessant test sobre el bon humor en el treball per autoavaluació personal del lector. És un llibre recomanable tant per a professionals i directius com per als qui hagin d´orientar-los. Els ajudarà a descobrir noves dimensions del treball, a endinsar-se en el coneixement de les possibilitats de creixement interior de la persona humana i a ser mes feliç en el treball.

A l´epíleg, Fernando de Rosa Torner, vicepresident del Consell General del Poder Judicial, presenta una experiència personal, que en gran part comparteixo, obtinguda en llegir els pàgines d´aquest petit gran llibre: “Hi vaig trobar una lliçó de vida, qüestions en què de vegades injustament no ens fixem de tan quotidianes com són, un repte per viure-les, un camí de recerca personal cap a la vertadera felicitat” (p. 184).

Domènec Melé